La Constitució frena la consulta

La Constitució, invocada com una realitat política infranquejable pel 86% del Congrés dels Diputats, ha frenat aquest dimarts la proposició de llei del Parlament de Catalunya per promoure una consulta independentista en aquesta comunitat. El Congrés ha rebutjat el pla català per 299 vots enfront de 47 sí i una abstenció.

Set hores de debat per posar de manifest l'absència de qualsevol punt de coincidència per buscar una sortida al conflicte territorial. Les posicions bàsiques discorren com a línies paral·leles: entre la voluntat dels partits nacionalistes i independentistes de seguir endavant per altres vies; la inconcreció de l'oferta de diàleg de Mariano Rajoy i la seva negativa a abordar una reforma de la Constitució; i la proposta federal d'Alfredo Pérez Rubalcaba que no té el suport dels altres i nega la consulta. No hi ha sorpresa ni possibilitat de canvi a favor del consens, encara que ha estat un debat correcte, sense desqualificacions i carregat d'arguments.

Rajoy diu estar disposat a dialogar sense concretar sobre quin contingut

Han estat els vots de PP, PSOE, UPyD, UPN i Foro Asturias (que sumen 301 escons a la Cambra), units en la defensa d'una interpretació de la Constitució que impedeix el referèndum d'autodeterminació, però amb discrepàncies sobre el remei a aplicar. Davant dels de CiU, PNV, ERC, ICV i la resta del Grup Mixt, que defensen l'anomenat dret a decidir i, més concretament, la cessió a Catalunya de la competència per convocar la consulta no vinculant d'autodeterminació.

Rubalcaba demana una negociació per a una reforma constitucional

“No és possible atendre el que ens sol·licita el Parlament de Catalunya perquè no ho permet la Constitució”, ha respost en un discurs contundent el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Aquesta tesi bàsica ha estat compartida també pel portaveu socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, i la líder de UPyD, Rosa Díez, encara que amb diferències entre els tres en arribar al moment dels camins proposats per trobar una sortida. Rajoy només ha admès “diàleg dins dels límits que ens exigeix la Constitució”, sense cap precisió sobre el contingut. I ha assegurat que “hi ha una porta oberta de bat a bat per a aquells que no estiguin conformes amb l'actual estat de les coses: iniciar els tràmits per a una reforma de la Constitució. Qualsevol que desitgi modificar la Constitució, qualsevol que pretengui que Espanya es dissolgui, es fragmenti, canviï de nom… el que sigui… en comptes de sol·licitar a aquesta Cambra el que no està en mans d'aquesta Cambra, ha d'emprendre el camí de la reforma constitucional. Li acaba de recordar també el Tribunal Constitucional”. Però el PP té majoria de veto per a aquesta reforma. En el passat ho ha fet sempre que s'ha plantejat aquesta possibilitat, excepte en els dos mínims retocs introduïts des de 1978 i sempre per exigència europea. No hi ha per això opcions per pensar en l'obertura d'un procés de diàleg sobre la reforma de la Constitució, més enllà de la retòrica de les seves paraules sobre portes obertes que no porten enlloc. De fet, el president del govern espanyol ha advertit, en un atac de sinceritat per refredar les expectatives de diàleg: “Ni amb un cafè, ni amb 500 amb Artur Mas podria fer alguna cosa que vagi en contra de la Constitució”.

Per la seva banda, Rubalcaba ha defensat “obrir un procés de negociació, d'acord sobre noves normes de convivència, un procés dialogat, transparent, acordat, participatiu i legal” per negociar una reforma federal de la Constitució, per canviar la distribució de competències i modificar el Senat, entre altres.

I per altra banda, Rosa Díez (UPyD) ha assegurat amb vehemència que “no hi ha res a dialogar, només cal complir la llei i les resolucions dels tribunals. L'essencial no es discuteix”. “No podem solucionar des de la política les obsessions dels nacionalistes que tenen un altre tipus de tractament, però no polític”, ha dit.

Amb aquestes posicions tan diferents i tan fossilitzades, encara que coincidissin en el vot, i, sobretot, amb la voluntat dels partits catalans de seguir endavant en tot cas, el resultat ha estat un debat que no posa fi al procés sobiranista. Només s'encega una via i es deriva ara cap a unes altres, com l'aprovació d'una llei de consultes al Parlament de Catalunya o, la més extrema, la de la declaració unilateral d'independència.

“No desistirem i impulsarem altres vies”, “és un procés sense retorn” i “malgrat el que avui sentenciïn en aquesta cambra, la majoria del poble es mou i se seguirà movent”, han replicat els representants dels partits catalans per deixar clar que no cedeixen en l'obstinació d'arribar a la consulta del 9 de novembre.

“Què esperen per negociar-ho tot?”, ha preguntat reiteradament el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, per exigir un diàleg que acabi en una consulta popular no vinculant. Clamant en el desert per sortir de l'empat infinit ha assegurat que “no és un problema jurídic, sinó polític”. Duran seguirà des d'aquest dimecres amb les seves gestions fins ara infructuoses per trobar la coincidència impossible entre Rajoy y Mas.

La tarda ha tingut la solemnitat d'una llarga sessió parlamentària amb transcendència històrica a la qual només li ha faltat la presència del principal impulsor de la via sobiranista: el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. En lloc seu, han defensat la proposta Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV).

CiU, ERC i ICV asseguren que el procés és ja “irreversible”

“Si es vol es pot”, ha insistit el primer amb l'argument de la falta de voluntat de l'Estat per facilitar la capacitat de decidir dels catalans. Rovira ha apel·lat al sentiment amb una espècie d'independentisme afectiu des de la seva arrencada, repartint abraçades als escons i amb un discurs naïf que incloïa expressions com “volem un Estat que inverteixi en trens carregats d'oportunitats i ocupacions. Un Estat que persegueixi l'interès general” i referències a la futura llei de l'avortament per justificar la independència de Catalunya.

Anuncien que seguiran per altres vies per arribar a la consulta

Herrera ha parlat de la història, de com “la Constitució avui està segrestada i no la sentim com a pròpia”, i de la necessitat de buscar un nou pacte de convivència. Ha culpat la sentència del Tribunal Constitucional que “va decapitar l'Estatut de Catalunya” del sentiment d'incomoditat amb Espanya del 80% dels ciutadans d'aquesta comunitat.

El president del govern espanyol ha agafat la paraula per rebatre les seves peticions amb l'argument que la Constitució impedeix delegar la funció de convocar referèndums i, a més, la sobirania resideix en el conjunt dels espanyols i no es pot trossejar.

“Independentment de l'ús que se li vulgui donar, es tracta d'una competència indelegable. El referèndum és una manifestació d'un dret fonamental, el dret de participació política. Si aquest Parlament tingués la potestat de transferir la titularitat de totes les competències exclusives, aquestes Corts tindrien la potestat de liquidar la Constitució i l'Estat mateix sense el concurs ni l'aprovació del conjunt dels espanyols” i “el que tampoc està permès és autoritzar un referèndum el propòsit del qual sigui radicalment contrari a la Constitució. La sobirania espanyola correspon a tots els espanyols”.

El seu altre argument ha estat rebutjar el que ha anomenat “relat d'opressió” de l'Estat sobre Catalunya, per acabar amb l'elogi a aquesta comunitat —“estimo i crec en Catalunya més que vostès”— i l'advertiment de les pèssimes conseqüències de la independència: “Serà més pobra, sortirà de l'euro i la Unió Europea, no podrà estar a l'ONU i quedarà fora dels tractats internacionals que garanteixen els seus drets”.

Sobre el seu discurs previst i repartit a l'inici, ha improvisat la diferenciació amb el procés d'Escòcia, per història i perquè aquesta regió de Gran Bretanya no té ni des de lluny les competències de Catalunya.

Rubalcaba ha coincidit amb Rajoy a assegurar que aquest dret a decidir invocat no existeix en cap constitució del món i rebutjant que s'aixequin “fronteres per separar”.

Gran part d'intervenció s'ha centrat en la posició coincident amb el Govern espanyol de no poder trossejar la sobirania popular de la Constitució. “No hi cap una pregunta que afecta al conjunt dels espanyols”, ha estat el seu argument per reforçar la seva posició contrària a la consulta a la qual ha aconseguit arrossegar la direcció del PSC i tots els diputats socialistes catalans que han votat aquest dimarts amb el PP i amb el PSOE.

Izquierda Unida, integrada al grup d'Izquierda plural, ha votat a favor de la consulta i ha deixat la fixació de la seva posició en mans de Joan Coscubiela (ICV) que, òbviament, ha defensat el procés sobiranista i l'anomenat dret a decidir democràtic dels catalans.

Per completar la tarda dels desacords i els carrils que discorren en paral·lel, els portaveus de PNV i Amaiur, Aitor Esteban i Xabier Miquel Errekondo, respectivament, amb diferent intensitat han estès la reivindicació del dret a decidir al País Basc. “L'euskalpatata”, va dir Esteban per referir-se a la “patata calenta” amb la qual els diferents governs es cremen des de fa anys amb allò que va denominar la “posició defensiva del nacionalisme espanyol amb la Constitució com a trinxera”.