La Interpol ordena a Espanya la detenció preventiva de 20 exfranquistes

La secció de la Interpol amb seu a l'Argentina ha cursat una comunicació "molt urgent" a la seva oficina d'Interpol a Madrid en què sol·licita la detenció preventiva amb finalitats d'extradició de les 20 persones investigades per la jutgessa María Servini per crims del franquisme, entre les quals hi ha els exministres José Utrera Molina i Rodolfo Martín Villa.

Així ho exposa en un escrit amb data del 4 de novembre, recollit per l'agència Europa Press, presentat davant del jutjat del qual és titular María Servini de Cubría, en què demana totes les dades identificatives dels imputats com a requisit "indispensable" per emetre una ordre de captura internacional completa i evitar detenir persones amb el mateix nom, és a dir, "casos d'homonímia", diu.

Aquesta informació permetrà a la Interpol fer extensiva la mesura de detenció a totes les policies dels països membres de l'Organització Internacional de Policia Criminal OIPC-Interpol per al supòsit que els imputats es trobin fora de les fronteres espanyoles.

No obstant això, dins del mercat de la cooperació policial internacional existent amb els col·legues espanyols, la Interpol Argentina ja ha reclamat que proporcionin la totalitat dels registres filiatoris que tinguin sobre els investigats.

La Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA), personada en la causa oberta a Buenos Aires, ha explicat que una vegada cursada i rebuda l'ordre de detenció preventiva per part de les autoritats competents, les Forces de Seguretat hauran de procedir a la detenció dels reclamats per posar-los a disposició del jutjat central d'instrucció de l'Audiència Nacional que estigui de guàrdia en un termini no superior a les 24 hores.

L'organització, que al·ludeix a l'article 8 de la Llei 4/1985, d'Extradició Passiva espanyola, afegeix que l'Audiència Nacional podrà ordenar la presó provisional, la llibertat o mesures cautelars, com visites periòdiques a un jutjat, retirada del passaport o prestació de fiança, entre d'altres.

El jutjat espanyol després haurà de comunicar la seva decisió al jutjat nacional criminal i correccional federal número 1 de Buenos Aires, que pot sol·licitar l'extradició en el termini que determini. En cas d'ordenar una detenció preventiva, no es pot allargar més de quaranta dies si dins d'aquest termini no es presenta la sol·licitud d'extradició, segons la CEAQUA.

Aquestes disposicions coincideixen amb el que estableix l'article 24 del Tractat Bilateral d'Extradició i Assistència Jurídica en matèria penal subscrit a Buenos Aires el 3 de març del 1987 entre el Regne d'Espanya i la República Argentina.

La jutgessa Servini va imputar i va ordenar detenir recentment una vintena de persones per crims del franquisme, encara que una d'aquestes, l'exministre Antonio Barrera de Irimo, va morir fa poc i, per tant, s'ha extingit qualsevol acció penal.

La magistrada imputa Martín Villa (ministre de Governació entre el 1976 i el 1979), Utrera Molina, que és sogre de l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, altres polítics de la dictadura, exmembres de les Forces Armades, exjutges i fins i tot un antic ginecòleg.

Entre els polítics, hi ha els exministres Antonio Carro Martínez (ministre des del 1974 al 1975), Licinio de la Fuente (vicepresident del Govern espanyol entre el 1974 i el 1975), José María Sánchez Ventura (ministre en l'últim Govern franquista), Alfonso Osorio García (ministre de Presidència entre el 1975 i el 1976) i Antonio Barrera de Irimo, que va morir el setembre passat.

En concret, acusa Utrera Molina, Licino de la Fuente, Carro i Barrera d'haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig Antich el 1974. La germana de l'últim condemnat al garrot vil a Espanya és una de les querellants de la causa.

A Rodolfo Martín Villa el considera responsable de la repressió d'una concentració de treballadors a Vitòria el 3 de març del 1976, en la qual van ser assassinats cinc treballadors i va haver-hi més de cent ferits, molts d'ells per armes de foc.

A l'exministre de Presidència Antonio Carro l'acusa de convalidar la sentència de mort de Puig Antich i dels últims afusellaments del règim franquista el 27 de setembre del 1975 a Madrid, Barcelona i Burgos, en els quals van ser executats José Humberto Baena Alonso, José Luís Sánchez Bravo Sollas, Ramón García Sanz, Juan Paredes Manot i Ángel Otaegui Echeverría.

Contra Sánchez Ventura es dirigeix per haver signat les sentències de mort dels últims afusellaments del règim franquista, igual que contra Fernándo Suárez, mentre que Osorio està acusat per la seva responsabilitat per la mort dels treballadors de Vitòria.

A més d'aquests càrrecs polítics, la querella es dirigeix contra antics membres de les Forces Armades, auditors del Cos Jurídic de l'Exèrcit i un metge ginecòleg acusat de sostracció de menors.

A petició de la Fiscalia, ha imputat Antonio Troncoso (coronel auditor del Cos Jurídic Militar), Carlos Rey (antic capità auditor del Cos Jurídic de l'Exèrcit) i antics membres de les Forces Armades, Jesús Quintana, Jesús González, Ricardo Algar, Félix Criado, Pascual Honrado, Jesús Martínez, Benjamín Solsona i Atilano del Valle.

A més, imputa Abelardo García, denunciat pel cas de Flor Díaz Carrasco, que busca el seu germà desaparegut a l'Hospital Municipal de La Línea de la Concepción el 6 de novembre del 1967, on treballava com a metge ginecòleg.

La magistrada recorda que l'Audiència Nacional va rebutjar extradir l'expolicia Antonio González Pacheco, Billy el nen, i l'excapità de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas perquè els seus delictes havien prescrit, i que nombrosos jutjats espanyols han arxivat aquesta mena de casos.

Servini, que va viatjar el maig passat a Espanya per interrogar víctimes i visitar diverses institucions, al·lega que l'Argentina és competent per conèixer aquesta querella criminal i emmarca els fets en crims de lesa humanitat.

"En el terreny dels crims de dret internacional, l'extraterritorialitat equipara i encara desplaça la territorialitat com a base per a l'exercici jurisdiccional", diu Servini, que defensa la jurisdicció per part dels tribunals argentins i al·ludeix a la Convenció contra la Tortura i la Convenció Interamericana sobre desaparició forçada de persones.

El cas té l'origen en la denúncia interposada l'abril del 2010 per múltiples víctimes i els seus familiars agrupats en la Coordinadora CEAQUA en entendre que els crims ocorreguts des del 17 de juliol del 1936 constituïen un pla sistemàtic i planificat d'"aterrir espanyols" per la seva ideologia i de sostracció de menors.