Un manifest curiós

Llegeixo la crònica de Clara Gil on ens comunica que 350 escriptors demanen la independència de Catalunya en un manifest. Aquest manifest el signen, entre d'altres, els escriptors Quim Monzó, Jaume Cabré, Albert Sánchez-Piñol, Maria de la Pau Janer i Marta Rojals; els poetes Joan Margarit, Enric Casasses i Feliu Formosa. També signen el document els dramaturgs Sergi Belbel i Josep Maria Benet. Desconec la resta dels 350. (No veig Sergi Pàmies). Les raons que s'esgrimeixen per signar el dit manifest (que es titula "Diem sí a la consulta. Direm sí a la independència") són les esperables: anhels de radical autosuficiència política, social i cultural. En una paraula, un Estat propi.

No obstant això, en el text de la presentació hi ha una afirmació que no deixa d'estranyar: "Estem convençuts que amb un Estat propi tindríem l'oportunitat de fer-ho millor". No sé si els signants es refereixen al fet que amb una Catalunya independent escriuran novel•les, contes, poemes, obres de teatre i guions de serials millors. Suposo que volen dir això, perquè si no el text és confús. Si volen dir que els resultats artístics i estètics amb una Catalunya independent agafaran molta més importància, m'obligaran llavors a imaginar-me alguna cosa de més de substància narrativa que Jo confesso, de Cabré. O alguna cosa més sublim que Casa de misericòrdia, de Margarit. Sincerament, em costa molt creure que Monzó escrigui alguna cosa gaire superior a El perquè de tot plegat amb una Catalunya independent. Tenint en compte la contrastada excel•lència de les seves literatures, estic segur que no faria falta iniciar un viatge cap al desconegut. Déu n'hi do canviar de país, de passaport i de fronteres per escriure alguna cosa més profunda i perdurable, amb independència o sense, que Joana.

Dues coses més. 1. Es diu al manifest: "Serà millor si tots escrivim junts com ens plagui la pàgina en blanc que tenim dret a estrenar". "La pàgina en blanc" és un concepte poètic d'alt voltatge teòric que va inventar Mallarmé. Fora d'això, en aquest context, que no s'entén, no vol dir res. I 2. Va necessitar Baltasar Porcel algun país que no fos el català (els idiomes són pàtries) per escriure aquestes dues obres mestres de la narrativa catalana dels últims trenta anys que es titulen El cor del senglar i Olímpia a mitjanit?