L'‘era Pujol’ s'examina de corrupció

El mandat de Jordi Pujol i Soley, president de Catalunya entre el 1980 i el 2003, s'examina a l'Audiència Nacional. El jutge Pablo Ruz ha acumulat en l'últim any i mig nombrosos indicis d'enriquiment il·lícit que impliquen Jordi Pujol Ferrusola, fill gran del mandatari català i imputat en la causa, i posen sota sospita la gestió dels governs de CiU durant 23 anys.

L'expresident català va confessar a finals del juliol passat un frau fiscal continuat des del 1980, quan va morir el seu pare, Florenci Pujol, que li va deixar suposadament una herència en exclusiva per als seus fills sense que la seva germana ho sabés. En reconèixer la culpa va desfermar tot tipus d'elucubracions sobre l'origen il·legal d'una fortuna mai declarada al fisc. Un mes i mig després de la confessió, el fill gran de Pujol haurà de respondre aquest dilluns a l'Audiència Nacional sobre l'enriquiment de tres de les seves empreses (Iniciatives Marketing i Inversions; Project Marketing Cat i Active Translation) entre el 2004 i el 2012. Durant aquest període els seus comptes van registrar 27 ingressos de grans quantitats de diners per part d'una desena d'empreses, totes contractistes de la Generalitat.

Els directius d'aquestes societats no van poder justificar davant la policia el motiu real dels pagaments a Jordi Pujol Ferrusola. Els suposats assessoraments del fill gran de l'expresident per a xarxes elèctriques a Gabon, venda de plantes solars, compra d'oficines, ampliació de refineries o implantació de sistemes tecnològics a Mèxic no van existir com a tals, segons la investigació policial.

Per tots aquests treballs simulats, Pujol Ferrusola va ingressar gairebé vuit milions d'euros als comptes de les seves tres empreses. A més, dues operacions immobiliàries afavorides per gestors de CiU van permetre al fill gran de l'expresident obtenir unes plusvàlues de vuit milions d'euros més.

Algunes de les comissions que la policia denúncia a l'informe remès al jutge es corresponen amb el 3% de la quantitat total de l'operació simulada per la qual va cobrar Jordi Pujol Ferrusola. El 3% és el símbol de la sospita de corrupció que persegueix els governs de CiU des que l'expresident socialista Pasqual Maragall va denunciar el cobrament de comissions il·legals en un ple del Parlament català.

A més de la investigació de Pablo Ruz a l'Audiència Nacional, un altre jutge, Josep Maria Pijuan Canadell, instructor del cas Palau, considera acreditat que l'empresa Ferrovial-Agroman va pagar comissions il·legals per adjudicacions d'obra pública de la Generalitat a Convergència Democràtica de Catalunya, el partit de Jordi Pujol, que té la seu central embargada per aquesta causa, encara pendent de judici. La comissió, segons el jutge, suposava el 4% del total de l'obra adjudicada: un 2,5% per a Convergència i l'1,5% restant per als directius del Palau que feien d'intermediaris en aquesta operació de finançament il·legal d'un partit polític. Ferrovial va pagar comissions del 4%, segons el jutge, per l'adjudicació de les obres d'un tram de la línia 9 del metro de Barcelona (amb un cost de 178 milions d'euros); la construcció de la Ciutat de la Justícia (52 milions), un pavelló a Sant Cugat del Vallès (quatre milions), i una sèquia al marge esquerre del riu Ebre (2,6 milions). En el cas Palau estan imputats un extresorer de Convergència, directius de Ferrovial i els exresponsables del Palau.

En el cas Pujol Ferrusola, segons l'informe policial que va encarregar el jutge Pablo Ruz, el pagament de comissions il·legals de contractistes de la Generalitat va beneficiar el fill gran de l'expresident.

Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona, Mercè Gironès, hauran d'explicar al magistrat els 118 moviments de diners per 32,4 milions d'euros que van fer entre el 2004 i el 2012 a través de tres bancs diferents (BBVA, Mediolanum i Credit Suisse) amb sortida o destinació a Andorra, Luxemburg, Croàcia, l'Argentina, l'Uruguai, Suïssa, els Estats Units, Mèxic, França, les Illes Caiman, el Regne Unit, Liechtenstein i Gabon. En dos d'aquests països, l'Argentina i Mèxic, Jordi Pujol Ferrusola va invertir grans quantitats de diners en un hotel i un port.

El jutge Pablo Ruz va iniciar la investigació d'aquest cas el gener del 2013 arran de la denúncia que va presentar María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. Des de llavors, el magistrat ha reunit una sèrie d'informes fiscals i policials que acreditarien com Jordi Pujol Ferrusola va cobrar quantitats a empreses que havien aconseguit contractes multimilionaris de la Generalitat de Catalunya durant els mandats de CiU anteriors al 2003.

María Victoria Álvarez va denunciar davant el jutge que Jordi Pujol Ferrusola havia tret fa sis anys 400.000 euros en bitllets de 500 d'Andorra i els havia ingressat a Madrid. El magistrat ha demanat a les autoritats d'Andorra dades sobre els comptes de Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona. La informació no arribarà fins d'aquí a un mes.