La Generalitat assumeix que només els independentistes votaran el 9-N

Els esculls legals per celebrar la consulta alternativa del 9 de novembre no és l'única cosa que preocupa el Govern català quan falten menys de dues setmanes per a la data clau. La participació és l'altre factor que manté en suspens l'equip de Artur Mas i també el conjunt de partits sobiranistes que, amb més o menys vigor, donen suport al succedani de referèndum. El president català ha assumit en privat, i també en públic, que la consulta no pot ser “definitiva” perquè només preveu que hi votin els convençuts sobre el “dret a decidir” i, més específicament, els obertament independentistes. En privat, Mas ha reconegut que aspira a una participació d'entre dos i tres milions de persones, una xifra que dirigents de CiU han matisat lleugerament a la baixa.

El procés participatiu en què s'ha convertit la consulta no té cens oficial. Per fer les seves previsions la Generalitat treballa amb la xifra dels 5,25 milions de catalans que van ser cridats a les urnes a les eleccions de 2102, als quals afegeixen els ciutadans de 16 a 18 anys, que tindran dret a vot el 9-N. En total sumen uns 5,4 milions. A aquesta xifra s'hi podrien sumar 1.200.000 estrangers si acrediten la residència a Catalunya amb el seu DNI, passaport o NIE. Malgrat tot, la Generalitat es donaria per satisfeta si hi acudeixen poc més de dos milions de persones.

La xifra és la que resulta de sumar els vots que van rebre en les últimes eleccions autonòmiques els principals partits sobiranistes: CiU, ERC, Iniciativa i la CUP. Tots junts van sumar 2,1 milions de sufragis. Un any i mig després, a les Europees de la primavera passada, amb una participació 20 punts inferior a les autonòmiques aquests partits —la CUP no s'hi va presentar— van sumar 1,4 milions de vots.

En cas de superar els dos milions de votants, els nacionalistes considerarien la votació com un veritable èxit i no només perquè haurien aconseguit convèncer les bases de la seva pròpia importància malgrat les escasses garanties, sinó perquè significaria que han seduït votants d'altres partits. Els partits que impulsen la consulta creuen que la debilitat en la qual continua instal·lat el PSC, amb un electorat dividit pel sobiranisme, podria veure's també reflectida el 9-N. En aquest sentit estan expectants per veure si aniran a votar part dels 524.000 votants que van tenir els socialistes a les autonòmiques de 2012.

Mas no és especialment optimista en aquest punt. En la presentació de la consulta alternativa, el 14 d'octubre passat ja va donar per descomptat que els partidaris del no, difícilment aniran a votar. Va confirmar aquesta tesi en la seva última intervenció pública, divendres passat, en una entrevista a l'Ara.cat, en què va reiterar aquesta idea i va culpar d'aquesta situació el “bloqueig de Madrid”.

Els dirigents del PP i de Ciutadans ja van dir des del primer dia que no anirien a votar. També el cap de files d'Iniciativa, Joan Herrera, ho va assegurar la setmana passada, encara que ara el seu partit està en un procés de reflexió intern. Ahir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, també va aclarir que no pensa anar a votar.

La falta d'un cens previ i les incògnites sobre qui i com comptarà els vots afegeixen incertesa a l'èxit del 9-N. Als cinc municipis on no es podrà votar per falta de locals hi creixen les crítiques contra els alcaldes. Més d'un centenar de veïns de Pontons (Barcelona) es van manifestar ahir davant l'Ajuntament per demanar a l'alcalde Lluís Caldentey, del PP, que cedeixi algun local municipal per a la consulta. El batlle manté que el procés participatiu “no és seriós i no té rigor”.