Operació Selecta: l’empresa que va salvar la literatura catalana

A mitjans de 1943 es va publicar el primer llibre en català de manera legal en ple franquisme i amb ambició literària: les Obres completes de Jacint Verdaguer. Amb el teixit cultural esventrat per la dictadura, feia més de dos anys que s’havia sol·licitat el permís. “Autorizado, con la ortografía de la época”, va respondre la censura, com pot constatar-se a l’expedient conservat a l’Archivo General de la Administración de Alcalá de Henares. Aquesta ordre pretenia presentar el català com una llengua morta. L’any següent el mateix emprenedor aconseguia imprimir L’Atlàntida, Canigó i Montserrat de Mossén Cinto. Era Josep Maria Cruzet (Barcelona, 1903-1962). El lloc medul·lar que ocupa a la cultura catalana del segle XX, en el seu moment més crític, per fi es pot conèixer d’una manera precisa gràcies a l’estudi fascinant El somni més ambiciós. L’editorial Selecta i la recuperació dels lectors (Afers) de Mireia Sopena.

Cruzet, un empresari

Quan el jove catalanista Cruzet tenia vint anys, el seu pare es va suïcidar. Ell també moriria igual. Aquell noi format en un ambient burgès va abandonar la possibilitat de fer carrera acadèmica i es va posar a treballar. La primera feina va ser a un taller d’arts gràfiques regentat per Antoni López Llausàs —una de les grans figures de l’edició hispànica del segle XX. “Jo em considero un deixeble i continuador de l’obra editorial efectuada pel que fou el meu mestre Antoni López Llausàs, que he tractat de completar”, afirmaria Cruzet trenta anys després de la seva trobada.

L’èxit del taller, que imprimia dues publicacions emblemàtiques de l’Edat de Plata de la cultura catalana —Imatges i El be negre—, era considerable. S’havien guanyat un prestigi. Enriqueta de Quadras, una de les principals fortunes del país, va voler associar-s’hi a canvi de la contractació del seu fill Manuel Borràs. Amb aquell capital van fer una passa endavant: obririen una llibreria. Inesperadament Cruzet també va entrar a l’operació amb 40.000 pessetes dels estalvis de la seva mare. Pel local a la Plaça de Catalunya pagarien 1.500 pessetes mensuals. Li van posar el nom de Catalònia i seria la principal llibreria de Barcelona. El 1934 Cruzet es va casar amb Maria Borràs, germana del seu soci.

Quan va esclatar la guerra civil, tant López Llausàs com Cruzet van exiliar-se tement la repressió contra la burgesia a la rereguarda republicana. López Llausàs s’exilià a Llatinoamèrica. Cruzet es va passar al bàndol dels insurrectes, amb qui va col·laborar. Tornà a Barcelona el maig de 1939, mantenint el càrrec de conseller i col·laborador de la Catalònia, que, per ordre oficial, va canviar de nom i va passar a anomenar-se Casa del Libro. D’entrada Cruzet va participar a dos negocis amb familiars de la seva dona, però el 1943, als 40 anys, va endegar el seu primer projecte empresarial en solitari: Ediciones Selectas.

Va ser aquesta editorial, que publicava llibres sobre art en castellà, la que va publicar les obres completes de Verdaguer, els drets del qual havia obtingut a través de les seves relacions familiars. “Amb la campanya de Verdaguer, Cruzet emergí com un excel·lent estratega des del punt de mira polític, econòmic i comercial”, afirma Sopena —historiadora de les editorials catalanes, autora de Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Aquest èxit va ser l’embrió de La Selecta, registrada com a marca comercial el 1947.

La Selecta, un projecte impossible

El primer pla editorial redactat per Cruzet es titula “Edició d’obres completes de grans escriptors catalans” i està datat el mes de novembre de 1946. Quan la dictadura mirava de relegitimar-se amb mesures de regionalisme banal, s’obria una escletxa per poder publicar en català. L’intel·ligent Cruzet, pragmàtic i tenaç, l’aprofitaria. Poques persones el van clitxar tan bé com Josep Pla. “Era un català amb tots els defectes i les qualitats inherents. Era un home de la moderació. Era un gran treballador, ordenat i precís: feia una gran quantitat de feina sense semblar-ho”.

A les històries de la literatura no apareixen personatges com Cruzet, perquè no són percebuts com a baules de la cadena de la tradició literària que és la de l’encadenament dels textos. Però a una història de la cultura del segle XX, malgrat que no respongui al patró dels protagonistes del camp literari, el seu lloc és central. No era un modern ni era un seductor, però va ser transcendental.

Un dels mèrits d’El somni més ambiciós, a més, és situar-lo al centre d’un equip de treball que és descrit amb precisió: el gerent Piña, l’editor de taula Miracle, la secretaria de Tebé, els correctors, les secretàries, l’assessorament legal de Tomàs Garcés i fins i tot els llibreters de la Casa del Libro. En aquell context de la postguerra grisa, amb aquest equip reduït, Cruzet va tirar endavant aquell projecte empresarial aparentment impossible i va convertir la llibreria en epicentre de la cultura catalana.

L’ambició editorial —empresarial i literària— era fer-se amb els drets dels clàssics contemporanis de la literatura catalana per publicar tant les obres completes com títols independents que se’n poguessin treure. “A l’hora de la veritat Cruzet partí del catàleg de López Llausàs per bastir el projecte de la Selecta. Comprà el fons de l’Editorial Catalana i la Catalònia”. A finals del 46 ja havia subscrit contractes amb els hereus de Narcís Oller o Àngel Guimerà, passant per Rusiñol i Maragall, fins a Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila o el matrimoni Carles Riba i Clementina Arderiu entre molts d’altres. El darrer mig segle de literatura catalana, desapareguda de circulació, era seu i ell el tornaria a portar a les llibreries.

A finals dels quaranta semblava una utopia, però ho va aconseguir. Pocs casos tan significatius com el del príncep Josep Carner. La primera aproximació va ser el 1946, la primera oferta van ser 60.000 pessetes. Els amics del poeta reforçaven Cruzet. És “un editor barceloní de to catalanesc”, li deien. Carner, exiliat i que s’havia negat a publicar a l’Espanya franquista, va trigar quatre anys a respondre les cartes. El volum d’obra completa titulat Poesia, a la fi, va arribar a les llibreries el 1957. Narcía Comadira no s’hi posa per poc a l’hora de descriure la seva importància: “la clau de volta de tota la literatura catalana moderna”.

Cruzet no pararia d’ampliar aquest fons, evitant que li sorgís competència o desactivant-la. Era ambiciós. A través dels premis que va impulsar, amb les festes associades, volia descobrir nous escriptors. No defallia. A Víctor Català, els drets de la qual els va haver de negociar amb una altra editorial, la va aconseguir editar i li va demanar que pagués de la seva butxaca el premi que duria el seu nom. La gran escriptora de L’Escala, per cert, li va fer grans elogis d’un altre llibre boníssim que va publicar Selecta: Vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda.

Entre la censura i la manca de públic

Fer una editorial normal en un context que era del tot anormal, per la censura i per la manca de públic. És veritat que molt sovint eren els autors mateixos que havien de pagar-se l’edició, o una part, però no hi havia opció perquè no hi havia mercat. “Jo soc víctima de l’aparença de normalitat i fins i tot d’esplendor que he volgut donar a l’edició catalana —per a assegurar-ne la seva continuïtat— mitjançant la publicació intensiva dels volums de la Selecta”, deia a Pere Calders el 1956. “La veritat, la veritat oculta m’atreveixo a dir-ne, és tota una altra i la indiferència d’extensissímes zones del nostre públic ha fet anar creixent muntanyes enormes de paper imprès”.

Segurament el moment clau del projecte Selecta va ser el fitxatge de Josep Pla. La correspondència creuada entre tots dos, publicada amb el títol Amb les pedres disperses (2004) i editada per Maria Josepa Gallofré, és un document de vàlua extraordinària. La seva aparició va modificar la percepció de Pla, redescobrint-lo com a figura clau de la represa cultural catalana de postguerra. El somni més ambiciós hauria de reubicar Cruzet al costat de Pla en aquesta tasca salvadora. “Jo he fet menys del que hauria volgut en favor de la literatura catalana contemporània, però tot i així, reivindico el respecte que mereix l’haver fet per ella més que ningú —i creieu que excloeixo en aquesta afirmació tota vanitat— en un dels moments més difícils de la nostra història”. Ho va escriure el 1955 en una carta inèdita adreçada a l’exiliat Xavier Benguerel, que també havia reactivat el Club dels Novel·listes. Cruzet tenia raó.

El 1949 Selecta va publicar el primer llibre de Pla del seu catàleg: la recuperació de Coses vistes, que enguany en fa 100 i que la Càtedra Josep Pla no trigarà a reeditar. Va ser el primer de les desenes de llibres de Pla que hi va publicar durant més d’una dècada. A través de Pla, entre d’altres autors de l’editorial (també Gaziel, per exemple), però sobretot de Pla, la literatura catalana va reconquerir el públic que la dictadura havia pretès liquidar per acabar amb el procés cultural, polític i nacional associat a la recuperació del català com a llengua literària.

Un dels temes de l’epistolari Pla/Cruzet era la censura i la censura és un dels temes del llibre de Sopena, que ha buscat documentació sota les pedres de tots els arxius possibles. Aconseguir l’autorització per publicar autors contemporanis traduïts, per exemple, era dificilíssim perquè la dictadura volia tallar les ales del català com a llengua normal entre les llengües del món. “¿No sabe el lector que la Superioridad no considera oportuno autoritzar traducciones al catalán?”, diu una nota manuscrita a l’informe de censura de 1960 d’un llibre on s’incloïen poemes traduïts al català. Un exemple desconegut que apareix com una perla al mar d’inèdits disseminats al llarg de l’assaig. Volia contractar El vell i el mar i no va dubtar a adreçar-se a Hemingway per fer-li cinc cèntims del sistema literari català. “Ya debe suponer que las posibilidades de edición catalana son, económicamente, muy modestes, no solamente por el área reducida de su público sino también por las especiales circunstancias políticas. (Confidencial). Las tiradas máximas que pueden hacerse son de dos mil ejemplares, con un desarrollo de venta laborioso”.

El lector trobarà estadístiques sobre els llibres autoritzats, els denegats i aquells en els quals el llapis vermell del censor va actuar-hi més o menys. També trobarà rastres de les mil gestions que Cruzet va fer, usant tota mena de contactes i jugant amb la diplomàcia d’un moderat ambiciós. Potser cap document ho demostri amb tanta precisió com una carta memorable. La que va enviar al seu col·laborador Josep Miracle quan aquest va fer un viatge a Madrid per mantenir reunions sobre l’edició de llibres de l’editorial. Veuria censors, gent de l’administració, ho faria acompanyat de persones influents, amb cartes de recomanació. Que no es confiés. D’acord que podia jugar fort, però sobretot prudència i actuar de manera cordial perquè es tractava d’obtenir tolerància amb els llibres en català. L’objectiu era publicar-ne. “No fos cas que les coses s’enredessin”. Pla tenia raó. “Era un català amb tots els defectes i les qualitats inherents. Era un home de la moderació.” I així va salvar una literatura.

El somni més ambiciós. L'Editorial Selecta i la recuperació de lectors

Mireia Sopena
Editorial Afers
394 pàgines. 22 euros