Sobre Venus i Lucreci
El lector modern trobarà en Lucreci un company de viatge poètic, visionari, prodigiosament lúcid
Partícules, immortalitat
Encara ens queda, gràcies a la física quàntica, alguna esperança
El paper dels astres
Presidents, sobirans, ministres, directors de banca, etcètera, fan servir habitualment o eventualment consells de part dels planetes
La qüestió
L’objectiu és clar, antic i confessat: destruir fins a l’arrel qualsevol forma de valencianitat que es fonamente en la veritat i en la raó, com ara en la unitat de la llengua
El poeta i la història
Quin és el gran poeta que, a pesar de tots els dubtes, dedicaria una 'Eneida' a aquesta miserable història nostra que en diem contemporània?
Pensar amb els pulmons
Potser caldria recuperar una mica d'humitat per al pensament
Provincians del temps
No veuen ni entenen ni saben més enllà d’una curta frontera
La vida humana
Un òvul acabat de fecundar, un grumollet de poques cèl·lules, és “vida humana” només en el sentit que també ho és qualsevol mínim fragment d’un cos humà
Una curiosa Constitució
Alerta amb la fantasia heroica i poètica, amb les imatges fastuoses i brillants
La borsa i la guerra
El nacionalisme d’estat, el patriotisme militar amb frontera, és una ideologia autònoma i mortal
La reforma
El ministre Wert està convençut que és un geni de la renovació
Anguiles, arròs amarg
No hi ha peix com abans, al llac de l'Albufera
L’Enciclopèdia
La Biblioteca Històrica de la Universitat de València és una delícia impagable, un paradís de pau
La memòria, la vida: Proust 1913
La literatura occidental entrava en el segle xx per la porta més ampla i majestuosa possible, la porta de la memòria
Una santeta, un acordió
En coses rarament observades pels visitants de pas està el gust i la substància de rodar una mica pel món
Sobre l’ús de la memòria
Hi ha una visió catastrofista que circula amb una gran lleugeresa
Cultura nacional?
Simplement, com la dels altres països d’Europa, però que és la nostra
Al Tall, anècdota i categoria
Han estat allò que sap tothom amb ulls i seny: una part insubstituïble i substancial d’aquest país ingrat i oblidadís
Ulisses, la cerca, el sacrifici
En el nostre temps, la cerca està condemnada al fracàs
Les quatre històries: Troia
Quines són aquelles històries que d’una manera o d’una altra repetim, fins i tot quan pensem inventar coses mai no dites ni escrites?
El crític imprescindible
Reich-Ranicki afirmava que l'escriptor és un ésser d’un gènere particular, egocèntric, vanitós, dotat d’un sentiment extremat de la pròpia importància
Moros i cristians
La mitificació d’uns àrabs valencians rics, tolerants i de cultura refinada és resultat d’una certa historiografia romàntica, d’imatges arribades de fora
Com una educació
No trobava un sol camp amb la terra abandonada o erma, ni cap alqueria que no estiguera viva i abundantment habitada
Sobre classes i museus
La cultura que s’ha fet lluny del poder no era considerada, per aquest mateix poder, com a verdadera cultura
Sobre la bola i el món
Global com és aquest planeta, el veiem inevitablement repartit en espais molt precisos
Història d’Europa
La doctrina promou la fe en la intangibilitat de les fronteres, i en la sobirania incondicional de qui l’estiga exercint
Pla, la vida antiga
Eren una classe o espècie d’homes que ja s’acabava, com s’acabava el seu paisatge i el seu sentit del temps
Mística i cosmologia
Bona part de la física teòrica, quasi tota l’astrofísica i la cosmologia estan fetes a parts iguals de metafísica i de poesia
Mediterranis?
Fora del clima i de la geografia del litoral, dir “som mediterranis” no té cap contingut definible
Alessandra M.
La senyora Mussolini fa molts anys que és ella mateixa un espectacle fascinant
De Frankfurt a la LAPAO
A la Universitat de Roma he parlat, en català, de traduccions literàries a estudiants locals. No sé si podria fer la mateixa cosa a Sevilla o a Valladolid
Teoria de la identitat
La delimitació de la pertinença és una de les poques necessitats universals de les societats humanes
L’ànima i l’embrió
Ajuntar l’adjectiu “humà” al substantiu “vida”, i a continuació redactar lleis, és un sofisma indigne i profundament immoral
L’art de les lletres
Som un país on les lletres i els llibres, i l’honor que es reconeix a les lletres, haurien de tindre un valor singular
L’altar de la llengua
En la relació íntima entre idioma i nacionalitat creuen igualment els homes d’estat i la gent del comú, ingenus o ideòlegs
Avars i pròdigs
En aquest temps nostre ningú no parla de pecats o vicis
Idolatria, heretgia
Els ídols de la cultura no solament són obstacles per al coneixement, sinó que sovint apareixen ells mateixos com a divinitats
La ‘rustificació’
De vegades la falsedat i la lletjor són resultat grotesc de la reconstrucció
“Patria o muerte”
El pacífic i moderadíssim patriotisme català és atacat com a idea primitiva, antipàtica i de dreta
Vaticanista i atea
La comtessa comunista havia conegut sempre a casa algun cardenal parent o amic que hi venia a dinar o a prendre xocolate