Història d’una imputació

La infanta Cristina va quedar sota sospita en el cas Nóos l'abril del 2013, en ser imputada pel jutge José Castro, que va obrar contra el criteri del fiscal Pedro Horrach. Al cap d’un mes, la dona d’Iñaki Urdangarin va quedar desimputada per l’Audiència de Palma, però els seus magistrats –els mateixos que marcaran la solució a la seva situació processal– van encaminar l'instructor perquè la investigués per possible blanqueig de diners i frau fiscal.

El jutge, en el camí que li va marcar l’Audiència, va aprofundir durant mesos sobre els comptes, declaracions fiscals, patrimoni i despeses de la infanta Cristina, que no gaudeix d'un aforament especial. El gener del 2014, la germana del rei Felip VI va tornar a quedar imputada i va declarar en el jutjat durant sis hores i mitja al febrer. És la primera filla i germana de reis que ha d'anar a un jutjat citada per un cas de presumpta corrupció.

Cristina de Borbó està implicada en la complexa investigació per una suma de circumstàncies i troballes. El procés judicial del també anomenat cas Urdangarin va ser obert inicialment per indagar la presumpta malversació de sis milions d'euros públics, a càrrec del seu marit Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres.

El cas Palma Arena és la causa matriu amb 27 peces diferents. Va ser oberta per indagar en els sobrecostos milionaris (de 48 a 110 milions) de l'obra del poliesportiu Palma Arena. El Govern de les Balears de Jaume Matas (2003-2007) el va construir amb urgència per celebrar un campionat mundial de ciclisme. És un dels paradigmes del malbaratament i infraestructures gegants de l'època Matas.

El cas Nóos té com causa mare el cas Palma Arena. Va començar amb una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció, el 2008, que es basava en informes del Govern de les Balears del PSOE que va veure sospitosos els impagaments i desviaments en la construcció. El 2009, el jutge José Castro va abordar una investigació sobre l'enriquiment de Jaume Matas des del càrrec públic.

La fortuna de Matas. Per investigar la gestió i la fortuna de Matas el jutge Castro es va basar en l'expedient creat pels fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau. Ells van rastrejar unes primeres informacions anònimes, enriquides amb dades i interrogatoris de la Guàrdia Civil, sobre el palauet milionari que Matas es va comprar a Palma quan era president.

El fiscal general va ordenar l’aturada. El juliol del 2009 el que era fiscal general de l’Estat Cándido Conde-Pumpido, va donar ordre perquè no continuessin les investigacions fiscals sobre Matas, les va anul·lar, va tancar el cas a la Fiscalia amb l'ajuda del fiscal cap de les Balears, Tomeu Barceló. Castro va fer maniobres, va reclamar formalment a la Fiscalia la seva investigació, la va judicialitzar, va evitar-ne el veto i la causa del Palma Arena va tenir diversos pilars més.

Urdangarin arrossegat cap al temporal. A principi del 2010, entre les caixes de documentació intervinguda i reclamada al Govern de Matas pel jutge sobre el Palma Arena, el fiscal Pedro Horrach va caçar la papallona que va desencadenar el temporal actual: una carpeta gairebé buida de la fundació pública Illesport –que gestionava l'obra del velòdrom–, que contenia dades succintes d'un conveni d'un milió a favor de l’Institut Nóos, que va organitzar fòrums per Matas.

Nóos, apareix la infanta Cristina. L’Institut Nóos, entitat teòricament altruista creada per Iñaki Urdangarin i Diego Torres el 1999, en què Cristina de Borbó va ser vocal de la junta directiva fins al 2006, fins que va sortir-ne el marit. El jutge va reclamar dades de les despeses al Govern balear i factures a l’Institut Nóos i va detectar que l'empresa familiar dels ducs de Palma Aizoon estava relacionada amb el flux de factures i repartiment de fons d'origen públic. Aizoon per Hisenda i l’Audiència passa a ser una “societat pantalla amb finalitat defraudadora” .

Castro pregunta a Matas per un tabú: El març del 2010, Jaume Matas és citat a declarar davant el jutge Castro per primera vegada. L'instructor esmenta el que semblava un tema tabú, les contractacions del Govern amb el gendre del rei Joan Carles I, Iñaki Urdangarin. Matas contesta amb distància que sí, que ho va ordenar, que va dir que “es faci”. A la televisió, a Salvados, va explicar que ho va fer per ser qui era i que com podia dir-li que no i que anés a concurs. El juliol del 2010 el jutge crea la causa específica que al·ludeix als pagaments de 2,3 milions de Balears, el 2005 i el 2006, als quals suma gairebé 4 de la Generalitat Valenciana. Diego Torres porta gairebé 400 documents justificatius. En quatre anys l'exsoci d’Urdangarin, Diego Torres subministra correus i documents privats dels ducs de Palma que relaciona amb la causa.

Un babel de Nóos i amb Aizoon. L'institut sense ànim de lucre i la resta de les empreses privades amb ànim de lucre i propietat de Urdangarin o Torres tenien “el mateix domicili social real i els treballadors respectius desenvolupaven els seus serveis per l’Institut Nóos, de forma que només nominalment cobraven la nòmina d'una societat o d’una altra”. El duo Torres-Urdangarin va tenir el paraigua d'una babel de societats: Nóos Consultoria Estratègica, Institut Nóos, Shiriaimasu, Intuit Strategy Innovation Lab, Virtual Strategies, Gecsa Formación, Management for strategies, més Aizoon, la Fundació d’Esport, Cultura i Integració Social, Areté, i la pantalla De Goes for Stakeholder.

Escorcolls i sospites sobre el duc. El fiscal anticorrupció de les Balears, Pedro Horrach, el novembre del 2011 escorcolla a Barcelona les seus de la trama i els despatxos i domicilis. Els ducs de Palma van canviar la seu d’Aizoon del seu palauet de Pedralbes. El jutge sosté que Urdangarin i Torres van utilitzar presumptament diverses “societats per “apoderar-se de fons públics” que rebia Nóos. Castro i el fiscal citen els delictes de falsedat documental, prevaricació, frau a l'administració i malversació de cabals públics, el manual de la corrupció.

Undangarin imputat el desembre de 2011. Declararà al febrer per primera vegada i un any més tard en una segona ocasió per aprofundir sobre noves sospites fiscals aportades. El desembre del 2011 el rei Joan Carles va dir que “qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada conformement a la llei. La justícia és igual per a tothom”. Els ducs de Palma van quedar marginats, fora dels actes oficials de la Casa del Rei. Iñaki Urdangarin defensa la seva innocència, la bondat de les actuacions i en deixa al marge la infanta Cristina. Nou presumptes delictes pesen sobre Urdangarin. El fiscal li demanarà més de 15 anys de presó.

Fiança de 6 milions, amb la meitat del palauet. El gener del 2013, el jutge veu “afany de lucre desmesurat” en Urdangarin i Torres, pels quals demana una fiança de 8,1 milions, que l’Audiència rebaixa a sis. La meitat del palauet de Pedralbes està hipotecat. Declara com a imputat el secretari de la infanta Carlos García Revenga, extresorer de Nóos. També va compareix l'assessor del Rei, José Manuel Romero, comte de Fontao.

La Zarzuela i Marivent. El soci del duc Diego Torres declara que ell i Urdangarin van negociar el 2004 a la Zarzuela amb el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, i l'alcaldessa de València, Rita Barberá. Només Torres confirma aquesta dada. El penedit Pepote Ballester –amic de la infanta Cristina– va declarar que Urdangarin, Jaume Matas, ell i un empresari van jugar a pàdel al palau de Marivent de Palma i que el duc va abordar temes comercials.

La infanta imputada, l'abril del 2013, el jutge José Castro. Oposició oberta del fiscal. L’Audiència de Palma aixeca la imputació encara que recomana que s'investigui si va cometre un delicte fiscal. Amb anàlisi de l’Agència Tributària i la cooperació dels bancs el jutge rastreja els comptes nacionals i internacionals de la infanta Cristina. Castro assenyala que va fer servir fons d’Aizoon que procedien de Nóos. El gener del 2014 dicta una segona imputació de la germana del rei Felip VI, centrant-la en el presumpte blanqueig de capitals i dos delictes fiscals. Al febrer va declarar.

“Fons il·lícitament blanquejats”. "Hi ha indicis de sobres”, diu el jutge en tancar la causa el juny del 2014,” que Cristina de Borbó i de Grècia hi ha intervingut, d'una banda, lucrant-se en benefici propi i, d'una altra, facilitant els mitjans perquè ho fes el seu marit, mitjançant la col·laboració silenciosa del seu 50% del capital social, dels fons il·lícitament ingressats en l'entitat mercantil Aizoon". S'aconseguia els diners "a costa de les arques públiques” i amb “el buidatge dels seus fons [de Nóos] que eren, a més, il·lícits “ i amb factures “falses”. Castro veu que la germana del Rei va participar en els presumptes delictes fiscals d’Urdangarin i "va sortir llavors inevitablement a escena el delicte de blanqueig", que "sí que podria haver comès respecte als diners que el seu marit hauria obtingut". Hisenda, l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia no sostenen en cap cas aquesta tesi i que la infanta Cristina hi tingui responsabilitats.

El Fiscal ataca el jutge per tracte discriminatori, deformar la veritat i ambicions personals- “Quin fet, dada, circumstància, document, testifical o qualsevol altre element incriminador ha sobrevingut que alteri substancialment les consideracions penals utilitzades per desestimar anteriorment la imputació?”, es pregunta Horrach. “Absolutament cap”. En els 41.000 folis de la causa no hi ha “cap element ni indici probatori”, ni fets, que impliquin que la infanta Cristina tingués “un mínim coneixement de la presumpta activitat delictiva del seu marit”.