El Poder Judicial rebutja suspendre el jutge de la Constitució catalana

El Consell General del Poder Judicial ha decidit no apartar de les seves funcions Santiago Vidal, el magistrat de l'Audiència de Barcelona que va participar en la redacció d'una Constitució per a Catalunya. La comissió disciplinària s'ha reunit aquest migdia i ha acordat, per quatre vots a tres, no suspendre el jutge en considerar que, en aquest cas, l'adopció de la mesura cautelar no suposaria aturar la situació que es vol evitar: les declaracions públiques i la seva participació en la redacció de la Constitució catalana, segons informen fonts del Poder Judicial. Han votat a favor de la suspensió tres dels quatre membres de la comissió proposats pel PP: Ángeles Carmona, Wenceslao Olea i Carmen Llombart (aquests dos han anunciat vot particular). Vicente Guilarte, també proposat pel PP, ha votat en contra de la suspensió, igual que els dos membres proposats pel PSOE i el del PNB.

La decisió de la comissió disciplinària no posa fi a l'expedient obert pel promotor de l'acció disciplinària, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, que a l'abril va incoar una informació prèvia per analitzar l'actuació de Vidal i la setmana passada va proposar a la comissió disciplinària la seva suspensió cautelar. El que avui s'estudiava era apartar el jutge de forma cautelar mentre es tramita l'expedient amb el qual es resoldrà si el Poder Judicial sanciona el jutge o no. Fonseca-Herrero, que al maig va prendre declaració al magistrat, considera que Vidal ha donat suport públicament “com a legítim” a l'incompliment de les lleis i de la Constitució espanyola. El promotor recordava, a més, que Vidal ha reconegut que ha participat en un grup de treball “de composició heterogènia i indeterminada” que té com a objectiu elaborar una Constitució per a una Catalunya independent.

Aquests fets, segons el promotor, poden constituir dues infraccions disciplinàries que la Llei Orgànica del Poder Judicial tipifica com a molt greus. La primera, una “ignorància inexcusable” en el compliment dels deures judicials de fidelitat a la Constitució i a l'ordenament jurídic. La segona, la vulneració del règim d'incompatibilitats al qual estan sotmesos els funcionaris. Fonseca-Herrero va proposar la suspensió cautelar de Santiago Vidal “atesa l'extrema rellevància dels fets descrits, amb una evident projecció pública i social”.

El jutge Vidal va defensar al maig davant el promotor la “legitimitat” que, tal com va assegurar, no va ser contractat ni afavorit per cap partit ni institució. A més, va defensar la seva llibertat de pensament, d'expressió i d'opinió. Avui, hores abans de saber la decisió del Poder Judicial, el magistrat tornava a defensar-se en termes similars. "Tinc dret a la llibertat d'expressió i a la creació jurídica i, diguin el que diguin, ho continuaré fent", ha dit, informa Alfonso Congostrina. Vidal havia de participar aquest matí en un acte de l'Assemblea Nacional Catalana titulat "Construcció d'un Estat nou". El magistrat no ha pogut pronunciar la conferència, ja que en el mateix moment el CGPJ es reunia per decidir si suspenia el jutge.

En comptes d'acovardir-se, Vidal només ha volgut deixar molt clar quina serà la seva posició independentment de la decisió del consell. "Mai, des del 1978, s'ha adoptat la suspensió cautelar d'un jutge", ha remarcat. I preveient la decisió ha sentenciat: "Espero seguir confiant en el dret, però si no és així, vull deixar clar que les meves opinions no han influït en les meves decisions jurídiques". Vidal va aclarir que ell jutja causes penals que no tenen a veure amb conflictes de naturalesa política. A més, va remarcar que durant el seu temps lliure és un ciutadà i té dret a "debatre com construir legalment un nou Estat". Vidal ha conclòs l'acte celebrat a la Facultat d'Econòmiques de la UB amb la lectura d'un conte, un petit relat que s'acabava així: "Mai no obeirem aquells que no feien res més que oprimir".

En el text pel qual s'ha expedientat Vidal participen, des del mes d'abril passat, una desena de jutges, catedràtics de Dret Constitucional i lletrats especialistes, que estan redactant un esborrany d'una hipotètica Constitució catalana. El text va ser suposadament el producte de la iniciativa d'un grup de diputats independentistes de CiU, ERC i d'altres, que els van demanar el text. El treball, en fase d'esborrany quan el Consell General del Poder Judicial va obrir expedient al magistrat, es resumeix en nou títols, 17 capítols i un centenar d'articles on desenvolupen la idea d'una república de Catalunya que es defineix com una nació. Aquesta nació tindria un president representatiu i un primer ministre amb tots els poders amb un límit de dos mandats, a més d'una Agència Catalana de Tributs que recaptaria tots els impostos. El primer article d'aquest document diu: “Catalunya és una nació. Aquesta nació es configura des del punt de vista juridicopolític com una república”.

Quan el jutge Vidal va declarar davant el promotor de l'acció disciplinària del Consell General del Poder Judicial, va explicar que es tractava d'una iniciativa particular d'un grup d'amics experts en Dret Constitucional que van elaborar un esborrany d'“una hipotètica i futura república de Catalunya en la hipòtesi que finalment es dugués a terme la consulta del proper 9 de novembre i en la hipòtesi que d'aquesta consulta sorgís l'inici d'un procés de transició nacional cap a un Estat diferent de l'espanyol”.