“CiU i la CUP són com la duquessa d’Alba i un jornaler andalús”

David Fernàndez Ramos (Barcelona, 1974) va ser periodista abans que parlamentari i el seu activisme amb els moviments socials arrenca de ben jove. Fa dos anys va encapçalar la llista de la CUP, en el que va ser l’entrada de l’esquerra radical independentista al Parlament català i pròleg de l’aparició de noves maneres de fer política que després ha aplicat Podem.

Pregunta. Què fa un partit antisistema com la CUP des de fa dos anys de bracet d’Artur Mas en el seu full de ruta sobiranista?

Resposta. No anem de bracet. En l’únic que coincidim amb CiU és amb un acord multipartit, que també és social, i que consisteix a posar urnes per decidir el futur d’aquest país. És veritat que aquest procés pot semblar contradictori, però també té una lectura dialèctica. Alguna cosa greu passa perquè els anticapitalistes i els neoliberals, els que suportem els cops dels Mossos d’Esquadra i els que els dirigeixen, es posin d’acord. I el que passa és la negació de la democràcia. Una altra cosa és que les dretes, aquí i de qualsevol lloc del món, sàpiguen apadrinar els processos i apoderar-se’ls, però el que no podem fer és regalar la consulta a CiU. A la CUP no se la critica quan aconseguim que es prohibeixin les bales de goma, o quan s’aprova una llei pionera contra l'homofòbia, o una llei contra el fracking o fracturació hidràulica, i tot això es fa amb els vots de CiU. Des de Madrid no se sap descodificar el que passa a Catalunya.

P. Com es viu en les assemblees que la CUP formi part del sistema parlamentari i de la negociació política clàssica?

“Si un dia ve Oriol Pujol i m’agafa pel darrere al Concert per la Llibertat, la gent veu la foto. Però jo m’aixeco i em queixo a Òmnium Cultural que en aquell concert es convidi a la tribuna un imputat per corrupció i me’n vaig”

R. Debat polític, dialèctica i discrepàncies, sempre. I que serveixin perquè surti una síntesi política per donar tot el suport a una consulta que no va néixer al carrer Còrsega, 333 [seu de CDC], sinó a Arenys de Munt, amb la primera consulta sobre la independència, des del municipalisme alternatiu. Qui ha anat a on? L’esquerra independentista fa 40 anys que demana un referèndum sobre l'autodeterminació; CiU, no. Alguns utilitzen el procés per no parlar de res que no sigui la bandera; això és propi de cultures conservadores.

P. Sí, però des de fa dos anys el discurs nacional ho domina tot i sembla que aquí no s’hagin fet retallades a la sanitat i l’ensenyament.

R. Uns utilitzen la independència per parlar de la crisi, d’altres utilitzen la crisi per no parlar de la independència i nosaltres utilitzem el debat polític per parlar de tot, no només per treure una bandera i posar-ne una altra. A Catalunya s’han retallat 5.130 milions d’euros entre el 2010 i el 2014, i fa dos anys governava CiU i el PP. Les retallades les va començar Zapatero i l’endeutament brutal que té Catalunya també el va fer el tripartit; nosaltres repartim per a tothom. La pobresa estructural d’aquest país del 18% està consolidada des del 1979 fins al 2007, però ni esquerres ni dretes formals han sabut lluitar contra les desigualtats, només han fet cures pal·liatives. I després tenim la tirania del deute.

P. Aquest discurs és compatible amb sortir després a la foto amb Artur Mas?

R. Depèn de qui miri i depèn de qui faci la selecció de fotos. Jo recordo quatre fotos amb el president Mas en 10 anys. Si posem en línia les fotos de les manifestacions a què he anat en aquest temps, la diferència pot ser de 500 a 1. Si un dia ve Oriol Pujol i m’agafa pel darrere al Concert per la Llibertat, la gent veu la foto. Però jo m’aixeco, em queixo a Òmnium Cultural que en aquell concert es convidi a la tribuna un imputat per corrupció i me’n vaig. Les fotos són molt estàtiques, s’ha de veure el vídeo en moviment. Si hi ha un acord sobre la pregunta, la CUP donarà la cara per aquell acord. Nosaltres no jugarem a la puta i la Ramoneta, que és tant de CiU. La diferència que hi ha entre CiU i la CUP és la mateixa que hi ha entre la duquessa d'Alba i un jornaler andalús.

“La CUP, Esquerra i ICV apel·len a la desobediència per fer una festa de desbordament democràtic el 9-N de cara a l’Estat espanyol i també de cara al Govern de Catalunya, per dir-li que la consulta no és seva”

P. No li sembla lamentable l’espectacle dels últims dies, amb l’anunci d’un pacte de CiU i la CUP que no era tal, la gelosia d’Esquerra i CiU i el guirigall que van muntar?

R. És un exemple de com ens utilitzen. La roda de premsa del conseller Homs del passat dia 20 al matí és radicalment falsa; nosaltres no arribem a cap acord amb CiU, el que fem es proposar 11 garanties per salvar la pitjor crisi del procés, i Homs va haver de rectificar en la roda de premsa oficial. S’ha de reconèixer que vam fracassar. Pensàvem que les 11 garanties eren la solució i es van convertir en part del problema. Tothom ho va utilitzar per fer tacticisme polític preelectoral i vam decidir retirar-nos.

P. Què proposa la CUP si el Govern espanyol recorre el nou 9-N i els tribunals li donen la raó?

R. Desobeir.

P. Això vol dir portar milers i milers de persones davant dels tribunals.

R. Des d’Antígona, la desobediència civil és conscient i voluntària.

P. Veu la societat catalana seguint aquesta consigna?

R. És que no coneixem una altra alternativa. Nosaltres no ho farem si no ho fa la societat. La desobediència civil útil, pràctica i efectiva ha de ser social, pública, pacífica i massiva.

P. La CUP demanarà a Mas que tregui les urnes encara que estigui suspesa la consulta?

R. Sí, ja ho hem fet.

“Estimo profundament Ada Colau, són molts anys de lluita compartida, la meva confiança en ella és a prova de bombes i de titulars”

P. Veu a Mas traient les urnes si hi ha suspensió?

R. Artur Mas no ha dit mai que pensa desobeir, al contrari. Per això, si no treu les urnes, no em sentiria enganyat. La CUP, Esquerra i ICV apel·len a la desobediència per fer una festa de desbordament democràtic el 9-N de cara a l’Estat espanyol i també de cara al Govern de Catalunya, per dir-li que la consulta no és seva.

P. Ja és definitiu que no repetirà com a candidat de llista de la CUP?

R. Sí, és una decisió política col·lectiva d’una ètica amb què ens vam dotar en una assemblea el desembre del 2012, amb un nou discurs polític de limitació de mandat, salari, un sol càrrec públic, etcètera.

P. Va ser un error que la CUP no es presentés a les eleccions europees?

R. Jo penso que sí. Ho dic amb llums i taquígrafs que era partidari d’anar a les eleccions europees i ho vaig defensar. Hi va haver un debat molt ajustat i finalment l’assemblea va decidir que no.

P. A qui tem més la CUP, Ada Colau o Podem?

R. Jo no parlaria de temença. En una nova cultura política d’una esquerra escalabrada en els darrers anys, estimo profundament Ada Colau, són molts anys de lluita compartida, la meva confiança en ella és a prova de bombes i de titulars. Nosaltres hem celebrat la irrupció de Podem des d’una complicitat de classe, que un Madrid orfe tingui dispositius polítics de transformació que no tenia. A Catalunya i el País Basc hi havia moviments populars forts. Celebrem moltíssim que el segon punt del manifest fundacional sigui la defensa del dret a decidir, però igualment hem de dir que aquesta defensa abans del 25 de maig era molt més intensa, intensiva i extensiva. L’esquema de Podem amb l’oligarquia i la casta, i l'inestimable ajust de Rato i Granados, és una línia ascendent, però si introdueixen la qüestió catalana baixarien les seves previsions en picat. Mal que ens pesi, el dret a decidir cotitza a la baixa a l’Estat espanyol. Ens preocupa que des de Podem puguin pensar que Catalunya no té capacitat de decidir o no és autònoma per triar un camí propi.

P. La CUP se sumarà a Guanyem o quedarà despenjada?

R. És una decisió que correspon a la CUP de Barcelona. Ho haurà de decidir la trobada popular municipalista del 22 de novembre, però crec que ara mateix és difícil. No hi ha ponts ni vincles que permetin visualitzar-ho.

P. Quin és el seu posicionament?

R. La meva impressió personal, abusant del que em correspon, perquè sóc portaveu col·lectiu, és que la CUP hauria de ser a Guanyem. La clau de volta és el mètode i el contingut, el procés i el projecte. El que més grinyola a la militància de base de la CUP de Barcelona és Iniciativa, i que la denúncia de Can Vies la posa el tripartit, i que el Fòrum, que també és del tripartit, està investigat per corrupció. Si s’ha de superar un cicle ha de ser amb cares noves. Però malgrat tot, jo crec que la CUP hauria de participar en el debats metodològics i de continguts i decidir després si hem d’anar amb Guanyem o no.