La prosa desafiant de sor Anna Maria de Valldemossa, considerada la primera escriptora mallorquina en català

En vint anys de col·laboracions a premsa, no recordo la darrera vegada que vaig ressenyar un llibre introduït per un bisbe. De fet, potser no havia passat mai, i em demano si el fet és mer atzar o bé assenyala alguna realitat, i en aquest cas, si dibuixa el meu perfil lector o si revela més aviat certa dificultat de l’Església per anar més enllà del seu propi cercle d’influència i participar de projectes que apel·lin al gros de la societat.

Sigui com sigui, avui ens acostem a un treball important que compta amb una breu presentació signada pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, i titulat, molt encertadament, ‘La fe cristiana, generadora de cultura’. Sí, ja sé que la sentència solemnitza una obvietat, i que aquesta mena de textos, més diplomàtics que analítics, acostumen a ser obra d’algun ghost writer de la institució (al final, del que realment ens parla la seva existència és dels diners que el bisbat ha amollat per donar suport a la publicació d’un llibre costós de produir), però no és menys cert que l’arribada a les llibreries de Dialogacions i càntics d’amor, l’esplèndida obra completa de sor Anna Maria del Santíssim Sagrament, funciona com una convidada a pensar el paper de la religió en les arrels d’una cultura i una socie­tat, les europees, en estat de xoc, i sobretot, la configuració de la llengua catalana com a eina sofisticada de pensament.

Dic tot això perquè un llibre com aquest sembla condemnat, en principi, a gaudir d’un impacte reduït a àmbits o erudits o combregadors, i seria una llàstima, perquè insisteixo: es tracta d’una obra important. I, com Robertson Davies deia de Déu, de la fe, el misticisme o el catolicisme, te’n pots riure si vols, però això no fa que deixin d’existir i operar en el món. Ara que el papa Francesc agonitza, acompanyin-me si volen en aquesta visita a la visió d’una dona religiosa de la serra de Tramuntana del segle XVII.

Però potser he començat la casa per la teulada, quan els seus basaments rauen en la feina d’una altra dona, aquesta contemporània, la mallorquina Rosa Planas Ferrer, novel·lista i assagista que porta anys desenvolupant una feina admirable en l’estudi de qüestions associades a la història de les idees, la literatura i les religions. Dels seus llibres anteriors, dos em semblen els més importants (Els malnoms dels xuetes a Mallorca i Literatura i Holocaust) i un altre, particularment deliciós: el breu i sofisticat Lliure entre llibres.

El que vull dir, en definitiva, és que quan Planas publica novetat, jo sempre hi poso l’orella, i per això va ser per ella que l’any 2017 vaig descobrir la figura de sor Anna Maria del Santíssim Sagrament, amb motiu de la sintètica biografia que li dedicà a una col·lecció emparada per l’Ajuntament de Palma. Aquesta mística o intel·lectual (podríem discutir quina etiqueta li escau més), probablement la primera escriptora mallorquina en català, ja era coneguda pels lul·listes d’arreu del món, i suposo que en general pels especialistes universitaris en el perío­de, però convindrem que no gaudeix de gaire popularitat entre la resta dels mortals. Planas li dedicà unes pàgines rigoroses i documentades, però que sobretot delataven un entusiasme genuí i contagiós que deixava amb ganes de més.

I va arribar més, finalment. Fou l’any 2022, de la mà de la clàssica i particularíssima editorial Olañeta (un segell que és simultàniament un secret, un model d’èxit, una absència, una presència constant i, en definitiva, un misteri: un dia n’hauríem de parlar!), que Planas publicà El foc inextingible, la seva introducció biogràfica i crítica a l’obra completa que veié la llums fa no res, a finals de 2024 (és la primera vegada a la història que s’edita, i la feina de transcripció i fixació deu haver estat per marejar-se), per tancar un projecte de grans dimensions. Per cert, que els llibres, en tant que objectes, són preciosos, una feina luxosa que sens dubte esdevindrà material bibliòfil. Això darrer pot semblar secundari, però ajuda a reblar la sensació d’esdeveniment que envolta aquest esforç.

Segons l’escriptora Rosa Planas, és “l’obra més important escrita en català per una dona a Mallorca durant el segle XVII”

Doncs bé, sor Anna Maria, la dona del passat que fascina a la intel·lectual del present Rosa Planas, va néixer el 1649 a Valldemossa, d’orígens pagesos benestants, i protagonitzà una vida qualsevol cosa menys trepidant, si l’hem de jutjar pel vessant més anecdòtic: estudi, confessionari, lectura i vida de monestir dintre de les fronteres d’una petita illa mediterrània. Tampoc els seus horitzons literaris o culturals foren d’allò més diversos, de manera que, fins ara, se la recordava bàsicament com una comentarista més dels textos de Ramon Llull, part d’una llarga tradició fèrtil en polèmiques i picabaralles erudites que costen de ser apreciades pels qui no en som entesos. Formalment, tota la seva obra consisteix en un diàleg establert amb l’obra lul·lia­na, en especial amb el Llibre d’Amic e Amat, i això és el que el lector hi trobarà.

Tot plegat ens podria semblar una descripció força grisa a ulls contemporanis, ho admeto. I tanmateix, hi ha elements que crec que ens interpel·len d’una manera vigent, no tan sols històrica. En tot cas, i per espantar els dubtes: si d’història es tracta, recordem que els textos de sor Anna Maria constitueixen, de llarg i en paraules de Planas, “l’obra més important escrita en català per una dona a Mallorca durant el segle XVII”. És ben fàcil, doncs, fer els comptes de totes les lectures crítiques que conviden a fer: en clau feminista, lingüística, cultural, històrica... Més encara quan ens hi endinsem per descobrir que l’autora esquitxava constantment les seves reflexions i fuites simbòliques amb referències a les condicions de vida a Mallorca o (més obliquament) a les seves circumstàncies personals.

Però em fa l’efecte que a mi em pertoca la feina de trobar alguna altra cosa a Dia­logacions i càntics d’amor, allò que he dit que ens interpel·la encara ara, en definitiva. No es tracta de vendre el que no és: per descomptat que parlem d’una prosa desafiant en forma i contingut, condicionadíssima pel seu context històric, de dubtós accés per al gran públic. Ara bé, en el cas que decideixin acostar-se als dos volums que he comentat aquí, els convidaria a parar esment a tres elements: el regust contemporani dels fragments més confessionals, la pervivència de la imatgeria catòlica a la nostra cultura, fins i tot (o especialment!) a la més pop, i les ressonàncies subtils del diàleg que una escriptora viva manté amb els diàlegs que una escriptora del XVII mantingué amb l’obra de Llull. Aquesta acumulació de substrats exemplifica molt bé en què consisteix allò que anomenem “cultura”.

Dialogacions i càntics d’amor  

Sor Anna Maria del Santíssim Sagrament  
Edició de Rosa Planas Ferrer
Olañeta. Palma, 2024. 580 pàgines. 56 euros