Salamandra treu la llengua en català

No són moments editorials per regalar res i menys a la competència i, a més, com més coses es facin per tenir content un bon autor al catàleg, millor. Aquestes dues premisses, amb un comportament més estable del mercat del llibre en llengua catalana, són les que faran que Ediciones Salamandra publiqui per primera vegada en solitari en català en les properes setmanes.

“La nostra filosofia sempre havia estat no editar en una llengua que no dominàvem, però ara ja sabem com fer-ho, per la qual cosa, no té sentit que no publiquem també en català autors que ja traiem en castellà i deixem, o fins aconsellem, que ho facin d'altres”, assegura Sigrid Kraus, directora literària i copropietària, amb Pedro del Carril, de Salamandra, pensant potser en èxits indiscutibles en les dues llengües com la sèrie "Harry Potter", les novel·les de Jonas Jonasson (L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra) o la més recent de Pierre Lemaitre, últim premi Goncourt.

El saber fer té noms i cognoms i són els d'Anike Lapointe, incorporada a Salamandra des del gener passat, provinent de RBA, i que té en el seu ja dens currículum una dècada com a editora en català, sumant les seves experiències a Quaderns Crema, Edicions 62 i La Magrana. Ella coordinarà, amb un equip d'edició “estable, però extern”, Salamandra Català: aquí apareixeran entre tres i cinc títols a l'any, “en una sola línia tancada, no hi haurà col·leccions”, i que “es diferenciarà tipogràficament del segell en castellà, tot i que tindran elements comuns”, apunta Lapointe.

Salamandra Català publicarà entre tres i cinc títols a l'any

L'editora assegura que no aniran a buscar escriptors en català. “Només s'oferirà la versió catalana dels títols més importants que publiqui Salamandra en castellà; fins ara, com a màxim, s'havien fet algunes coedicions, però ara ho farem nosaltres perquè en sabem i perquè reforça la política d'autor: és més lògic que es quedi amb nosaltres si ja és de la casa en castellà”.

Galveston, el celebrat debut novel·lístic del creador i guionista de la televisiva True detective, Nic Pizzolatto, i a la llista de les més venudes actualment, i La entrega, estrenada als cinemes, de Dennis Lehane, seran els dos primers títols que apareixeran. Ja l'any que ve sortirà una de les grans adquisicions que ha aconseguit Salamandra a la Fira del Llibre de Frakfurt, que es va acabar ahir, diumenge 12: En finir avec Eddy Belegueule, d'Édouard Louis, els drets de la qual ja els van comprar en català i castellà. De moment no apareixeran en català ni els llibres de la nova col·lecció de cuina ni els de "Salamandra blue", la línia crossover (joves-adults).

Aquesta estratègia, juntament amb un comportament del mercat de llibres en català que ha descendit menys que el de castellà en aquesta crisi, explica que en els últims temps hagi incrementat la tendència dels segells independents a llançar-se a l'edició en les dues llengües. El cas recent més espectacular és el d'Anagrama, que va iniciar aquesta opció el gener passat, però també comença a ser usual en segells més petits com Minúscula, Libros del Asteroide (pràctica que ha reprès dels orígens) i Blackie Books, per citar-ne només uns qaunts.

Lapointe no creu que la nova línia en català ajudi a saturar un mercat que el president de la Associació d'Editors en Llengua Catalana, Albert Pèlach, creu que comença a tenir-ne símptomes. “Publicarem poc i, a més, són títols que igualment haurien saltat al mercat publicats per uns altres, com fins ara”.

En català es van publicar l'any passat 10.268 títols, xifra que lluïa en una de les entrades del notable (per dimensions i disseny) pavelló que, per vegada primera, han fet conjuntament a Frankfurt l'Associació d’Editors en Llengua Catalana, l'Institut Ramon Llull de la Generalitat i  l'Ajuntament de Barcelona, que l'any passat, malgrat la crisi, es van presentar per separat. Aquesta vegada, ho han fet pràcticament en un sol espai (el Ramon Llull estava mínimament separat, davant de la zona col·lectiva), el terra del qual reproduïa les rajoles típiques de Barcelona i que també acollia un dels bancs de reixeta dissenyats per Oscar Tusquets, el banc Catalano (del 1975, amb Lluis Clotet) per al mobiliari urbà de la ciutat. Aquí es fotografiaven molts visitants, ja que el fons oferia un gran muntatge de diversos edificis emblemàtics, majoritàriament de la capital catalana.

Tot això, presentat no gaire feliçment el mateix dia i hora en què es deia el Nobel de Literatura, que sempre porta la premsa internacional i els agents i editors en una cursa boja cap a les parades dels premiats, portava com a gran epígraf Catalunya, terra de llibres / Barcelona, capital de l’edició. Sota aquesta marca, segons fonts del Departament de Cultura de la Generalitat, “Catalunya es presenta per primera vegada davant el sector editorial internacional amb una imatge de país”.