Espanya pagarà gairebé 100 milions diaris pels interessos del seu deute

Ni les despeses de personal ni la partida per a tots els ministeris junts igualen la factura que el Govern espanyol té prevista per pagar només els interessos del deute públic, que el 2015 superaran el 100% del producte interior brut (PIB) per primera vegada en més d'un segle. Els pressupostos generals de l'Estat (PGE) preveuen un total de 35.490 milions d'euros per a aquestes despeses financeres, un 12% més que aquest 2014, cosa que suposa una mitjana de 100 milions d'euros diaris. La millora dels mercats, que han reduït de manera dràstica l'últim any la rendibilitat que es demana per posar els seus diners en bons i lletres espanyoles, no compensa l'augment del passiu públic en els comptes presentats aquest dimarts.

El Govern havia pressupostat 36.616 milions per a interessos per al 2014 als comptes que va presentar l'any passat, però el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va avançar la setmana passada que el Tresor Públic aconseguiria un estalvi de 5.000 milions respecte a aquesta xifra, precisament la mateixa quantitat que es va estalviar l'any passat.

A més, l'informe econòmic financer que acompanya els PGE indica que “la caiguda dels tipus d'interès de les noves emissions permetrà tancar l'any amb una ràtio d'interessos sobre PIB en termes de comptabilitat nacional similar a la de l'exercici precedent”, que seria el 3,25% amb criteris de caixa. En comptabilitat nacional, la despesa en interessos ascendeix a 31.650 milions, que seria el 2,90% del PIB.

És un mos que va només al sosteniment del deute i que, malgrat l'elevada quantitat, ha millorat en termes relatius: el tipus d'interès mitjà dels títols que va emetre el Tresor l'any passat es va situar en l'1,74% fins a l'agost, mentre que la mitjana del deute en circulació —és a dir, la que inclou l'emès aquest any— ascendeix al 3,59%. Això ha estat possible encara que la vida mitjana dels bons i les obligacions emesos per l'Estat hagin augmentat.

Espanya necessita que els costos es continuïn moderant en vista de l'escalada que s'espera del deute públic, que ja ha superat el bilió d'euros per primera vegada en la història, segons les dades corresponents al mes de juliol, que són les més recents. I la seva relació amb el PIB també augmentarà, tot i que la nova metodologia aplicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), per mandat europeu per tota la UE, augmenta el volum d'aquesta riquesa nacional i, per tant, ara ha reduït en dos punts percentuals el pes del deute sobre ella.

Amb aquests nous càlculs, el deute públic del 2013 passa del 94,4% al 92,1% del PIB. I a mitjans d'aquest any estaria al voltant del 96,5%. Per al final de l'exercici, el Govern estima ara, després de la modificació, que el passiu acabarà en el 97% del PIB quan, fins avui, esperava tancar l'any en el 99,5%.

El 2015 el Tresor demanarà als mercats uns 665 milions cada dia

Però això no impedeix que el passiu superi aquesta barrera psicològica del 100,3% del PIB el 2015, cosa que implica que Espanya apel·larà als mercats el 2015 en una quantitat gairebé sense precedents. I el Tresor preveu subhastar 242.765 milions. Això suposa un rècord si excloem l'exercici del 2012, en què el rescat a la banca va carregar l'emissió amb 40.000 milions extraordinaris. Aquest 2015, l'Estat col·locarà 665 milions diaris.

D'aquest total, la major part serveix per renovar el deute que venç. L'endeutament net (la diferència entre tots els títols que s'emeten i els que vencen) ascendirà a 47.000 milions, cosa que suposa una reducció del 14% respecte al que es preveia per a aquest exercici, que seran uns 55.000 milions, encara que fa un any s'havien pressupostat 65.000 milions.

La comunitat inversora, que juga infiltrada per les mesures d'estímuls del Banc Central Europeu (BCE), sembla disposada a prestar diners a Espanya, que en títols a cinc anys va arribar a pagar uns interessos més baixos que els EUA al mercat secundari, que és on es compren i venen els títols de deute ja emesos.

Aquest dimarts la prima de risc, que és el diferencial d'interès que paguen els bons a 10 anys d'Alemanya respecte a la resta, es va estrènyer en el cas espanyol dels 125 punts bàsics (1,25 punts percentuals) als 119, en senyal que, malgrat les incerteses polítiques, el deute espanyol continua despertant la gana.