Els empresaris catalans pressionen Rajoy perquè obri una via federal

Quan falten quatre mesos per al 9 de novembre, la data que Artur Mas s'ha marcat per celebrar la consulta sobiranista, els directius de les grans empreses catalanes han esdevingut una mena d'ambaixadors de la tercera via, una solució pactada que modifiqui l'encaix de Catalunya a Espanya i eviti l'avanç de les posicions secessionistes. Amb el convenciment que Mariano Rajoy ha de moure fitxa, en els últims mesos han intensificat la seva agenda amb polítics i empresaris madrilenys propers al president i fins i tot han enviat documents amb propostes concretes a La Moncloa per intentar desbloquejar les relacions entre els Executius de Madrid i Barcelona, segons coincideixen diverses fonts.

Els empresaris valoren que Rajoy i Mas reprenguin el diàleg després de mesos de bloqueig entre els dos Governs. No obstant això, la majoria dels empresaris consultats són pessimistes respecte als fruits que pugui donar la reunió entre els dos presidents. La possibilitat que arribin les vacances sense que s'hagi produït cap progrés els preocupa molt, especialment perquè a la tornada hi haurà una altra Diada amb una nova manifestació a Barcelona que es preveu multitudinària, s'aprovarà la llei de consultes i el 9-N és el dia previst en principi per a la votació.

Les grans empreses i el món financer català són els principals defensors de l'anomenada tercera via. La va perfilar el passat 20 de juny en un sopar davant empresaris a Oviedo el cap de la patronal de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, que sempre recorda que el seu besavi, Lluís Ferrer-Vidal, va ser un dels encarregats de portar a la reina regent María Cristina la petició del concert econòmic per a Catalunya el 1897. A Oviedo, Gay de Montellà va proposar un gran acord amb quatre pilars: el reconeixement de Catalunya com a nació —la qual cosa exigiria una reforma constitucional—, plenes competències en llengua i cultura, un pacte fiscal perquè Catalunya recapti i gestioni tots els tributs mitjançant una Agència Tributària pròpia i plena capacitat per a l'organització local.

Els directius han contactat amb els seus col·legues propers al president

Aquesta demanda s'ha fet arribar a Rajoy, encara que fonts coneixedores d'aquests contactes lamenten que el Govern espanyol s'ha enrocat en el no a totes les propostes en considerar que la consulta no té cabuda a la Constitució. Un empresari que demana que no el citin assegura que Rajoy està envoltat d'un “exèrcit” d'advocats de l'Estat que li recorden constantment que una consulta seria il·legal. “Li diuen, a més, que amb prohibint-la es resol el problema, però no és així”, opina.

L'empresariat català se sent especialment incòmode quan ha de parlar sobre la consulta, que en general només accepta si és legal i acordada. Ahir va tornar a expressar-se en aquesta direcció el president de Freixenet, José Luis Bonet, que en una entrevista a TV3 va assegurar: “Fora del que és l'acord i la llei, no em sembla bé”. L'empresari, que també presideix el Fòrum de Marques de Renom Espanyoles, va advocar per no “menysprear” el conflicte i asseure's per trobar una “solució”, al mateix temps que va assegurar que no s'havia “preocupat de pensar coses” que no passaran, en referència a una eventual independència de Catalunya.

L'últim any han proliferat els informes sobre com influiria una eventual secessió de Catalunya en l'economia de la comunitat. L'últim, de la Cambra de Comerç de Barcelona, assenyala que afectaria sobretot les grans corporacions i les finances, i que dependria del grau de conflicte entre les parts. Els empresaris intenten apropar les dues parts, encara que coincideixen que la solució han de trobar-la Mas i Rajoy. De fet, es van irritar quan el ministre Alberto Ruiz-Gallardón els va instar en un sopar a Barcelona que frenessin Mas i també quan el president català els va demanar que s'impliquessin en el procés.

Per acostar les posicions, els empresaris han tractat de facilitar trobades entre polítics i la societat civil de Madrid i Barcelona i han buscat aliats fora de Catalunya que donen suport a la tercera via. Les elits catalanes han anat promovent grups de treball a Madrid i Barcelona, com el Fòrum Almagro o el Pont Aeri, i alhora han intensificat les relacions amb el líder de la patronal valenciana, José Vicente González, i la presidenta del Cercle d'Empresaris, Mónica Oriol. De fet, el cap de les empreses valencianes ja va protestar quan aquest mes el president de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra, va afirmar que sense una millora del finançament corria el perill d'una expansió independentista cap a la seva regió. “Catalunya és el primer client de la comunitat i el primer proveïdor. I jo amb el meu principal client i el meu principal proveïdor vull portar-m'hi bé”, li va recordar González.

Després de l'estiu s'espera una Diada independentista i multitudinària

Un altre dels lobbies que està elaborant un document que esbossarà una possible reforma institucional per donar encaix a Catalunya és el Cercle d'Economia mitjançant una comissió que lidera Joan Roca, vicepresident del despatx Roca Junyent. L'entitat ha abordat l'assumpte en diverses conferències, com la que va fer Miguel Sanz, expresident de Navarra, per analitzar el model fiscal d'aquesta comunitat, o una altra de l'exdiputat Miguel Herrero de Miñón, que va proposar incloure un possible acord entre Catalunya i Espanya a la Constitució mitjançant una disposició addicional.

El president del Cercle d'Economia, Antón Costas, va reclamar a Mas en unes jornades a Sitges que doni una “segona oportunitat” al diàleg per avançar cap a una “reforma constitucional” que, al seu torn, podria arribar a plantejar la consulta. En el tancament de les jornades, Costas va demanar a Rajoy que no escoltés els que li recomanaven seguir en l'“immobilisme” i abordés una reforma de la Constitució. “La temptació de no fer res ens porta als extrems”, va assegurar.

El periodista i exdirigent del PP Manuel Milián Mestre està convençut que Artur Mas s'asseurà a negociar si Rajoy posa una proposta damunt de la taula. També creu que si al final hi ha una tercera via serà perquè els empresaris lluiten per aconseguir-la. De fet, entre l'empresariat hi ha l'opinió que una oferta atractiva de Rajoy desactivaria bona part de l'independentisme a l'espera d'un acord.

Milián lamenta la retirada de polítics moderats en un moment tan complicat per a Catalunya. Josep Antoni Duran està a punt de marxar. “No és una bona notícia que Pérez Rubalcaba ho hagi deixat”, afegeix. De fet, un empresari català consultat es confessa pessimista perquè, al seu parer, Rajoy no mourà fitxa sense tenir lligat el suport del cap de l'oposició. I diu que Pedro Sánchez encara necessita temps per portar les regnes del PSOE.

Els directius de les grans corporacions també han suggerit al Rei que intervingui entre les parts. Ho van fer, expliquen fonts empresarials, en un sopar a casa del comte de Godó quan Felip VI encara era Príncep d'Astúries. De fet, des de començaments d'aquest any el Monarca ha mantingut reunions amb desenes d'empresaris. La trobada de Felip VI i Artur Mas en un sopar a Girona al final del mes passat va generar expectatives, però diversos assistents coincideixen que tots dos no van estar sols en cap moment de la nit.

La davallada dels partits centrals a Catalunya en favor dels partits fins ara minoritaris també preocupa els empresaris. La debilitat de les dues grans formacions nacionals no ajuda a estabilitzar la situació. El PP i els socialistes només van sumar un 24% dels vots a Catalunya les darreres eleccions, en comparació del 49% que van obtenir al conjunt d'Espanya. El PSC, el principal impulsor d'una tercera via a Catalunya, va quedar relegat a la tercera posició, un resultat que es va saldar amb la dimissió del seu líder, Pere Navarro. Al PP, que també va perdre la meitat de la quota de vot, no va haver-hi dimissions.

El cap de la patronal proposa reconèixer Catalunya com a nació

José Montilla, expresident de la Generalitat, defensa que, malgrat tot, els partits polítics no han de deixar-se endur per la marea sobiranista ni “fer seguidisme en funció de les circumstàncies”. “Han de tenir projecte i defensar-lo contra corrent, fins i tot s'ha de ser minoritari en determinats moments”, assenyala.

La tercera via per la qual advoquen els empresaris no dista de la que s'ha proposat amb més o menys afany des dels sectors més moderats de CiU, particularment des d'Unió Democràtica, o des del socialisme català, com la que va formular Miquel Iceta, líder electe del PSC. Joan Majó, ministre d'Indústria amb Felipe González, enumera quines haurien de ser les bases d'aquesta tercera via: reconeixement de la “identitat nacional i lingüística”, capacitat de recaptació fiscal amb obligació d'una quota de solidaritat limitada i competències exclusives per a la Generalitat en matèria de política lingüística, cultural i d'educació. A més, creu necessari transferir a la Generalitat la competència sobre la gestió de les infraestructures i crear institucions polítiques espanyoles de caràcter federal.

Tindria cabuda una consulta només a Catalunya respecte a aquest nou marc? Segons Majó, “mentre la nova situació pactada necessitarà canvis constitucionals, en algun moment serà imprescindible un pronunciament general”. “Però la situació de paràlisi i confusió que s'ha generat fa que sigui bo i urgent conèixer les preferències dels catalans entre una sortida com la indicada o una ruptura radical, que en qualsevol cas també haurà de ser negociada entre Catalunya i Espanya”, assenyala. L'exministre insisteix que no es podrà oblidar el paper que, d'una manera o altra, jugarà la Unió Europea.

També suggereix competències plenes en llengua i cultura

Les patronals esperen que la reunió entre els dos presidents no acabi com la que van tenir el setembre del 2012. “Llavors Rajoy pensava més en Galícia, i Mas creia que aconseguiria majoria absoluta després de la manifestació de la Diada”, recorda un empresari. No obstant això, l'entorn de Mas no és optimista. “El Govern central no oferirà res a Catalunya, n'estem convençuts”, assegura un destacat membre de l'Executiu català. En les últimes setmanes només hi ha hagut un petit senyal de distensió quan la ministra de Foment, Ana Pastor, va acordar amb el conseller català Santi Vila la retirada d'una mesura que obligava als ports rendibles a finançar amb la meitat dels beneficis els accessos d'altres instal·lacions portuàries. En canvi, Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, va decidir donar un cop de porta a la reforma del finançament autonòmic, sense la qual el Govern de Mas dóna per impossible complir els objectius de dèficit marcats.

Després de les vacances, hi haurà la Diada, el dia 11, i la llei de Consultes arribarà al Parlament català. Aquest és el text que pretén utilitzar per donar cobertura legal a la consulta del 9 de novembre. Ningú no s'atreveix a pronosticar què passarà després, una vegada el Govern espanyol impugni aquesta votació. Tot apunta a unes eleccions autonòmiques anticipades, però el mal estat de forma de la federació CiU fa dubtar Artur Mas. Per aquest motiu, molts en els sectors sobiranistes advoquin per una coalició entre Esquerra i Convergència, probablement sense Unió Democràtica.

Molts avisen també que el duel entre Govern central i Generalitat no s'acabarà a la tardor. Els socialistes creuen que després serà el moment de posar damunt la taula una proposta de tercera via, amb reforma constitucional inclosa. Montilla advoca per aquesta via: “Ni el problema desapareixerà ni serem independents l'any que ve. Al final s'ha d'arribar a un acord”. Però els empresaris voldrien no haver d'arribar fins aquí.