“Els somnis es poden fer realitat”

El cel de Berlín es va omplir ahir de llum. Tocades les set de la tarda, una multitud de persones aplaudia, feia fotografies o simplement contemplava amb un gran somriure la filera de 7.000 globus lluminosos deixats anar. Era el moment més important de les celebracions del 25è aniversari de la caiguda del Mur que va dividir la ciutat —i, en certa manera, tot Europa— durant 28 anys i que avui sembla gairebé inconcebible. En aquest quart de segle, els berlinesos s'han acostumat al fet que la seva ciutat sigui com totes les altres.

L'alegria per la recuperació de la llibertat i la confiança que fins i tot els pitjors conflictes poden resoldre's va presidir la jornada de celebracions i el discurs d'Angela Merkel. “La caiguda del Mur ens demostra que els somnis poden fer-se realitat i que res ha de continuar com era, sense importar com d'altes siguin les barreres”, va recordar la canceller alemanya. Ella, com a ciutadana crescuda a l'antiga RDA ho sap prou bé. “Podem canviar les coses cap a millor”, va afegir des de la Bernauer Straßi, un dels carrers que simbolitzen la divisió de Berlín. Quan el 1961 es va aixecar el que la RDA va denominar “barrera de protecció antifeixista”, aquest carrer va quedar dividit en dos. Els veïns van passar a viure en dos mons completament diferents. Van ser dies en els quals es van viure escenes dramàtiques: ciutadans que saltaven des de les finestres intentant arribar a la part occidental.

Merkel —que ha explicat que estava a la sauna quan va caure el Mur— va recordar els valents que van permetre acabar amb les divisions i les víctimes de la RDA, que va titllar d'“Estat injust”. Una definició que encara avui desperta moltes ferides en certs sectors de l'esquerra d'Alemanya oriental. “Va ser un règim obsessionat per la ideologia”, va afegir. Però la dona que ha conduït el país durant l'última dècada no va voler parlar només del passat. Els esdeveniments que van canviar Europa fa 25 anys han de servir també als “ciutadans d'Ucraïna, Síria, Iraq i tantes altres regions del món on la llibertat i els drets humans estan amenaçats o es veuen trepitjats”, va dir.

Schulz alerta contra la construcció de noves fronteres en Europa

Berlín, i per extensió tot Alemanya, ha viscut uns dies en els quals l'alegria era palesa. Bild, el diari més venut d'Europa, va inundar les bústies de les cases amb 42 milions d'exemplars gratuïts d'una edició especial per commemorar els 25 anys de la fi de la frontera interna. El titular, a tota pàgina i imprès amb una foto de les dues parts del Mur, era simple però efectiu: “Estimada Alemanya”. Fins i tot alguns supermercats de la capital obsequiaven els clients amb una revista editada per commemorar el dia d'ahir.

El 9 de novembre és una data ambivalent per als alemanys. Cap ciutadà que hagi arribat a la quarantena podrà oblidar l'onada de joia que va envair el país fa 25 anys. Però el mateix dia de 1938 ha quedat gravat en negre com una jornada d'oprobi en la història alemanya. Es tracta de la nit dels vidres trencats, quan les autoritats nazis van instigar una sèrie d'actes violents contra sinagogues, negocis i ciutadans jueus, i que va servir de pròleg a l'Holocaust que va acabar amb la vida de milions de persones. “Per això, avui no solament sento alegria, sinó també la responsabilitat que la història alemanya ha posat sobre nosaltres”, va assegurar Merkel. Aquesta coincidència de dates explica per què la festa nacional dels alemanys no se celebra el 9 de novembre, sinó el 3 d'octubre. Va ser aquest dia de 1990 quan va entrar en vigor l'acord d'unificació pel qual l'antiga RDA entrava a formar part de la República Federal.