Fins l’últim euro

A mesura que es van sabent detalls de l'ús de les targetes incontrolades de Caja Madrid i Bankia sembla més clar que és una bona oportunitat perquè les institucions concernides (Bankia –que va denunciar el cas– i el seu propietari, el FROB; Hisenda; els tribunals i els partits i sindicats als quals pertanyen els exconsellers i exdirectius implicats) augmentin la seva credibilitat i demostrin que defensen amb fermesa els interessos públics. Ara com ara, el jutge Fernando Andreu ha obert una peça separada dins del cas Bankia per imputar els expresidents Miguel Blesa i Rodrigo Rato i l'exdirector general Ildefonso Sánchez Barcoj; PP, PSOE i IU anuncien investigacions internes sobre el cas i ja s'han comptabilitzat 14 dimissions d'ex-alts càrrecs de l'entitat per l'ús de les targetes.

Són indicis esperançadors que es vol conèixer a fons i actuar amb rigor davant d'aquesta mena de col·lusió entre una part del sistema financer i els agents polítics i sindicals imbricats en els seus Consells. Però amb els indicis ja no n'hi ha prou. Per exemple, les conclusions de la investigació interna dels partits haurien de ser argumentades i públiques; els ciutadans han de conèixer la profunditat i l'abast de les investigacions. Els partits i els agents socials no es poden permetre en aquests moments un sol bri de sospita sobre el seu comportament; i les autojustificacions o la tècnica de limitar l'examen a uns pocs bocs expiatoris ja no convencen l'opinió pública.

També és el moment de revisar a fons les relacions entre els partits, els sindicats i les patronals amb les grans empreses i entitats financeres. El desembarcament polític als Consells de les caixes ha causat danys catastròfics en una part del sistema financer (València, Castella-la Manxa, Galícia i Catalunya); com que a més exacerba les sospites de corrupció creixent entre els representants polítics i els agents socials, sembla urgent extreure les conclusions adequades i oferir als ciutadans una aplicació convincent i rigorosa de la llei.

La fase de les disculpes puerils per l'ús de les targetes negres (“no ho sabia” o “tot era legal”) ha de quedar enrere. És difícil acceptar que un conseller que ha estat secretari d'Estat d'Hisenda desconegui les implicacions fiscals d'uns ingressos que no requereixen justificació documental. La pregunta a la qual han de respondre les investigacions en curs és qui va aprovar i va organitzar aquesta prebenda que suposa malversar els cabals de l'entitat; i la tasca dels organismes públics (començant per Hisenda) consisteix a aclarir si hi ha bancs, empreses o institucions amb pràctiques similars. Els contribuents esperen que els implicats retornin fins l'últim euro d'ingressos negres mal extrets de Bankia i que facin front a les seves responsabilitats fiscals, civils o penals. De les institucions públiques, n'esperen una conducta professional exemplar per castigar qualsevol delicte que es pugui demostrar.