Tímida expansió

L'eurozona ha crescut durant el tercer trimestre un 0,2% sobre el valor de la producció que s'havia registrat tres mesos abans. S'ha eludit l'entrada en territori contractiu, però de cap manera són senyals que presagiïn una expansió més gran en els mesos que vindran, almenys de la intensitat que demanen els desequilibris acumulats en la majoria de les economies de l'àrea monetària. Les autoritats seguiran veient-se obligades a adoptar decisions més estimuladores si es vol evitar la persistència d'un quadre dominat pel baix creixement i la igualment perillosa baixa inflació.

Les  dues economies més importants, Alemanya i França, han crescut un 0,1% i 0,3% respectivament, mentre que la italiana, que des del 2011 no ha registrat creixement en cap trimestre, s'ha contret una dècima. L'espanyola ha estat, al costat de la grega, de les que més han crescut, amb taxes del 0,5% i 0,7%, respectivament.

Es tracta de ritmes d'augment sens dubte insuficients per avançar en la reducció dels desequilibris que la majoria de les economies de l'eurozona presenten, i perquè la desocupació disminueixi fins a nivells registrats als EUA (5,8%), on la crisi es va originar. I, en tot cas, perquè el nivell d'endeutament públic i privat se segueixi reduint sense que es contregui l'activitat. Un creixement vulnerable, en definitiva, que segueix reclamant actuacions expansives de la demanda agregada, tant en la política monetària com en les polítiques fiscals d'aquelles economies –l'alemanya, per exemple– amb marge de maniobra per fer-ho.

Les autoritats de Berlín han de deixar que el BCE prossegueixi en els seus propòsits d'allunyament de l'amenaça deflacionista mitjançant la compra de deute privat i públic als mercats secundaris, i que les institucions europees concretin els plans d'inversió paneuropea amb què Juncker va arribar a la presidència de la Comissió. El mateix Govern alemany ha d'aprofitar la seva posició fiscal favorable i la de la seva balança de pagaments per intensificar les dotacions de capital físic i tecnològic de la seva economia.

Els baixos tipus d'interès que encara són vigents a l'eurozona afavoreixen aquestes decisions enfortidores del creixement i de la productivitat, que a més contribuirien a augmentar els ingressos impositius i a reduir el voluminós deute públic de la majoria de les economies. Seguir retardant aquestes decisions és apropar el risc d'estancament secular de l'àrea monetària.