“Quan vam repatriar els religiosos vam complir amb el nostre deure”

Ahir a la tarda, després de celebrar la Fiesta Nacional, José Manuel García-Margallo (Madrid, 1944) va agafar l'avió a Nova York per aprofitar els darrers dies de campanya abans que, dijous vinent, l'Assemblea General de l'ONU esculli els nous membres del Consell de Seguretat. Espanya es disputa amb Nova Zelanda i Turquia dos seients no permanents per al bienni 2015-16. Margallo no ho dóna res per fet, sobretot perquè el vot és secret i els suports promesos poden esvair-se a l'hora de la veritat. Amb la crisi de l'ebola i el repte nacionalista a Catalunya, la imatge exterior d'Espanya no passa el seu millor moment.

Pregunta. Va ser un error repatriar els dos missioners infectats amb ebola?

Resposta. El Govern va fer el que havia de fer. El deure d'un Estat és protegir els seus ciutadans i més encara quan es troben en circumstàncies difícils lluny d'Espanya. Així ho han fet tots els països avançats que han tingut aquest problema.

P. L'Organització Mundial de la Salut diu que l'ebola cal combatre'l a l'Àfrica.

R. Tenim uns pressupostos molt ajustats i executats en bona part. Hem fet un esforç molt gran per treure profit d'on era possible i continuarem fent tot el que puguem. Hi hem donat 3,3 milions i n'hem compromès uns 2,5 més.

P. Cuba hi ha enviat més de 450 metges. Espanya o la UE no haurien de seguir el seu exemple?

Amb l'ebola ens trobem al principi d'un fenomen desconegut."

R. Espanya ha demostrat la seva implicació en aquesta lluita global. Vam ser nosaltres els qui vam proposar que l'ebola s'inclogués en els debats d'un Consell Europeu. El que passa és que ens trobem al principi d'un fenomen desconegut. És necessària molta coordinació. El primer que cal és saber què es necessita i què és el que cadascú pot aportar-hi.

P. L'impacte mundial de la notícia del primer contagi per ebola fora de l'Àfrica no perjudicarà el prestigi de la Marca Espanya?

R. Jo confio que, quan tot això passi, sigui a la inversa. Davant un esdeveniment que pot afectar qualsevol país, la societat espanyola ha demostrat que és solidària i a la llarga es veurà que el nostre sistema de salut és dels millors del món.

P. Els darrers anys s'han retallat un 80% els fons per a cooperació, com si en temps de crisi fossin un luxe...

R. Jo no ho he pensat mai això.

P. Però el que estalvies en ajuda ho acabes pagant en immigració il·legal o epidèmies.

R. La cooperació és un element clau de la política exterior. És cert que la cooperació no ha estat aliena a l'ajustament a què estàvem obligats. Aquests anys hem aprofitat crèdits compromesos i no executats, això ha estat un coixí, i hem suplert l'escassetat amb imaginació i fórmules innovadores, concentrant l'ajuda en sectors i zones prioritàries. Però aquest coixí s'ha acabat i el 2015 tindrem un 4,9% d'augment, lluny de les meves aspiracions.

P. No hi ha responsabilitat política en la crisi de l'ebola?

Els meus homòlegs em fan arribar sorpresa i preocupació per Catalunya"

R. No em correspon a mi esbrinar si alguna cosa ha fallat o no...

P. Què passarà el 9-N?

R. Que l'Estat de dret guanyarà.

P. Ha traspassat la Generalitat la línia de la desobediència?

R. Quan hem entès que s'ha traspassat una línia, hi hem presentat un recurs. Però és als tribunals i no al Govern a qui correspon dir si s'ha sobrepassat o no.

P. Se'l critica per ser el ministre que més parla de Catalunya...

R. La unitat d'Espanya sempre m'ha semblat cabdal. A títol individual vaig presentar una esmena per incloure a la Constitució la paraula “indivisible”. Com a espanyol em sembla legítima aquesta preocupació, com a membre del Govern no entendria que no la tingués. A més, és molt important fer comprendre que la viabilitat d'un Estat català dependria del reconeixement internacional i de la pertinença a la UE. I aquests temes són de la meva competència.

El Brasil s'equivoca si no ens dóna suport per al Consell de Seguretat"

P. Què li transmeten els seus homòlegs sobre aquest tema?

R. Certa sorpresa, perquè miri on es miri la integritat territorial és un dels pilars de l'estabilitat mundial. Dins de la UE sorprèn més ja que estem apostant per una unió més estreta.

P. Sorprèn o preocupa?

R. Sorprèn i també preocupa. Perquè no només és un problema per a Catalunya i Espanya, sinó per a tota la UE.

P. Encara espera que Mas faci marxa enrere?

R. Espero que compleixi el que ha jurat fer: complir i fer complir la Constitució.

P. Després del compliment de la llei ha de venir la política?

R. Quan tots acceptem que ens mourem només en el marc de la llei podrem parlar de tot. Però no podem discutir els estatuts de la comunitat de veïns amb qui vol calar foc a l'edifici.

No em semblaria bé que el Regne Unit no votés la candidatura espanyola a l'ONU"

P. Aconseguirà Espanya ser membre del Consell de Seguretat?

R. L'hi diré dijous.

P. Això no tindrà mèrit.

R. Tampoc risc... El que puc dir-li és que el treball que s'ha fet, del Rei cap avall, ha estat impressionant. Quan vaig arribar teníem 42 vots compromesos i en necessitàvem 129, això ens dóna marge per compensar les fugides que sempre es produeixen.

P. I ara quants en té?

R. Si l'hi dic a vostè, ho sabran també els nostres rivals.

P. Com s'explica que no ens doni suport el Brasil, primera destinació de les inversions espanyoles?

R. S'han donat dues circumstàncies: la campanya de l'exministre Moratinos per la FAO, en contra del candidat brasiler; i el nostre suport a l'aspirant mexicà a l'Organització Mundial de Comerç. Hi competien dos iberoamericans i el nostre vot ja estava compromès. Però crec que s'equivocarà si no dóna suport a Espanya, perquè el Brasil, amb els altres membres de Mercosur, haurà de negociar un acord d'associació amb la UE i nosaltres hem demostrat ser els millors ambaixadors dels països iberoamericans davant Brusel·les. Ens voti o no, ho continuarem sent per al Brasil, però l'entusiasme és més gran quan l'amor és correspost.

P. I el Regne Unit?

R. No tinc cap dubte del que faran els nostres socis britànics. Amb independència del contenciós de Gibraltar, on cadascú manté amb determinació la seva posició, legítimament, tenim interessos comuns molt importants, som socis a la UE i a l'OTAN, i per descomptat no em semblaria bé que el Regne Unit no donés suport a Espanya.

P. És una paradoxa que el Govern tregui profit d'una iniciativa de Zapatero que el PP va parodiar: l'Aliança de Civilitzacions.

R. Quan vam arribar al Govern vaig dir que continuaríem a l'Aliança de Civilitzacions, que ja tenia el paraigua de l'ONU, i el que he demanat és que es cobreixin els seus buits per ser més eficaç.

P. Si Espanya no entra al Consell de Seguretat, ho veurà com un fracàs personal?

R. Hauria d'analitzar què he fallat. Però, tenint en compte la quantitat de persones que s'hi han implicat, el que sí que tinc clar és que, si ho aconseguim, no serà un èxit personal sinó de país.