Benaurats premis literaris

El premi és poder publicar. Ho hem sentit molts cops. Aquesta vegada sona amb més força a l’estudi Toresky, al barceloní carrer de Casp. Els escriptors acudeixen a la cita, puntuals, per fer-se la foto de Sant Jordi del suplement Quadern, i ho fan amb el llibre a la mà. Són sis, cinc dones i un home. Davant la càmera tots coincideixen: és pràcticament impossible viure d’escriure. El sistema literari català és fràgil. Per a la majoria és el primer llibre, el primer premi i el primer Sant Jordi signant. I els premis… són una sortida. “Tot just començo. La meva trajectòria és molt curta. Aquest és un país amb molts premis, i ho celebro, em sembla molt bé que s’inverteixi en cultura, el premi és poder publicar”, afirma Marta Pasqual, guanyadora de l’últim premi Just M. Casero de novel·la curta amb La casa dels caps de setmana.

“Fa 30 anys que escric, per a mi és com una cosa personal. I seguiré escrivint els 30 anys que em queden de vida, o més, o menys”. Marc Vintró és el guanyador del Mercè Rodoreda amb Unes ganes salvatges de cridar, dotat amb 6.000 euros. La pregunta és: hi ha massa premis en la literatura catalana? “Tenint en compte que la llengua catalana sempre està en risc, tot el que es pugui fer per donar-li més vida, millor. Mai són pocs”.

Tots els premiats coincideixen que el sistema literari català és molt fràgil i és molt difícil viure només d’escriure

Per a Andrea Genovart és la primera novel·la que escriu, la primera vegada que publica i el primer premi que rep. El guardó és de Llibres Anagrama amb una novel·la generacional sobre la precarietat, Consum preferent, guardonada amb 12.000 euros. Genovart, pura adrenalina en les seves explicacions, diu que aquest ofici, el de l’escriptura, és molt solitari. “Hi ha molts premis, però la quantitat no és un problema, sinó el reflex de la precarietat del sistema editorial i literari en què vivim. Si hi hagués unes condicions més favorables per als autors, no hi hauria necessitat de tants premis”. Genovart, que treballa com a responsable de premsa i comunicació per a diverses editorials, ha guanyat el Llibres Anagrama en una edició en què han participat 92 originals, i després d’una altra (la del 2022) en què el guardó va quedar desert. S’afegeix així a altres guanyadors com Pol Guasch (2021), Anna Ballbona (2020) o Irene Solà (2019).

“Els premis són l’oportunitat per donar a conèixer escriptors; el que necessitem a la cultura catalana són impulsos, altaveus. El premi m’ha donat confiança, amb la inseguretat sempre hi convius”. Ho diu Gemma Ventura, guanyadora del Josep Pla, dotat amb 6.000 euros, amb el seu debut, La llei de l’hivern.

La majoria de les premiades enguany són dones. És el cas de la periodista de TV3 Gemma Ruiz Palà, guanyadora del 63è premi Sant Jordi de novel·la (60.000 euros) amb Les nostres mares, la primera dona que ho ha aconseguit 19 anys després de Carme Riera amb La meitat de l’ànima, amb una obra que és un homenatge a la generació femenina nascuda als anys cinquanta del segle XX. També Laia Perarnau, premi Néstor Luján (6.000 euros), reivindica la figura femenina amb Francesca de Barcelona: “Volia recuperar una figura femenina històrica i projectar-la al món. És una dona del segle XIV que va aconseguir ser cirurgiana i metgessa en un moment en què estava prohibit”. Premis, dones i llibres per a un Sant Jordi que reivindica poder continuar escrivint. I sobretot, publicant.