Campanades de TV3 amb Laura Escanes i Miki Nuñez, un festival publicitari

La intromissió publicitària i la xerrameca de la parella de presentadors han estat les notes dominants de les campanades de TV3. Aquesta nit hi ha hagut la previsible promoció dels que firmen el disseny dels vestits, els habituals aparadors de dues marques a la terrassa des d’on Miki Nuñez i Laura Escanes es lluïen, el grafisme de les campanades estava acompanyat pel nom del patrocinador, etc. Però hi ha hagut dos detalls irritants: durant un minut, a les 23.55 hores, han interromput l’espectacle dels drons per inserir anuncis i els moments previs s’han aprofitat de forma descarada per fer promoció domèstica. Han parlat dels èxits de 3Cat del 2025 i de programes que vindran com Fanzone, La Travessa o Eufòria. Òbviament, el brindis final s’ha fet amb la cervesa que més publicitat ha posat aquesta nit.

La parella de presentadors s’ha mostrat embadalida pels seus vestits i naturalment han recorregut a metàfores conegudes (“una nit màgica”) i als bons desitjos tradicionals com “un futur millor”. Ha estat xocant un dels que ha manifestat Escanes: vol posar-se més forta. Per emular els concursants de La Travessa? Hi han posat bona voluntat i simpatia, però ha estat incomprensible que després de recomanar que estiguéssim atents al festival d’aigua (han tornat els sortidors de la font de Buïgas), drons i foc que havia contractat l’Ajuntament a la mateixa empresa francesa de l’any passat i que ens diguessin que “no heu sentit res igual” per referir-se a la creació musical de Marc Parrot composta per a l’ocasió... a la primera part els ha costat callar i que el teleespectador pogués escoltar l’espectacle sense comentaris que feien nosa. La loquacitat s’ha incrementat quan Catalunya Ràdio s’ha incorporat a la connexió. El més impressionant ha estat la gentada que s’ha congregat al passeig Maria Cristina per a una cerimònia més austera que la del piromusical de la Mercè.

Entre les pobres amenitats televisives programades per TV3 aquests dies va destacar dilluns a la nit amb el monòleg de final d’any, aquesta vegada a càrrec de Quim Masferrer, que va fer un enorme 26,8% de quota de pantalla i que va seguir l’excel·lent gravació d’un concert d’Oques Grasses al Sant Jordi. L’assistència de la televisió a un concert per, després, oferir-lo a la clientela és una cosa que TV3 no freqüenta. Tot al contrari de Betevé, que aprofita els recitals de la Mercè, del Primavera Sound, etc. El programa de Masferrer va tenir una paròdia del vídeo de Rosalía del tema Berghain, però tret d’aquesta treballada al·lusió a la cantant (va ser el personatge més citat), va començar malament. Els acudits tenien una molt prudent selecció de víctimes per no incomodar la política local. Als pocs sospitosos habituals —el rei emèrit, per exemple— se li va afegir aquest any, amb tot mereixement, Carlos Mazón. Hi va haver un abusiu recurs dels contraplans del públic rient per subratllar que allò era realment divertit. La segona part va fer un gir encertat. Es va donar el protagonisme precisament a aquest públic perquè posés una nota a l’any. 800 persones votant en representació de vuit milions. En els diàlegs amb els espectadors, Masferrer es frenava sàviament davant de la franquesa dels interlocutors a l’hora de detallar situacions personals penoses o tristes. Els seus anys amb El foraster el fan amo del vis a vis que busca allò entranyable. La nota final per al 2025 va ser de 7,23. Sembla que no ens podem queixar.