Txai Suruí, la nova revolució indígena: “A l’Amazones hem arribat a respirar el pitjor aire del planeta”

Txai Suruí (Amazones, Brasil, 27 anys) tenia només cinc anys quan el seu avi, líder indígena de la tribu paiter, va tenir un somni revelador des de la selva profunda. “Va somiar que jo havia a ser la pròxima líder indígena. I així ho va anunciar a la comunitat”, explica la brasilera, estudiant de Dret que ha revolucionat la nova generació d’activistes contra l’emergència climàtica. El seu potent discurs a la Conferencia de las Na­cions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP) a Glasgow, el 2021, així com la seva capacitat per fer arribar les reivindicacions als despatxos de poder i a les xarxes socials (cent mil seguidors a Instagram), li han fet guanyar fama mundial, però també molts enemics: miners furtius, fusters il·legals, invasors agrícoles... “Els meus pares ja em van preparar des de nena per a aquesta lluita”, diu convençuda. El seu pare és el també líder indigenista Almir Suruí, i la seva mare, Ivaneide Bandeira Cardozo, una activista que ha lligat la seva vida a la defensa dels uru-eu-wau-wau, una comunitat marcada per la desgràcia i que va retratar el guardonat film The Territory, que documenta la mort d’Ari, un indígena de 30 anys assassinat mentre protegia les seves terres.

“Aquesta gent no fa bromes, aquesta gent assassina”, diu Txai en una conversa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on va arribar per participar dilluns passat en una xerrada en el marc de l’exposició Amazònies. El futur ancestral, programada fins al 5 de maig.

Pregunta. Els vostres avis lluitaven amb fletxes contra els invasors de l’Amazones, ara els nets ho feu també amb manuals de dret i les xarxes socials. És el nou camí de la lluita indigenista?

Resposta. Ha canviat molt la forma en què ens ataquen: continuen fent-ho amb armes, però també exerceixen la violència amb bolígrafs, a través de lleis. Els principals atacs, a part dels assassinats, ens arriben per la via judicial. Per això la nostra resposta també ha de ser per aquesta via. Quan el clan del meu pare va tenir contacte amb l’home blanc, el 1969, ell tenia cinc anys. El meu avi ni tan sols parlava portuguès. Com havien de defensar-se així? Va decidir enviar el seu fill a la ciutat perquè estudiés la llengua. I el meu pare va fer el mateix amb mi. Ara jo parlo anglès i utilitzo altres eines, com ara drons, xarxes socials, l’art o el cinema, per defensar-nos dels seus atacs contemporanis.

P. En quin estat es troba la comunitat indígena paiter?

R. Des del contacte als anys seixanta va passar d’una població de 5.000 a només 250, a causa dels assassinats i les malalties portades per l’home blanc. Ara som 2.000, aproximadament. Al meu avi el van perseguir com una bèstia. Quan van entrar les excavadores, es pensava que eren animals de ferro.

P. A The Territory, que abasta un període de tres anys de seguiment de la comunitat indígena uru-eu-wau-wau, la seva mare plora desconsolada després de confirmar-se la victòria de Jair Bolsonaro a les presidencials del 2018. Quins canvis han notat els indígenes des de la tornada al poder de Lula da Silva, el novembre del 2022?

R. Ha sigut un canvi significatiu perquè no es pot comparar Bolsonaro amb Lula. Bolsonaro no sols permetia les violacions i els espolis contra els nostres pobles, sinó que a més els promocionava. Lula no els incentiva, fins i tot diu que ens protegeix, encara que estem cansats de paraules i el que volem són fets. Les amenaces continuen augmentant. El Brasil es vol posicionar internacionalment com a país líder en la lluita pel medi ambient i fins i tot celebrar COPs. Però no pots ser líder en aquest camp quan continues permetent l’exploració de jaciments petrolífers a l’Amazones i les explotacions mineres il·legals d’or es mantenen.

P. Com es van prendre els seus pares que seguís el seu llegat en aquesta perillosa lluita?

R. Ja m’hi van preparar. A la meva tribu hi ha quatre clans, i jo formo part dels guerrers. Ja d’adolescent, dels 13 als 14 havia d’anar escortada per la policia, que portava unes metralletes enormes, per les amenaces severes que rebien els meus pares, amb trucades dient que sabien on estudiàvem els seus fills… i que ens matarien. Aquesta va ser la meva adolescència. Jo ni sabia que existia una vida sense amenaces, ho he anat descobrint a mesura que he crescut. Les amenaces són reals i aquesta gent no fa broma, assassina. I, òbviament, als meus pares els preocupa.

P. En el teu esperit de lluita regna l’esperança o la tristesa?

R. L’esperança mai s’ha de perdre perquè si la perds tu també la perd el teu poble. Hi ha vegades, és clar, que estic trista perquè és dur ser testimoni de tanta violència. En què es basa aquest sistema capitalista? En l’individualisme. N’hi ha molts que no es preocupen pels seus, i el canvi climàtic n’és un exemple. Si no et preocupes per la crisi climàtica, és que no et preocupen els teus fills. Quin planeta els volen deixar? Els rius de l’Amazònia ja s’assequen, sembla el desert. I per culpa dels incendis que afecten el sud del Brasil, alguns provocats, hem arribat a respirar el pitjor fum, el pitjor aire en allò que els occidentals en dieu “el pulmó del món”.

P. Com és la ciutat des dels ulls d’un indígena de la selva?

R. La gent es passa la vida corrent… nerviosa, mirant el mòbil. Dels joves indígenes que conec que han anat a la ciutat per un temps, pocs, per no dir cap, s’hi ha volgut quedar. La gent no mira la gent, no escolta, viu en l’individualisme. És un lloc molt hostil. I les persones es tornen agressives… La destrucció que causa l’home atacant la Terra té una conseqüència no tan sols amb el canvi climàtic, sinó en l’esperit mateix. Quant hancrescut l’ansietat i la depressió? Estem emmalaltint, i això es veu en les taxes de suï­cidi juvenil.

P. Què li passa a l’ésser humà?

R. [Txai es posa a cantar en la seva llengua amb una veu delicada, mentre mira als ulls]. “No té [la cançó que acaba de cantar] una traducció concreta, explica que Déu és en totes les coses. Que Déu soc jo, que ets tu, que és l’arbre. I si Déu és la naturalesa mateix, per què la maltracten? Amenacen la nostra cultura. Demonitzen la nostra espiritualitat. I això és una manera més d’aniquilar-nos.