Patrick Radden Keefe s’endinsa en el contraban xinès del somni americà

El periodista Patrick Radden Keefe (Massachusetts, 1976) és ja una firma coneguda a casa nostra. Amb tres llibres previs tan exitosos com recomanables, traduïts al catàleg de Periscopi (entre ells No diguis res, per al qual s’anuncia versió televisiva en breu), aquest estiu ha estat el primer convidat del programa de residèn­cies internacionals del CCCB i la UOC. Amb un programa d’activitats potser excessiu si imaginava unes setmanes a Barcelona, lluny de la família, consagrades a córrer als matins i escriure la resta del dia, els qui han pogut interactuar-hi han constatat que tota la seva obra comparteix tres trets: curio­sitat, documentació i temps.

Membre de la plantilla de The New Yorker, el seu modus operandi no respon ni a l’actualitat ni a la línia editorial del mitjà o les fal·leres del seu editor. En paraules seves, l’esperó sempre és fruit d’una conversa, un encontre o una lectura casuals que li generen prou curiositat per posar-hi la banya i, fetes les primeres comprovacions, defensar-ho com a peça futura de la revista. Així arrenca justament el seu actual projecte en curs, sobre un adolescent londinenc de classe mitjana, mort el 2019 després de caure al Tàmesi des d’un edifici de luxe, i que, d’amagat de la pròpia família, havia aconseguit fer-se passar per un ric hereu de la perillosa plutocràcia russa resident a la capital britànica.

Pel que fa a la documentació, la seva capacitat per acumular dades, sintetitzar lectures i detectar vies és abassegadora. Amb tacte i simpatia, és capaç de convertir un dinar amb un historiador local en un intel·ligent i perspicaç tercer grau sobre les rèmores del franquisme, la transició espanyola, el procés sobiranista o la integració de les noves onades migratòries, amb constants referències al context internacional i a processos històrics propis i/o paral·lels. Reefe no deixa res per verd.

Keefe sap combinar la mirada genèrica amb l’anècdota, i el context històric o legal amb la vivència en primera persona

Respecte del temps, cap millor exemple que Caps de serp. El llibre té l’origen, com passa amb la resta de la seva obra, en un primer article publicat a The New Yorker l’abril del 2006. Aquella peça seminal ja reconstruïa l’embarrancament d’un vaixell carregat d’immigrants xinesos en situació il·legal a la costa de Nova York el juny del 1993. El generós tracte de la revista envers els seus periodistes va permetre a Keefe invertir temps —que sobretot també vol dir diners— a reconstruir aquell incident i, en anys posteriors, anar estirant el fil fins a cristal·litzar en aquest volum publicat el 2009 i ara traduït pel ja habi­tual Ricard Gil a Periscopi.

El contrastat tremp narratiu de Keefe se centra en Cheng Chui Ping, nascuda a la Xina però resident al Chinatown novaiorquès. De cara enfora, es tracta d’una emprenedora amb èxit que es manté fidel als seus orígens. En canvi, mirada de més a la vora, se la coneix com a Germana Ping i encapçala una autèntica xarxa de negocis a escala internacional que van del contraban de persones als préstecs personals o la circulació de divises fora dels circuits oficials.

Aquesta “cap de serp” exemplifica la complexa diversitat de les xarxes de contraban de persones (des de fer servir passaports falsificats de tercers països a travessar les cascades del Niàgara), la seva capacitat per generar beneficis i el seu impacte sobre persones, economies i administracions. A partir d’entrevistes personals amb els implicats, de transcripcions de judicis i procediments administratius, de bibliografia, arxius i hemeroteca, Keefe sap combinar la mirada genèrica amb l’anècdota precisa, el context històric o legal amb la vivència en primera persona d’alguns d’aquests immigrants, traficants o policies.

Alhora, va més enllà de l’estudi de cas i es presenta com una anella més d’un procés amb arrels que entronquen amb la fundació dels Estats Units i que es projecta envers el futur. Com ens recorda el mateix autor, el negoci és “una realitat omnipresent i sofisticada: segons algunes estimacions, una indústria criminal de milions de dòlars, només per darrere del tràfic internacional de drogues. Ignorar-ho és impossible, i també irresponsable”. Caps de serp no amaga la violència i la tragèdia, però també ens mostra els absurds legislatius i les esperances personals d’assolir el somni americà.

Caps de serp 

Patrick Radden Keefe 
Periscopi
512 pàgines. 24,90 euros