Plató o Sòcrates? La paternitat de la teoria de les idees, segons Alfred E. Taylor

Des de fa uns quants anys, la passió de Harold Roig i Gorina pels clàssics sobre la història de la filosofia, grega en particular, ens regala cíclicament, des de Sabadell i en català, un fascinant i imperatiu catàleg de títols en què, al costat d’Alfred Edward Taylor (1869-1945), trobem John Burnet, Francis M. Cornford o Enrico Berti, per esmentar tan sols unes poques lluminàries que celebren la festa permanent de la filosofia grega. El nom de l’editorial ens transporta a la Lícia del segle II dC de l’epicuri Diògenes, que va fer gravar sobre un mur monumental de Turquia tota la filosofia d’Epicur. Diògenes d’Enoanda, com Roig i Gorina, apostaven per la difusió pública de la filosofia i per la concepció de la paraula filosòfica com una paraula formativa, cívica i impulsora del pensament crític. Fer arribar la filosofia a tothom, en un suport a l’abast de les generacions presents i futures, va ser lloable aleshores, per la magnitud de l’empresa de Diògenes, tal com ara aquest advocat filòsof de Sabadell ens rescata de l’acceleració contemporània i digital amb l’edició d’obres en paper, de lectura pausada, d’una disciplina, la història de la filosofia, que no només crea pensament, sinó que consolida el català com a llengua de cultura filosòfica. Només il·lustres i no tan il·lustres ignorants del nostre present líquid menysprearien des de l’Acadèmia o la tribuna de la crítica obres escrites des de l’erudició oxoniana, a cavall dels segles XIX i XX, com la de Taylor sobre Plató, complementada amb el seu El platonisme i la seva influència, també editat a Enoanda.

Taylor, juntament amb Burnet, formava part d’una escola historiogràfica, l’escocesa, que considerava que la paternitat de la teoria de les idees era socràtica i que Plató només va desenvolupar-la a partir de les estimulants lliçons del seu mestre àgraf. Quin estudiant de filosofia no recorda iniciar-­se en els misteris de la filosofia grega amb el Sòcrates de Taylor, també traduït al català a la mateixa editorial. Sobre l’autoria del mestre i màrtir atenenc del sistema filosòfic que representa la teoria de les idees, no podem, òbvia­ment, seguir la tesi de Taylor, en especial perquè seria difícil justificar que Sòcrates anés més enllà d’intuir la teoria en la seva definició dels valors morals com a universals. Però del que no hi ha dubte és que el deixeble, abandonant l’àgora per l’Acadèmia després que el mestre fos condemnat a beure’s la cicuta, intuí com cap altre el potencial del descobriment de Sòcrates per edificar un sistema filosòfic que responia sobre la fiabilitat del coneixement, l’estructura de la realitat, la recepta per ser feliç o el millor dels sistemes polítics.

Del que no hi ha dubte és del mèrit de l’obra de Taylor: un recorregut contextual per tots els diàlegs platònics, des de l’Apologia a Les lleis, inclosos els Diàlegs apòcrifs, per un Plató sense èpoques diferenciades —cosa no poc discutida—, i en què la teoria de les idees constitueix una explicació unitària i coherent, ètica i epistemològica, del món on el Bé, la Bellesa, la Justícia i la Veritat són els fonaments de la realitat. Taylor desvela la influència de Sòcrates, el mestre que va inculcar als deixebles la necessitat que la filosofia no abandonés mai el compromís de baixar a la caverna, de treballar per a la millora de les persones i de la societat en què viu i es compromet el filòsof; que l’encís de la metafísica no ens allunyi mai de la realitat aparent i que endinsar-nos en allò més pregon no ens faci oblidar el compromís moral i polític amb el nostre temps i la herència que devem a la societat present i futura. Plató va ser, sense dubte, el deixeble més avançat i brillant de Sòcrates, i la lectura del portentós assaig de Taylor, superat en alguns aspectes, ens ensenya, com un tàvec d’ironia socràtica i britànica, a no oblidar mai el fi, moral i polític, de tota gran filosofia com a educadora de l’esperit crític i transformadora de la realitat. Plató ens va ensenyar a sortir de la caverna i a no oblidar mai el nostre compromís moral de tornar a baixar-hi per salvar aquells que prefereixin viure en la ignorància de les ombres i la foscor dels fanatismes; la lectura del Plató de Taylor, a ser millors persones per no oblidar el llegat de l’humanisme i les humanitats.