Banquet i L’Antic Forn, dos restaurants per menjar escudella a tocar de la Rambla de Barcelona
La cuina catalana resisteix al Raval, un dels barris més internacionalitzats de la ciutat
Si Marià Fortuny busqués un lloc per dinar al carrer de Barcelona que porta el seu nom es trobaria almenys dos restaurants on trobar alguna recepta coneguda. L’escudella barrejada forma part de la carta del nou Banquet, el retorn de Sergi de Meià a la capital amb la cuina catalana que li agrada fer, i també és habitual en el menú de L’Antic Forn, un refugi de receptes tradicionals on un se sent com a casa. Enmig del Raval i a tocar de la Rambla, encara hi ha llocs per menjar els plats casolans de la nostra tradició culinària, només cal buscar-los entre la majoria d’oferta per a turistes que no volen descobrir el país que trepitgen, que tampoc són tots tenint en compte que a tots dos locals hi fan parada més d’un visitant.
Banquet, novetat amb la firma de Sergi de Meià
“Em pensava que la feina a Barcelona ja l’havia fet i que Barcelona no m’havia entès”, diu Sergi de Meià. Assegut amb en Jordi Riera en una taula del nou restaurant Banquet, on tasta una escudella barrejada per incorporar a la carta de tardor, el propietari del local explica que no coneixia en Sergi però de seguida van connectar i va reconèixer en ell la proposta que volia oferir en el seu primer projecte de restauració. “No m’hi vaig resistir”, admet el cuiner, que hi va veure una oportunitat “per afermar la cuina catalana al centre de la ciutat”, aprofitant la llicència del desaparegut Sagarra.
Amb productes locals i de temporada han arranjat una carta de receptes conegudes que es poden acompanyar de vins majoritàriament locals (el 95%, amb representació de totes les DO) i alguns Rioja, Ribera i alvariños per als clients que no volen altra cosa, que també n’hi ha. Seguint la seva línia als fogons, el defineix com “un restaurant de gastronomia popular per a tothom”, on destaquen plats com la brandada de bacallà amb fonoll, els fideus a la cassola amb costella, papada i botifarra, els cargols fregits amb allioli, els canelons, el plat de morro i tripa o un tàrtar de truita de riu que no té res a envejar al de salmó. Amb l’arròs a la milanesa ha recuperat una recepta barcelonina que es feia a base d’un sofregit de salsitxes, ceba, all i safrà (el posa del Montsec, el millor al seu parer) i un brou de pollastre amb pèsols, mongetes i carbassó.
Amb una clientela que voreja el 60% de turistes i el 40% de locals, en Sergi explica que la voluntat de Banquet, un nom que pren dels àpats populars, no pas de l’esnobisme que se li atribueix avui, és fer una mica de didàctica sobre el menjar tradicional. Per això, no tenen paella a la carta, sinó arròs de mar, i quan cal aclareixen als clients que l’arròs a la catalana té certes diferències amb la paella que s’ha comercialitzat, que és originària de València. “Fem el que hauria de ser la cuina normal” a Catalunya, explica, amb un bon reguitzell de rostits i guisats.
Quan n’arribi la temporada, també tindran receptes de caça, amb perdiu, senglar i potser llebre, apunta, mentre assenyala un plat de la seva mare que ha inclós a la carta: truita de samfaina, amb un toc de farigola i romaní. La cuina catalana també és improvisació i descoberta. Ho demostra amb les postres, on ha inclós un músic 2.0, una síntesi de les postres catalanes que porta crema catalana, emulsionada amb nata i vi ranci, gelat de mel i mató i fruits secs. A més, no hi falten la clàssica crema catalana, la pera al vi blanc -unes postres del municipi lleidatà de Ponts-, les croquetes de Santa Teresa o el milfulls amb praliné d’avellanes.
El Banquet és un local gran, entre la terrassa i el menjador hi poden seure unes 110 persones, que s’ha reformat amb un estil entre clàssic i modern que recorda tant als anys vint com a un bistró. Com que obren tot el dia, amb horari ininterromput per poder atendre els diferents horaris d’entaular-se dels clients, tenen 32 treballadors. En Sergi hi és tres dies a la setmana, i la resta segueix a Vilanova de Meià, on segueix treballant en la seva fundació gastronòmica per oferir-nos novetats abans d’acabar l’any. “He trobat un lloc on puc expressar-me”, remata en Sergi, content de poder oferir també a un minut de la Rambla esmorzars amb entrepans farcits de pollastre rostit, de bacallà o d’albergínia amb nous i tomàquet confitat. A qualsevol hora, la cuina de sempre.
Banquet
937 15 59 36
Obert cada dia, d'11:00 h a 00:30 h
Preu mitjà: 35 euros
L’Antic Forn, una altra sorpresa en ple Raval
Diuen que qui no té cap ha de tenir cames. Però les cames cal entrenar-les sempre perquè ens serviran en moltes més ocasions, com per descobrir que al carrer Pintor Fortuny hi ha més restaurants on es pot menjar cuina catalana. Allà mateix, endinsant-nos al cor del Raval, hi ha un altre restaurant on trobar-se una sorpresa per dinar o sopar. Es diu L’Antic Forn i fa gairebé quaranta anys que és una reserva de cuina catalana a les mans de Pedro Fuentes, la seva dona, Jerónima Castillo, i el fill dels dos, que també està rere els fogons. És un negoci familiar que tenen ben localitzats els veïns del barri, els que treballen a les oficines i altres barcelonins quan baixen al Raval.
Situat en el local que va deixar una fleca i amb el forn apagat des de fa anys al soterrani, aquest restaurant és una sorpresa perquè amaga molt més del que mostra. Per començar l’aforament, que és d’unes 60 persones repartides en tres petits menjadors, que des del finestral de fora no es veuen. La majoria hi fan el menú de migdia, que permet triar un o dos plats i pagar-los en proporció. Una molt bona opció per als que, entre setmana, amb un plat ja fan perquè els permet seguir la jornada amb més energia. Un segon amb guarnició, pa i postres és suficient per trobar-se ple al 80% que recomanen els japonesos.
Però, què hi ha al menú? Des d’unes bledes a la catalana amb panses i pinyons a una sopa d’escudella barrejada o un caneló de pasta amb carn i verdures fins a diferents peces de tall a la graella com botifarra del Pallars, conill o sardines, tot acompanyat de verdures i patates fregides de debò ( quina alegria trobar-se-les!). La Jerónima afegeix que també tenen guisats com fricandó, pollastre a la catalana o estofat de vedella. Ho cuinen tot al moment, excepte els fondos que preparen amb antel·lació: el brou de pollastre, el fumet i el sofregit. Una organització que només indica garantia.
El secret de tan bon producte a preus raonables té a veure amb les ganes que hi posen. A més que els porten el gènere directe de mercat, en Pedro explica que va a comprar el peix a Mercabarna ell mateix, així pot trobar més varietat a bons preus; i la carn la baixen de la zona de Vic, on hi tenen una casa on s’escapen cada setmana. Tota la brasa la fan al Josper i quan arriba la temporada també hi couen calçots. És possible fer una calçotada al centre de la ciutat i sortir-ne content. De fet, la Jerónima reconeix que la seva salsa romesco rep moltes alabances. Al vespre s’hi menja a la carta i també reserven els menjadors per fer-hi sopars de grups a partir de 25 euros. Miracle al centre de Barcelona? No, L’Antic Forn. Per guardar-lo a Google Maps.
L'Antic Forn
934 12 02 86
Diumenge nit i dilluns tancat
Preu menú: 17,50 euros
Preu mig menú: 14,50 euros
Preu mitjà: 25-30 euros
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.