‘Natale in casa Cupiello’: la performativitat d’una família napolitana

La companyia La Perla 29 fa més de vint anys que és en actiu, presentant des de clàssics de Sòfocles o Shakespeare fins una part considerable de les obres de Wajdi Mouawad, passant per alguns dels textos més representatius del segle XX. Ara han tornat a Itàlia: més concretament, a Eduardo de Filippo i a la ciutat de Nàpols. Després de Questi fantasmi (2010) o Filumena Marturano (2021), tornen al pare del teatre popular del país veí, i ho fan amb Natale in casa Cupiello. És Nadal, i la família Cupiello es reuneix entre nervis, crits i embolics de tota mena. La comèdia italiana beu directament de la Commedia dell’Arte del Renaixement, amb trames simples i personatges tot just apuntats amb una o dues característiques. Eduardo de Filippo crea mons entranyables on els personatges són caricatures de si mateixos, en un gest gairebé metafísic que el 1964 arribaria al seu punt àlgid amb L’art de la comèdia, la seva obra més política i pirandelliana.

El director Oriol Broggi torna a Nàpols i dona una segona vida al muntatge que La Perla 29 va estrenar el 2010, amb alguns canvis en el repartiment, però amb l’essència intacta. Teatre popular i nadalenc, comèdia ideal per veure en família, divertiment amable i inofensiu. Marissa Josa i Pep Cruz repeteixen com a caps de família i estan esplèndids: la mare abnegada –criada i cuinera del seu marit i el seu fill penques– i el pare obsessionat amb el seu pessebre. Josa està magnífica, però el que fa Cruz és de premi: qui no sàpiga què li passa al seu personatge en el tercer acte, que es prepari. L’actor dona una lliçó interpretativa que combina la comèdia amb la vulnerabilitat i que posa la pell de gallina.

Entre l’extensa família, veïns i coneguts dels Cupiello destaquen Lluís Marquès com el fill cleptòman (però encantador) i Màrcia Cisteró en el paper de la filla amb dilemes amorosos. Entre els secundaris, Ramon Vila construeix un oncle que sembla un personatge de dibuixos (en el bon sentit), i Noël Olivé i Jordi Coromina tenen una escena xiuxiuejada que és deliciosa. El cafè, igual que el menjar, és un tema molt important per als italians. Una família també és una performance, i l’època del Nadal és el súmmum de la teatralitat. Bones festes a tothom.