El cor malalt d’una asturiana salvarà vides

Aquesta és la història d'una dona asturiana de 53 anys la malaltia de la qual ajudarà a salvar vides a partir d'avui. La Manuela, un nom inventat per a un cas real, tenia 20 anys quan li van diagnosticar miocardiopatia hipertròfica, una malaltia bastant comuna, hereditària en molts casos i que causa un engrossiment del teixit del cor. La malaltia afecta una de cada 500 persones i és una de les causes més freqüents de mort sobtada entre joves. La cara més visible d'aquest problema són els casos de futbolistes com Dani Jarque o Antonio Puerta, però també afecta de manera important molts altres pacients. La malaltia de la Manuela no podia ser més hereditària. La mare va morir de mort sobtada als 34 anys mentre donava a llum. L'àvia i la bestia van morir als 62 i als 55 anys respectivament per problemes cardíacs. Dos membres més de la família pateixen la mateixa malaltia que la Manuela.

La seva mare va tenir una mort sobtada als 34 anys mentre donava a llum. L'àvia i la bestia van morir per malalties cardíaques

Fins ara, els metges coneixien 11 gens defectuosos que causen un 60% dels casos hereditaris d'aquesta malaltia. Però quan analitzaven la Manuela no trobaven res irregular en cap d'aquests. Avui, després de tres anys de treball, un equip de metges i científics d'Astúries publica un estudi en què revelen una nova causa genètica de la miocardiopatia hipertròfica. Es deu a una mutació en un sol gen que ha passat de generació en generació a la família i s'ha pogut descobrir gràcies que la Manuela continua viva i va acceptar participar en l'estudi. Gràcies a ella els investigadors han confirmat que la mutació en qüestió causa els danys cardíacs característics d'aquesta malaltia i han trobat vuit famílies més en què es donen casos similars relacionats amb el mateix gen.

“És segur que aquest cas ajudarà a salvar vides”, explica Carlos López-Otín, investigador de la Universitat d'Oviedo i un dels autors de l'estudi. “Des d'avui ja ajuda vuit famílies que deixaran de tenir un destí fatal, perquè sabrem qui porta la mutació i qui no, cosa que permetrà fer un seguiment correcte dels que la tenen, i als que no, els podrem dir que no tenen un més risc que qualsevol altra persona”, detalla. A més, aquest cas clínic permetrà identificar nous casos familiars i ajudar els seus portadors a prendre decisions importants a l'hora de tenir fills, per exemple, sabent que tenen un 50% de possibilitats de transmetre la mutació als descendents. També serà possible seguir de prop, des de joves, els portadors i evitar casos de mort sobtada com el de la mare de la Manuela.

La mort sobtada és l'impacte “que més crida l'atenció” de la miocardiopatia hipertròfica, però no l'únic, assenyala José Julián Reguero, el cardiòleg de l'Hospital Universitari Central d'Astúries que feia 12 anys que tractava la Manuela. En altres casos, la deformació progressiva de les parets del cor provoca fatiga, insuficiència cardíaca, pressió en el pit, etc. Segons Reguero, els nous marcadors genètics trobats gràcies a aquesta pacient es començaran a aplicar de manera “automàtica” a altres pacients amb aquesta miocardiopatia. “Amb les noves tècniques de seqüenciació genòmica podem analitzar molt ràpidament cinc o deu gens i detectar de manera rutinària la nova mutació”, assenyala el coautor de l'estudi, que es publica avui a Nature Communications.

López-Otín es va topar amb el cas de la Manuela el 2011. El seu equip havia liderat la seqüenciació del genoma de la leucèmia limfàtica crònica, el càncer sanguini més comú. La tecnologia que es va desenvolupar per a això permetia aplicar el potencial de seqüenciació —llegir els 3.000 milions de lletres que conté el nostre genoma— a malalties menys comunes. L'equip va descobrir així causes desconegudes de diverses malalties i, fins i tot, en va descriure altres de noves, com la síndrome de Néstor-Guillermo, una nova forma d'envelliment prematur hereditari. En aquest nou cas, van descobrir que la Manuela presentava una mutació al gen FLNC. L'equip va analitzar 92 pacients més amb la mateixa malaltia i va comprovar que vuit famílies més presentaven mutacions en el mateix gen. A més, en el seu treball han demostrat amb rates que aquestes mutacions provoquen una acumulació de proteïnes en el teixit del cor que causa la miocardiopatia hipertròfica.

Ajudar més famílies

Experts aliens al treball ressalten la vàlua científica de l'estudi i també el seu potencial per aconsellar els pacients. “És un treball molt ben fet”, opina Nicasio Pérez Castellano, cardiòleg de l'Hospital Clínic de Madrid i secretari de la Secció d'Electrofisiologia i Arítmies de la Societat Espanyola de Cardiologia. “A més d'identificar la mutació, l'equip ha demostrat en ratolins que aquesta és la que causa la desestructuració del miocardi, el desordre cel·lular i l'engrossiment del teixit del cor”, detalla.

L'estudi “permetrà identificar la causa genètica d'aquesta malaltia en més famílies”, destaca Pablo García Pavía, investigador al Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars i cap de la Unitat de Cardiopaties Familiars de l'Hospital Puerta de Hierro (Madrid). “Conèixer la causa genètica de la malaltia no només permet determinar a quins familiars cal fer un seguiment periòdic i a quins no, també permet prendre decisions importants com, per exemple, si prefereixo adoptar un nen a tenir-lo i arriscar-me a passar-li la mutació, o si triar una professió a la qual no em podré dedicar en el futur si tinc problemes del cor”, ressalta.