Les llibreries tornen al centre de Barcelona

Quan el 2013 va tancar la llibreria Canuda i els seus passadissos i soterranis plens de columnes de llibres de vell van donar pas a l’enèsima botiga de roba d’una gran marca, la sensació general era que alguna cosa important s’estava esquerdant a Barcelona. El centre de la ciutat entrava de ple en la cursa de la majoria de capitals europees per assemblar-se cada cop més entre elles, de manera que si ara algú ens agafés per la jaqueta com al ninot de Google Maps i ens fes caure al rovell de l’ou d’una metròpoli, d’entrada no sabríem si som a Múnic, París, Torí o Lisboa. Dins l’espai de bio­diversitat que són les ciutats, els comerços tenen una incidència cabdal en com es configura el paisatge, la gent que hi passeja i, en definitiva, allò tan eteri i canviant que és la personalitat d’una ciutat. El turisme, l’escalada dels lloguers i la crisi del petit comerç amenacen amb la piconadora de l’homogeneïtat, i Barcelona no és aliena a aquest procés. La llibreria Canuda tancava les portes poc després que la Catalònia, les Crisol, Ona (l’original de Gran Via) o Happy Books/La Formiga d’Or. Més recentment, l’empresa Bookish va comprar i evitar el tancament d’Alibri, i la llibreria Sant Jordi sobreviurà amb l’agència de viatges Temps d’Oci. Però alhora que Barcelona queda desproveï­da de llibreries en un centre més dels visitants que dels veïns, en neixen de noves més ambicioses que reverteixen el procés.

Aquests dies s’inaugura oficialment la nova seu de la llibreria La Central del carrer Consell de Cent. Finestres, que ja compta amb dues llibreries al carrer Diputació, va anunciar fa uns mesos que obriria un tercer establiment per donar més espai a les activitats culturals i al còmic (i un quart a Gràcia, un centre cultural dedicat a la reflexió sobre Palestina). En una zona relativament petita, que podem delimitar entre Diagonal i ronda Universitat i entre Aribau i Bruc, ja hi ha més de 15 llibreries. I en aquest càlcul deixem fora l’important eix del còmic al passeig de Sant Joan o l’Fnac que reobrirà a la Rambla després de tancar la seu d’El Triangle.

La construcció d’aquesta illa ha estat gradual i s’ha accelerat en els últims anys, de la mà d’un augment lleuger però sostingut del percentatge de lectors durant els últims quinze anys: si el 2010 el 66,6% dels catalans deien que lle­gien llibres en paper, el 2024 l’índex puja fins al 73,9%, segons el baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, del Gremi d’Editors. Mentre alguns professionals del sector anomenen aquest espai “illa literària” i consideren que aquest fenomen és “únic a Europa”, altres troben que s’ha sobredimensionat el concepte i que encara queda molt perquè Barcelona torni a tenir un centre literari com abans. El dubte és, doncs, a qui va dirigit i quin és el seu impacte en l’ecosistema de llibreries de la ciutat.

L’Eixample, zona de llibres

Els nous projectes de llibreria arriben a un Eixample que no havia deixat del tot de ser zona de llibres. La llibreria Jaimes, especialitzada en la importació de llibres de text i de lectura francesos, va néixer el 1941, i el 2013 es va traslladar al carrer València. Força abans, el 1925, la llibreria Herder va obrir al carrer Balmes, a tocar de la Universitat de Barcelona, on continua encara amb el nom d’Alibri des del 1999.

El 1980, Laie va néixer al carrer Pau Claris, la primera i única de les 26 llibreries que el grup ha anat obrint per tot Espanya que no està associada a un museu o centre d’exposició. Dos dels seus llibreters, Antonio Ramírez i Marta Ramoneda, van decidir emprendre el seu propi projecte i fundar La Central al carrer Mallorca, el 1996. Tres anys després obria la Casa del Llibre de passeig de Gràcia, que juntament amb l’establiment d’aquesta cadena a la rambla de Catalunya demostra l’aposta del grup Planeta també per aquesta zona. La Documenta, fundada el 1975 a tocar de la Rambla, a Ciutat Vella, va decidir traslladar-se el 2014 al carrer Pau Claris, seguint el desplaçament del centre de la ciutat.

La inauguració de la nova llibreria de La Central coincideix amb una transformació del model de llibreria i amb el pas al costat de Ramírez com a director de la companyia, tot i que hi seguirà vinculat donant suport a la nova etapa com a consultor. Qui pren el relleu és Alessandro Ulivieri, que per explicar la filosofia de l’empresa cita els fundadors: “La Marta Ramoneda sempre diu que la literatura i la lectura són actes comunitaris. Aquesta illa de llibreries ens situa en un espai cultural viu”. En un centre de molta densitat turística i comercial, aquestes llibreries afirmen diferenciar-se entre elles en el model. La nova Central, per exemple, aposta més pel llibre juvenil. “Quan anem a una ciutat, a molta gent li agrada molt anar a visitar llibreries, perquè és el que cristal·litza la situació de la cultura d’aquella ciutat”, continua Ulivieri: “Cada llibreria té un discurs propi”.

“El barri de les llibreries, si el tinguéssim a Londres o París, seria notícia sempre. Ens permet créixer entre tots i crear comunitat”, diu Iolanda Batallé, directora de la llibreria Ona. També Àurea Juan, directora de les llibreries Finestres, considera que és positiu que es generi “un passeig” entre llibreries, però que no n’hi ha suficients com per poder parlar d’una illa equivalent a la que hi havia abans de la crisi, i que falten molts establiments en molts barris de Barcelona. Oriol Soler, director general d’Abacus, compara la zona amb els gremis de l’edat mitjana: “Ens ha impactat positivament en vendes”. Mentre ens atén Eric del Arco, llibreter a la Documenta i president del Gremi de Llibreters, entra gent amb bosses de la Finestres: “Cada persona continua anant a la llibreria que més li agrada, però si no tenim un llibre, els enviem a les altres”. Segons el llibreter, la qüestió és si la concentració farà que la gent “torni a baixar al centre”.

Quan van tancar les llibreries històriques del centre de la ciutat, el model va canviar: van obrir-se moltes llibre­ries de barri, perquè els preus dels lloguers eren més assequibles que al centre i van millorar els sistemes de distribució, que permetien oferir un bon servei sense tant fons a la llibreria. També va ser llavors, l’any 2012, que es va crear l’Escola de Llibreria. Segons Bernat Ruiz Domènech, editor i analista del sector en llibres com Desencadenats. Un nou mercat per al llibre independent (Saldonar), “el model de llibreria independent que va sorgir llavors canvia, fruit de la crisi de consum i la digitalització del sector editorial: ara és més petita, dona feina a una o dues persones, gairebé no té magatzem i té fons per a 3.000 o 5.000 llibres”. És a dir, la competició amb internet va fer que les noves llibreries s’haguessin de diferenciar ja no amb el fons, sinó amb el capital cultural que guanyaven amb activitats com clubs o presentacions. La riquesa del panorama de llibreries i la seva oferta cultural s’ha mantingut fins ara com un tret distintiu del sistema de llibreries barceloní i català, que, de fet, va acompanyat d’una política cultural activa amb subvencions i ajudes públiques als esdeveniments culturals i a les renovacions de les llibreries.

Tot i això, en aquell moment de crisi es perden les llibreries de rang mitjà, diu Domènech, i Del Arco ho corrobora comparant-ho amb el sector editorial: “Amb les llibreries passa el mateix que ha explicat Aniol Rafel [editor de Periscopi, que acaba d’incorporar-se a Grup 62]: créixer implica molt d’esforç per poc augment de benefici”.

Un centre només apte per als grans

Les diferències principals entre les llibreries tenen a veure amb la proposta de títols, però també hi ha diferències empresarials. El marge brut del llibre que comprem generalment és del 30%, és a dir que si un llibre val 10 euros, la llibreria se’n queda tres. En una zona com la de l’illa de les llibreries, on el lloguer és dels més elevats de la ciutat, aquests costos són un desafiament per al dia a dia d’aquests negocis, que en alguns casos aguanten i en d’altres tenen el reforç econòmic de grups editorials o mecenes que busquen més capital cultural que beneficis.

Un exemple de marca que forma part d’un grup molt gran és la Casa del Llibre. El negoci de les llibreries de Planeta va tenir l’any passat una facturació d’entre 220 i 230 milions d’euros, i representa entre un 10% i un 12% dels 2.000 milions d’euros de les vendes de Planeta. En aquest cas, segons explica cada any el president del grup, José Crehueras, en la roda de premsa del premi Planeta, el negoci de la Casa del Llibre, amb 72 botigues a tot l’Estat, no perd diners, al contrari. Però en el cas que ho fes algun any, tindria el múscul financer de tot el grup per compensar-ho.

Passa el mateix ara amb La Central. El grup italià Feltrinelli, un dels grans referents del món editorial i llibreter a Itàlia, ha anat ampliant en l’última dècada la seva participació a La Central fins a integrar-la dins del grup, que també inclou l’editorial Anagrama. Ulivieri explica que La Central, amb les seves dues botigues a Barcelona i les dues de Madrid, va tenir un benefici net l’any passat, encara que no detalla de quant va ser. Els anys anteriors mostren les dificultats per arribar-hi: els comptes del 2023, els últims que consten al registre, situen la facturació de La Central en 8,5 milions d’euros, mentre que les pèrdues registrades van ser de poc més de 278.000 euros. L’estratègia d’expansió, amb la nova llibreria de Consell de Cent, ara amb el suport de Feltrinelli, permet guanyar escala i refermar els resultats positius. Ulivieri explica que l’objectiu ara és consolidar la nova llibreria i que no hi ha previsió d’obrir-ne de noves.

Laie és la que té els resultats empresarials més sòlids, sostinguts pel seu negoci més orientat a ser la llibreria i punt de venda d’objectes en molts museus d’Espanya. El grup Laie va obtenir el 2024 una facturació de 50,4 milions d’euros i 2,4 milions de benefici.

A l’altra banda hi ha les llibreries que han nascut com una aposta personal d’empresaris que busquen tenir més influència cultural i simbòlica en aquest camp, i que no persegueixen tant la rendibilitat que obtenen en altres negocis. És el cas de Finestres, la llibreria impulsada per Sergi Ferrer-Salat, president del grup farmacèutic Ferrer. Tal com feia el seu pare, Carles Ferrer-Salat, aquest empresari vol tenir un paper rellevant, encara que discret, en la societat civil. El negoci de Finestres, de moment, no és lucratiu: el 2023 va facturar quasi dos milions d’euros i va tenir més de 800.000 euros de pèrdues, segons els últims comptes registrats.

L’altre cas en què el mecenatge ha triat l’illa de les llibreries és Ona, al carrer de Pau Claris. En aquesta ocasió, es tracta d’un projecte personal de l’empresari Tatxo Benet, que fa quatre anys va decidir recuperar aquesta llibreria, fundada el 1962 i activa fins el 2010. Ona va tenir una facturació de quasi 850.000 euros el 2022, l’últim any que consta al registre, però en va perdre gairebé 900.000. “Ona és una baula d’un projecte de més de 60 anys d’història. És un projecte de país, una estructura d’Estat per al sector editorial en català, perquè la majoria de llibreries tenen només un 25% de llibres en català”, explica Batallé, sobre el sentit de la recuperació d’aquesta llibreria, que ha multiplica per sis la seva activitat des que va començar.

Una mica allunyada d’aquest centre hi ha l’Abacus del carrer d’Ausiàs Marc, a tocar de la plaça Urquinaona. Va obrir el 1981 i sempre se l’ha identificat amb la venda de material escolar L’empresa ha començat un procés de renovació de tots els seus establiments per donar més protagonisme al llibre: una “visió estratègica cultural, però també té molt sentit econòmicament”, diu Soler, que segur que s’alimentarà de la constitució recent del grup editorial Abacus Futur. “És un model de verticalització de la cadena del llibre que funciona bé a la Casa del Llibre”, afirma Ruiz Domènech, que considera que Abacus encara es troba en vies d’optimitzar. Aquesta llibreria va tenir una facturació l’any passat de 34,2 milions d’euros, mentre que el grup sencer va facturar 117,3 milions. Si mirem on es va gastar el Bo Cultural Jove l’any 2024, Fnac i Casa del Llibre queden per sobre d’Abacus.

Abacus va decidir recentment entrar en l’accionariat de la llibreria 22 de Girona i fundar el projecte La22, que pretén donar suport financer i de gestió a les llibreries petites i mitjanes de poblacions catalanes on la continuïtat d’aquests projectes estigui en risc. “La idea no és crear una cadena de llibre­ries, sinó comprar una participació de llibreries per ajudar que puguin seguir. Hi ha un problema de relleu generacio­nal en el sector”, explica Soler. Segons els experts consultats, aquest projecte podria ser símptoma de concentració del sector, però és encara incipient.

Un tret distintiu que tots destaquen és l’autonomia del llibreter, que xoca a vegades amb les condicions laborals. El conveni que regeix en el sector és el del comerç d’arts gràfiques, que situa el salari brut entre 16.576 i 38.624 euros l’any, segons la categoria salarial i d’acord amb l’última revisió del conveni estatal del passat mes d’abril. Les millores en convenis d’empresa, com el signat a La Central l’any passat, no han impedit que part del sector es mobilitzi per reclamar millores, per exemple en l’àmbit dels horaris comercials.

Nous públics

La tria de La Central pel carrer Consell de Cent, ara pacificat, sense cotxes i en plena transformació del teixit comercial, tampoc ha estat casual, i redunda en el fet que totes les llibreries hagin optat per aquesta zona de l’Eixample. “El que és bo d’estar en una zona de més afluència és que augmentes la capacitat de descobriment dels nous lectors”, explica Ulivieri, que afirma que no pensen en un públic estranger, sinó en el públic en general, i que la seva aposta per títols en llengua estrangera sempre prioritza els autors catalans i castellans traduïts. “Canto jo i la muntanya balla, per exemple, és un dels llibres més venuts en anglès a les nostres llibreries”, diu. Àurea Juan, de Finestres, també destaca l’element lingüístic: “Potenciem els llibres en molts idiomes per atendre una nova realitat: cada cop més gent vol llegir en llengua original”.

A la inferioritat del català respecte del castellà a les llibreries que mencionava Batallé, doncs, cal sumar-hi l’anglès o el francès, que van guanyant terreny. “Requereix militància no tenir llibres en altres llengües, perquè cada dia ens en demanen”, afirma des d’uns quants carrers més enllà Raquel Santanera, que atén des de fa dos anys a la llibreria Calders, de la mà d’Isabel Sucunza. És el que la poeta i llibretera destaca més quan li preguntem sobre la transformació del panorama llibreter de la ciutat. “Amb la transformació dels barris amb el turisme i els expats, s’està creant una expectativa de les llibreries com a espais bonics i visitables, una mena d’experiència estètica que atrau gent que no comprarà llibres. Cal reeducar la gent del que ha d’esperar d’una llibreria”. Sucunza considera que el model de les llibreries de barri no ha d’intentar competir amb l’illa literària, no per un factor geogràfic sinó econòmic: “No podem competir amb els pressupostos per a activitats ni amb el fons, el que ens diferencia és el tracte personalitzat”.

La salut del sector

Tothom considera la proliferació de llibreries com una bona notícia, però molts llibreters adverteixen contra els discursos triomfalistes. És cert que el sector del llibre ve d’uns anys d’expansió lleugera: si anem a les dades de l’Informe de comerç interior del llibre a Espanya, l’any 2024 el sector va facturar 3.037,51 milions d’euros, una xifra molt similar als 3.185,50 milions de l’any 2008, quan, arran de la crisi, es va aturar el creixement i va començar una davallada que s’estiraria fins al 2013 (el 2020 van ser 2.439,93 milions). Ruiz, però, assenyala motius de dubte: aquestes xifres totals no tenen en compte la inflació, que indicaria que el nombre de llibres venuts és en realitat inferior. “No hi ha una crisi de lectura, hi ha una crisi de consum. El problema d’aquestes dades és que no sabem el volum de negoci d’Amazon en llibres, perquè l’empresa no el publica, ni tampoc el volum de vendes de llibres de segona mà, un model que ha augmentat des de la crisi”.

Precisament aquests dies, Marçal Font Espí, propietari de la llibreria Fènix i expresident del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, atén des del bell mig de “l’illa literària”: fins al dia 5 d’octubre, el passeig de Gràcia acull la 74a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. “Durant els últims anys han tancat gairebé totes les llibreries de vell del centre de Barcelona”, diu Font Espí, “Stock Llibres, del carrer Comtal, la Farré, al carrer Canuda, la Millà, al Raval... només queda la Rodés; Aribau havia estat un gran nucli de llibreria, ara només queden Studio i Casals; al Mercat de Sant Antoni vam haver de reduir parades: si parlem d’illa literària, també hem de parlar d’això, perquè quan la Unesco va declarar Barcelona Ciutat de Literatura, un dels elements que es van destacar van ser les llibreries de vell, però sembla que la ciutat de la literatura que es vol mostrar al món és la de la indústria més gran”.

Tot i que no hi ha un sistema de dades per comprovar-ho, Font Espí i Erik Prats, l’actual president del Gremi, confirmen i matisen les sospites de Ruiz Domènech: a grans trets, el llibre d’ocasió viu un bon moment. “Sobretot les generacions més joves s’han acostumat a tenir un contacte digital amb el text, i quan busquen el llibre, busquen la materialitat de l’objecte”. És a dir, ara ja no volen que els llibres siguin antics, sinó que també ho semblin: en un efecte similar al retorn del vinil, primeres edicions o objectes vinculats a les arts del llibre posen en valor la lectura d’una manera nova, mentre que la venda d’antigues edicions de clàssics a preu baix va disminuint.

“Cada vegada funciona menys la inèrcia”, afirma Santanera, “les xifres de vendes a la llibreria es mantenen, però hem de pensar activitats i estratègies de comunicació cada vegada més exagerades”. Tant ella com Sucunza comenta la pressió per diferenciar-se en el fons descartant novetats que els grans grups envien sense avís previ. Ruiz Domènech matisa: “Al contrari del que es diu, la cultura catalana no té un problema de sobreproducció, sinó d’espai a les llibreries: a mesura que els grans grups editorials han recuperat el seu negoci, fent més títols i exemplars de cada títol, han anat recuperant l’espai que havien perdut entre 2008 i 2012, perquè treballen amb lògiques d’escala i poden oferir millors marges als llibreters”. El risc, comenta l’analista, és que les taules de novetats acabin sent les mateixes a tot arreu. Sucunza considera que “l’ideal seria que creixessin el nombre de llibreries al mateix ritme que els lectors, però això encara no és així”.