_
_
_
_
PUNT DE MIRA
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

L’art de les lletres

Som un país on les lletres i els llibres, i l’honor que es reconeix a les lletres, haurien de tindre un valor singular

Amb un dèficit de crítica militant i arriscada, i amb un excés fabulós de premis literaris (o que es diuen “literaris”) que eleven a categoria d’alta qualitat qualsevol producte simplement no tan dolent com els competidors circumstancials, l’atmosfera d’una literatura com la nostra ja fa anys que està plena de boires i de fums de colors. I s’escampa un cert aire de facilitat, una autocomplaença difusa (ja que, ací, gairebé a cap autor li és negada la condició d’”escriptor de debò”, i fins i tot aquesta condició de “bon escriptor” o de “bona literatura” és posada en dubte com a concepte, o bé estesa com a dret universal assignat a tot ciutadà que escriu un llibre): complaença que, d’una banda, afavoreix la multiplicació de productes impresos sota l’epígraf de “literatura” i, de l’altra, (parle sobretot de la narrativa, que és el que més conec) dificulta, o no estimula, l’esforç necessari per a produir obres d’un cert nivell estètic i, permeteu la redundància o la reiteració, d’una certa qualitat purament literària. Qualsevol cosa que això signifique, que potser no sabem què significa, però tampoc jo no sé molt bé què vol dir “qualitat musical”, i tanmateix puc sentir quan hi és i quan no hi és. I sobretot, qualsevol podria constatar que, si en la mateixa orquestra toquen alhora bons músics i músics molt dolents, el resultat pot ser una perfecta i deplorable confusió. De vegades, em fa l’efecte que la literatura catalana és com una orquestra així. Boirós futur, doncs, si per la patriòtica por de dir que allò que és dolent és dolent (no podem dir que és dolent perquè és nostre, ja se sap: puix escriu en català, Déu li do glòria i premis, etcètera) ens conformem amb l’abundor del nombre i alhora amb la pobresa de l’art. I aquest art, l’art de les lletres, és una cosa que, en aquest país nostre especialment, necessitem com l’aire pur i com l’aigua neta: no som allò que som només perquè tenim bons escriptors, però sense escriptors bons, no sé exactament què seríem. Som un país on les lletres i els llibres, i l’honor que es reconeix a les lletres, haurien de tindre un valor singular. No ho oblidem, per favor, no ho oblidem. I que no ho obliden els nostres polítics i els nostres governants. Suposant que també els interessen els llibres.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_