Les cròniques de guerra de Lee Miller a FotoNostrum se solapen amb la quotidianitat humanista de Ramon Masats a Foto Colectania. Dues mirades complementàries, plenes d’empatia i silenci
Qualsevol creador que vulgui rebre diners per fer realitat la seva idea ha de passar per alguna mena de concurs, però hi ha artistes que consideren que la intervenció política xoca amb el valor contestatari o amb la coherència interna de l’obra
L’exposició sobre artistes catalans a París (1889-1914) que es pot veure al Museu Picasso connecta amb la del MNAC, ‘Eveli Torent. Entre els Quatre Gats i la Maçoneria’
Editors, coordinadors i caps de Cultura de diferents èpoques trien les obertures que mostren l’evolució del suplement més longeu en llengua catalana, referent cultural durant més de 40 anys
La galerista de la Sala Dalmau, juntament amb els seus germans, han decidit abaixar la persiana a finals de mes de la històrica galeria del carrer Consell de Cent
La processó d’una nova santa pels carrers de Tortosa va causar molta controvèrsia fa mig any; ara Josep Piñol dobla l’aposta amb el llançament de la confraria virtual
Un dels protagonistes de l’art actual publica les memòries amb ‘De la meva vida’ i entoma nous reptes: tres tapissos per a Notre-Dame de París i un probable encàrrec de la façana de la Sagrada Família de Barcelona
La jove activista ambiental brasilera combina els seus estudis en Dret, les xarxes socials i la tecnologia per fer front les invasions contra les seves terres ancestrals
La mostra ‘Hemendik hurbil / Prop d’aquí’, del fotògraf documental Clemente Bernad, planteja una conversa al voltant del conflicte entre ETA i l’Estat espanyol
La biennal Manifesta a l’antiga central tèrmica de Sant Adrià s’acaba just quan engeguen els projectes d’urbanització i arquitectura d’un nou barri cridat a ser bandera de la gran Barcelona
La categoria del ‘grotesc’, com a categoria associada al ‘mal gust’ o al ‘kitsch’ ja no posseeix vigència, com mostra Giovanni Macchia en el seu assaig ‘El príncipe de Palagonia’
Al Bòlit_Pou Rodó hi ha un repertori heterodox i incomplet que va de l’Arale a Pipi Langstrum, passant per Forrest Gump i tants idiotes literaris, cinematogràfics, folklòrics
És la Biennal Manifesta 15 el cap de brot més visible i espectacular d’un programa metropolità per acostar propostes culturals interessants més enllà de Barcelona?