Els crítics i col·laboradors de Quadern, que cada setmana ressenyen les últimes novetats editorials, han triat els títols més importants dels darrers mesos per oferir aquesta exhaustiva llista de recomanacions per Sant Jordi. Són més de setanta títols de tots els gèneres.

Narrativa catalana Per Ponç Puigdevall

La mestra i la Bèstia

Imma Monsó

Llibres Anagrama. 347 pàgines. 19,90 euros

Novel·la agredolça sobre els enigmes d’una família aïllada en una casa a peu de carretera en algun lloc de l’Empordà, La mestra i la Bèstia documenta l’aprenentatge moral de Severina, la presa de consciència de si mateixa, el desxiframent dels signes de la realitat. Monsó du el lector a una aldea de l’Alta Ribagorça una vegada la protagonista cursa magisteri i obté una plaça de mestra rural. El lector se submergeix encantat en els avatars de la guerra, les peripècies de la postguerra i la vida clandestina de la resistència gràcies a l’eficàcia amb què l’autora combina el suspens, els successos extraordinaris, el detall efectista, les revelacions truculentes i, fins i tot, l’aparició plausible de l’inversemblant.

Una història és una pedra llançada al riu

Mònica Batet

Angle Editorial. 217 pàgines. 17,90 euros

Feliçment excèntrica dins de la novel·lística actual, Mònica Batet (el Pont d’Armentera, 1976) situa Una història és una pedra llançada al riu, una faula opaca i estranya, plena d’ombres i silencis, a la Romania sinistra de Ceaucescu. Com si seguís una escola antiga de narrar on l’extraordinari i el prodigiós es presenten amb la màxima precisió sense imposar al lector cap context psicològic, du a terme la invenció d’una veu narradora que sembla construir una casa de ficció allunyada tant del temps com de l’espai i a partir d’uns paràmetres tan primitius com les rondalles que estudien els protagonistes. Més que informar de la complexitat de les peripècies, Batet es limita a relatar-les perquè sap que bona part de l’èxit consisteix a referir uns fets lliures d’explicacions.

No robaràs

Josep Girós. Pròleg de Joan Todó

La Segona Perifèria, Barcelona. 238 pàgines. 18,50 euros

Josep Girós (Tarragona, 1968) ha escrit una novel·la múltiple: No robaràs es pot llegir com la història del desconcert d’un matrimoni barceloní de classe mitjana de la segona meitat del segle XX sotmès a la voracitat desmesurada de les seves neurosis incontrolades; pot veure’s com una crònica demolidora de les decepcions amargues i lacerants en el si d’una família aparentment lliure de conflictes; i pot entendre’s, també, com una novel·la on es narra el món retrospectiu i vergonyós del franquisme —el mercat de nadons—, que condiciona i hipoteca la vida íntima. Per damunt de tot, però, és el grandiós espectacle inclement d’una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix i que captura alguna cosa recòndita i desagradable.

Triomfador

Joan Jordi Miralles

Males Herbes. Barcelona. 208 pàgines. 18 euros

Encara que externament pugui semblar una denúncia de l’altra cara de l’esport, el menyspreu, l’odi i la violència que estructuren les relacions dels adolescents que interns a la Masia a principis dels noranta,Triomfador és una novel·la sobre els lligams malaltissos que condicionen l’existència d’uns adolescents en un internat —sobre l’instint de supervivència i l’afirmació de la personalitat en un àmbit sotmès a la crueltat psicològica i física—, o sobre l’aprenentatge fatídic del fracàs de les il·lusions, o sobre la disciplina i les seves trampes, el temor i la fatalitat, la soledat i la frustració. Artífex d’una obra incòmoda, Triomfador hauria de servir perquè a la fi se sabés que els llibres de Joan Jordi Miralles (Osca, 1977) són una mescla portentosa d’imaginació i pietat.

La dona més pintada

Màrius Serra

Proa. Barcelona. 512 pàgines. 21,90 euros

Maties Palau Farré (Montblanc, 1921-2000) era un pintor que durant onze anys va anar cremant la seva obra, una conseqüència del pacte diabòlic que va firmar amb el promotor immobiliari Miquel Peirats Fonollosa: a canvi de pintar quaranta metres quadrats de teles, obtindria un xalet a Reus. Palau Farré no va llegir el contracte sencer, i el resultat va ser que la seva existència es va convertir en el malson novel·lesc que ara Màrius Serra (Barcelona, 1963) documenta i literaturitza en el que segurament deu ser el seu millor llibre. La dona més pintada, que fa la proesa de contenir un epíleg sobre el seu making-off que s’alça com un altre llibre dins del llibre, és una fèrtil i sofisticada novel·la de misteri sobre les relacions dels creadors amb els seus mecenes.

Memòries de mi mateix

Ferran Torrent

Columna. Barcelona. 390 pàgines. 21,90 euros

Les trames de Memòries de mi mateix —la consciència política d’uns joves, les aventures d’un falsificador i les peripècies grotesques d’uns jubilats a frec de la delinqüència— llisquen i salten, serpentegen i es retorcen, avançant sempre veloces sense escatimar cops d’efecte frenètics, com si no temessin les acrobàcies argumentals. Els fils estan tan entrecreuats que formen un espès teixit de vida on les coincidències i els artificis narratius perden raresa i arriben a ser acceptats. El vigor de Memòries de mi mateix prové del seu caràcter informe, i que Ferran Torrent (Sedaví, 1951) l’acabi sense oferir un final absolut és el que fa que contingui una representació tan fecunda de la vida que pot arribar a senyorejar com una experiència personal en els seus records.

Narrativa castellana Per Javier Rodríguez Marcos

Limpia

Alia Trabucco Zerán

Lumen. 228 pàgines. 18,90 euros

La novel·la d’Alia Trabucco és una obra cridada a perdurar. Per què? Podríem dir perquè tracta alguns dels temes més rellevants del debat actual: del feminisme a l’animalisme passant per la desigualtat territorial, urbanística, les relacions entre mares i filles o l’esclat social a l’Amèrica Llatina. Podríem dir tot això, però Limpia es sobretot una història: una novel·la sobre les paraules sense deixar de ser una novel·la d’intriga. Perquè a les primeres pàgines es posa un mort sobre la taula i, sense trucs, ens porta amb la llengua fora fins a la resolució de l’enigma, que no és tant el qui sinó el com. Estela no se’n pot anar de la casa on treballa i els lectors no volen sortir del llibre.

En la boca del lobo

Elvira Lindo

Seix Barral. 272 pàgines. 19,90 euros

Condemnada a repetir curs, Julieta, d’11 anys, passa l’estiu amb la seva mare a Val de la Sabina, a l’interior de València. La mala relació entre totes dues fa encongir el cor. La filla se sent desemparada per la seva mare i aquesta, que la va tenir amb 16 anys, la considera un llast per a la seva llibertat. Començant el seu propi llast secret, la noia troba refugi al poble i en l’amistat amb Emma, una professora hippy de ciències naturals varada en el passat i en la seva mala relació amb els vilatans. Entre Mary Shelley i Miguel Delibes, amb la seva pròpia veu, fent un nou pas de rosca al realisme sense abandonar-lo, Elvira Lindo construeix una gran ficció sobre la por que ens assalta a la cantonada.

Solo quería bailar

Greta García

Tránsito. 200 pàgines. 18 euros

“El que dijo pienso luego existo es un cabeza brótola, como dice la Amparo. Como Bartolo, que siempre me daba la chapa con que la idea de pensar es mentira, que no pensamos, que las voces que oímos no existen, que esa voz del yo, el yo, ese susurro pesao, no es más que una bola de recuerdos que el cerebro almacena como un disco duro y que por su cuenta remezcla como un diyei encocao en una rave infinita”. Potser no hi ha millor manera de recomanar aquesta novel·la que deixar-la parlar. O t’expulsa o t’abdueix. Si li dones l’opció passa el segon, perquè la història de Pili, una ballarina condemnada a 30 anys de presó, té una potència que va més enllà de la verborrea i de la de vegades incòmoda oralitat andalusa que desplega.

Persianas metálicas bajan de golpe

Marta Sanz

Anagrama. 272 pàg. 19,90 euros

Marta Sanz no para. I no pas perquè sigui columnista, poeta i crítica literària. Avui dia no hi ha escriptora (ni escriptor) que sigui una sola cosa. La seva inquietud és que mai repeteix fórmula. Després de passar per la novel·la psicològica, l’autoficció, la novel·la negra o el dietari d’Instagram, dobla l’aposta amb una sàtira distòpica protagonitzada per drones amb consciència humana en un planeta —la Terra del futur— salvatgement desigual. No us alarmeu. En el fons és la novel·la d’una família en l’òrbita del poder absolut però plena d’esquerdes. Sembla ciència-ficció, però s’hi reconeixeran. I riuran. Mentre puguin, perquè Sanz canvia de pell però no renuncia a la crítica social. Això sí que és marca de la casa.

Los astronautas

Laura Ferrero

Alfaguara. 340 pàgines. 18,90 euros

Els astronautes del títol són els pares de Laura Ferrero, a qui ella imagina “extraviats en una llarguíssima missió” que els porta del planeta amor al planeta desamor. Trencada la comunicació, l’escriptora es passa la vida orbitant al seu voltant i intentant enviar senyals per fer-los comprendre que ella continua allà. Aquest llibre, que alterna l’autobiografia amb relats de la carrera espacial, n’és el darrer senyal. Per això es llegeix com s’assisteix a les darreres oportunitats, amb el cor encongit. Escrit des de la ferida i sense por de ferir, reconstrueix la veritat d’una família truncada per una separació que va tenir lloc el mateix dia de gener del 1986 en què el transbordador Challenger va esclatar poc després d’enlairar-se.

Gozo

Azahara Alonso

Siruela. 236 pàgines. 15,95 euros

“¿En qué momento mi vida empezó a ser accesible solo en vacaciones?” D’aquesta manera comença la primera novel·la d’Azahara Alonso, nascuda a Oviedo fa 34 anys, poeta, aforista i llicenciada en Filosofia. Novel·la? Si el gènere, com volia Cervantes, respon a una “escriptura desfermada”, ho és. I de les bones. Novel·la d’idees. També podria ser una crònica, un assaig fragmentari i un dietari. A l’estil de Georges Perec. L’argument el proporciona un any de vida —com a mínim— a l’illa de Gozo, a Malta. El pretext, aprendre anglès. El tema, la reivindicació del dret a no fer res en un temps d’elogi acrític de la productivitat. Afegim-hi que tot està travessat per un sentit lúcid de l’humor, i ja ho tenim.

Narrativa traduïda Per Nadal Suau

Guerra

L. F. Céline.Traducció de Joan-Lluís Lluís

Edicions Proa. 200 pàgines. 18,90 euros

L’aparició d’una novel·la inèdita i completa de L.F. Céline és, com a mínim, un esdeveniment. També és una gran obra. A Guerra, com és previsible quan parlem de l’autor, ens regala un univers d’irrebatible sordidesa moral, personatges cínics, cossos que supuren egoisme, saviesa nihilista de carrer i fiblades de sarcasme negre i cruel. Són les aventures d’un soldat ferit a la Primera Guerra Mundial, però llegida avui adquireix una nova significació: ens retorna a les arrels agòniques de l’ésser humà, als conflictes irresolubles de la seva natura mortal, sense amagar l’absència de consols. Céline -reaccionari de capçalera amb Jünger i Hansum- és un corc contra la bona consciència.

Fortuna

Hernan Díaz. Traducció de Josefina Caball

Periscopi. 470 pàg. 21,90 euros

Em sembla molt divertit que una de les grans codes a la tradició de la gran novel·la (nord)americana l’hagi escrit un autor nat a Buenos Aires i format a Europa que es pot permetre llegir la literatura del país, i els seus mites contemporanis, des de la posició lleugerament traïdora i alhora fascinada d’un fan. Fortuna viatja a la Nova York dels anys vint del segle XX per bastir un immens i agilíssim discurs entorn als diners, la literatura i la modernitat, és a dir, als mites que sostingueren un imperi en declivi o fins i tot ja amortitzat. Capes de ficció, sociologia i història s’amunteguen en aquestes pàgines que mesclen quatre punts de vista com un puzle o un accelerador de partícules.

Animal trist

Monika Maron. Traducció de Carlota Gurt

Club Editor. 228 pàg. 18 euros

Em vaig acostar a aquesta recuperació atret pel criteri de la traductora, Carlota Gurt: no oblidem que els traductors són també prescriptors, protagonistes d’un circuit literari obert. Hi he trobat una història d’amor disposada a ferir-me amb les envitricollades ambigüitats que componen l’amor i la memòria en creuar-se entre elles i amb la vellesa, la clandestinitat, el malentès, el cos abans i després de la seva absència. És una novel·la en veu baixa que succeeix sota l’ombra totèmica de l’esquelet d’un braquiosaure, i no necessita l’aurèola confessional per alterar-nos: hi ha esperma, buits, viatges estèrils. Hi ha vida aquí, i una autora que tan de bo ens la fem més nostra amb successives traduccions.

El retrat del matrimoni

Maggie O’Farrell. Traducció de Marc Rubió Rodon

L’Altra Editorial / Libros del Asteroide. 416 p. 23,95 euros

Heus aquí una novel·la d’època que ressona en el nostre present travessat de vincles emocionals en conflicte i amb les institucions i arquetips avesats a conduir-los en crisi; això no vol dir, però, que O’Farrell forci els paral·lelismes. Intel·ligent com és, l’autora de Hamnet elabora un impecable tapís ambientat a la Itàlia del XVI i hi insereix la trama d’una jove obligada a contreure matrimoni amb quinze anys i per sorpresa. El que és contemporani, és clar, rau en l’esperit subtilment inquisitiu de la narradora, capaç de detenir-se en una simple mescla de pigments triturats i barrejats amb oli per trobar-hi, no tan sols una imatge lluminosa, sinó un catàleg semiocult d’ironies i reptes.

La feina d’una vida

Rachel Cusk. Traducció d’Àfrica Rubiés

Les Hores/ Libros del Asteroide. 200 pàg. 18,90 euros

Segle XXI. Camp de batalla: la maternitat, sotmesa a revisions crítiques, reafirmacions essencia­listes, mercantilitzacions... Cusk arribà abans al debat, fa més de vint anys, amb aquest llibre recuperat ara. Assaig i crònica d’una intimitat desconcertant, La feina d’una vida mostra sota una llum problemàtica tots els passos de la mare durant el primer any, des de la carnalitat gore del part fins al sotrac que experimenten el temps i l’espai adults, passant per les ressonàncies que la nova vida reactiva en la psique pròpia. La bellesa s’imposa, perquè anomenar els clarobscurs no condemna l’experiència, sinó que l’arrabassa de les mans del mite per reivindicar-la com afer ple, real, ric.

Carrers i altres relats

Stephen Dixon

Traducció de Ferran Ràfols Gesa. La Segona Perifèria. 184 p. 17,90 euros

Quina preciositat, que una editorial independent ens descobreixi (jo, almenys, no el coneixia) un narrador breu com Dixon! Nascut l’any 1936, els seus relats tenen molt de postmodernitat a l’americana, però també poden definir-se com dilemes d’ordre kafkià que l’autor tamisa mitjançant un enginy molt de finals del XX. Sense que s’assemblin gens entre ells, diria que Dixon agradarà als lectors de Etgar Keret, Quim Monzó o Juan José Millàs. Formalment, el seu fort és l’ús dels diàlegs per enrarir l’atmosfera. A contes com ‘Carrers’ o ‘El rellotge’, m’ha fascinat l’encert per captar la instantaneïtat amb què un fet real es dissol en múltiples punts de vista i una cadena de conseqüències estèrils.

True crime Per Rebeca Carranco

La ciutat dels vius

Nicola Lagioia

Llibres del Segle / Random House. 496 pàgines. 22 euros

En uns anys en què el true crime s’esforça per ser literatura de masses sense transgredir els límits socialment acceptats, La ciutat dels vius dissecciona la maldat en estat pur. L’espiral de buidor que porta dos joves acomodats a torturar fins la mort un xaval no tan afortunat, atrapen un lector immers en l’obscuritat cruent. Lagioia t’arrossega per un món que somiem que no existeix. I deixa clar que la pregunta davant un crim – per què?- no sempre té resposta. O, però devastadora: perquè sí. Acabar el llibre és descansar, però com passa amb alguns pocs escollits, La ciutat dels vius torna. El sense sentit, la bogeria, la maldat... La por inconscient a la pregunta enverinada: i si un dia l’assassí soc jo?

La mort misteriosa de Dolors Bernabeu

Josep Sala i Cullell

Pòrtic. 212 pàgines. 18 euros

Qui era Dolors Bernabeu? Es va suïcidar? La van matar? Per què? El professor Josep Sala (45 anys) dedica tota una novel·la de no-ficció a respondre a aquestes preguntes, amb la dificultat que Lolita, de 16 anys, va ser assassinada l’agost de 1925. En una Barcelona encara juganera i un barri vell on es barregen intel·lectuals, lladres i persones de vida llicenciosa, mor Dolors Bernabeu. El seu cos cau al bell mig del carrer i la parròquia del Grill-Room s’ho mira, incrèdula. Acabava d’acomiadar-se contenta, cap a la casa de dispeses on vivia. Sala recorre els carrers, la premsa i la manera d’investigar durant la dictadura de Primo de Rivera. Un camí tortuós i ple de rumors de les peces d’un puzle que no encaixen.

Sense càstig

Tura Soler i Jordi Grau

La Campana. 21 pàgines. 19,90 euros

Els periodistes Tura Soler (60 anys) i Jordi Grau (66 anys) excel·leixen en veterania i domini del món dels successos. Ella encara en actiu a El Punt Avui, ell sense perdre’s cap detall de l’actualitat tot i estar en segona línia, junts ensenyen al lector sense trampes, ni codis de bona conducta, com es practica el periodisme de successos, humà, proper, dolorós i sempre a última hora. Escullen 10 casos sense resoldre, com ara el segrest i assassinat d’un industrial, l’execució del rei de les pinyes, o el mític cas de la noia de Portbou, i generosament mostren moltíssims trucs d’un ofici en hores baixes. Per les seves pàgines passen advocats, fiscals, jutges, policies... Tota una lliçó de periodisme.

La musa de la plaça Reial

Rafael Vallbona

Univers. 190 pàgines. 19,85 euros

Jazz, Barcelona, franquisme i els intents d’una policia predemocràtica que aprofita un crim per reprimir qualsevol mena de dissidència al règim. L’escriptor i periodista Rafael Vallbona (63 anys) posa música a un true crime amb doble assassinat —el conegut com el crim dels existencialistes i un altre que val la pena que el lector descobreixi per ell mateix. Una novel·la històrica carregada de crítica social, on es defensa la recuperació de la memòria històrica. Potser sense voler, l’autor mira amb certa enyorança una Barcelona canalla de barreges i matisos de la qual —tret del Jamboree— no en queda rastre. Un cop acabada la novel·la, queden ganes de saber més de la Gloria Stewart, dona, cantant i negra a la Barcelona de 1962.

La noia de Portbou

Anna Punsí i Marta Freixanet

La Campana. 235 pàgines. 19,85 euros

Si un cas ha estat en les sobretaules de tot Catalunya (sense exageració) és el de La noia de Portbou: la jove Evi Rauter, de 19 anys, desapareguda el setembre del 1990 al poblet italià de Lana, tocant a Àustria. Les periodistes Anna Punsí (44 anys) i Marta Freixanet (36 anys) detallen al llibre amb el mateix nom la investigació que va permetre al programa d’èxit total Crims descobrir que la noia que va aparèixer penjada una matinada de fa tres dècades en un pi a Portbou (Alt Empordà) era Evi Rauter. Amb precisió periodística i de manera cronològica, expliquen el cas, la investigació i l’obsessió de periodistes, forenses i fins i tot policies per identificar la jove. La van matar o es va suïcidar? L’enigma continua viu.

Enemiga íntima

Susana Peix

Alrevés. 472 pàgines. 22 euros

La història de l’Ismael Molina, explicada per l’escriptora Susana Peix (54 anys), s’entén una mica millor a mesura que s’avança en el relat d’Enemiga íntima. Una novia virtual, una estafa i un assassinat. Les converses de Whatsapp permeten resseguir la teranyina teixida al voltant del jove de 21 anys amb una malaltia mental, que acaba matant el seu pare, induït, segons la seva versió, per la Júlia, algú que mai ha existit. Va passar el 2019, i l’Ismael va ser absolt per un eximent mental complet. També van absoldre l’Alba Andreu, a qui la fiscalia considerava la creadora de la Júlia i inductora del crim amb un mòbil econòmic. Peix parla amb l’Ismael i amb el seu entorn, i fa una autòpsia del sumari per entendre un crim malalt.

Prosa catalana Per Anna Maria Iglesia

Els anys americans d’Irene Polo

Glòria Santa-Maria i Pilar Tur

Cal Carré. 217 pàgines. 14,90 euros

A la recerca de la dona moderna

Anna Murià

Comanegra. 224 pàgines. 19,50 euros

Hi havia una vegada un país que creà una generació de periodistes-escriptores que, malgrat el valor de la seva obra i de la rellevància política dels seus escrits, van caure en un oblit injustificable. Eren dones com Irene Polo, de qui s’ha publicat un estudi sobre els seus anys americans, o com Anna Murià. Encarnaren la dona nova i moderna. Ho prova aquest volum d’articles. Redescobrim així no només a Murià, sinó del feminisme a Catalunya i, alhora, som partícips dels debats entorn del paper de la dona, debats que, tot sigui dit, malgrat el temps transcorregut, no acaben d’esgotar-se. A banda del seu valor literari, els articles tenen un enorme valor testimonial. Les lletres d’avui no s’entenen sense elles.

Les roses a frec de l’hivern

Susanna Rafart

Lleonard Muntaner. 160 pàgines. 13 euros

Si per a Franco Rella l’assaig és l’única escriptura que afronta la complexitat de la ciutat, per a Susanna Rafart és l’escriptura del territori i de la seva complexitat. A Les roses a frec de l’hivern, el relat de viatge per Armènia es converteix en un assaig sobre la memòria i el llenguatge. Rafart avança per un territori on s’inscriuen mites, relats i memòries que s’universalitzen: “El poeta pintor, il·luminant el manuscrit de la terra, ens diu de la llunyania dels segles: No ploreu, amics, tots són emigrants”. L’escriptura il·lumina el territori, dona sentit a les paraules convertides en “tristes formes sense llenguatge” i salva “els llibres que ara hauran de ser les nostres barricades”. Rafart és aquest poeta i Armènia és el poema.

Aterratge

Eva Piquer

Club Editor. 160 pàgines. 17,95 euros

El punt de partida és la pèrdua, però Aterratge no és una novel·la sobre el dol, sinó sobre la supervivència. En les seves pàgines, s’entrecreuen la vida de la protagonista amb la de Gregory Fletcher, un pilot que de jove va sobreviure a un accident d’avió a Islàndia, país on viatja la protagonista en un intent de resseguir les passes d’en Fletcher. Perquè, com a ell, la protagonista d’aquesta novel·la amb un important rerefons assagístic vol aterrar. Aterratge, de fet, assaja diferents maneres d’assumir la necessitat de sobreviure, alhora que s’apropa a les vides d’aquells pels quals sobreviure va ser impossible. Perquè aterrar vol dir sobreviure, que no vol dir deixar enrere el que s’ha viscut, sinó aprendre a viure malgrat tot.

La pensió d’alemanys

Montserrat Corretger

Editorial Afers. 488 pàgines. 22 euros

Una primera novel·la d’una complexitat admirable i ambició. El punt de partida és la presència de traductors alemanys a Reus. En aquesta ciutat dels anys vint, culturalment efervescent i cosmopolita, s’albira el futur d’un món que es precipita. Al voltant de les taules de la pensió de l’Otto, el suís Ernest i l’alemany Horn es retroben amb altres alemanys i amb veïns reusencs per participar en converses quasi totes amb un rerefons polític: debats sobre la situació dels treballadors i el paper dels sindicats; l’auge del nazisme i el feixisme a Alemanya i Itàlia, la defensa de la necessitat d’un projecte nacional o les reflexions sobre l’esperit dels pobles. La història europea travessa les vides dels personatges. Una novel·la europea que dialoga amb les grans novel·les del segle XX.

Un brindis per Sant Martirià

Albert Serra

H y O Editores.116 pàgines. 13,90 euros

Aquest breu text és una festa de la intel·ligència. I cal remarcar el terme “festa”, perquè recorre totes les pàgines d’Un brindis per Sant Martirià. En paraules de Tàpies, la festa és “cantar, conèixer, estimar, servir”. I l’esperit lúdic, amb el seu ineludible caos, està darrere de l’acte creatiu, la possibilitat de trastocar la realitat, reafirmar la llibertat i, sobretot, de reivindicar l’esperit subversiu. “Només es va lluny amb l’element lúdic i amb el concepte de festiu quan aquesta frontera es desdibuixa una mica i permetem, entre tots i amb un esperit de fraternitat, que això es produeixi”, escriu Serra, que proposa, seguint el camí de Georg Simmel, un assaig sobre l’esperit lúdic, les relacions socials, el cinema, la ficció i sobre el poder subvertiu de l’art i un homenatge a Banyoles.

Consum preferent

Andrea Genovart

Anagrama. 192 pàgines. 17,90 euros

“Vomitar és alliberar-se, i alliberar-se és el millor orgasme que es pot tenir”, llegim a Consum preferent. El vòmit adquireix un sentit figurat: té a veure amb la necessitat del buidatge de tot allò que excedeix i, alhora, amb la confrontació amb un buit desconsolador. Paradoxalment el buit apareix enmig de l’excés, enmig d’una verbositat on conflueixen tots els discursos que ens avassallen. Genovart porta a l’extrem la idea de la vida nerviosa de Simmel per observar de quina manera vivim atrapats per discursos que ens interpel·len, que ens demanen la nostra aprovació, que ens dicten el com i el què de les nostres vides. La protagonista té 30 anys, però no és una novel·la generacional, sinó sobre la vacuïtat d’un subjecte convertit en consumidor involuntari d’una forma de vida de la qual no sabem com sortir.

‘Best sellers’ Per Toni Polo

París érem nosaltres

Andreu Claret i Serra

Columna. 368 pàgines. 20,80 euros

Homenatge al pare amb una novel·la que és familiar, però que s’emmotlla als esdeveniments de la Història del segle XX. Un home de poble inquiet, intens i apassionat, fascinat primer per Manresa, Barcelona, després París, va arrossegar tota la vida un desgavell íntim que no va saber gestionar. Casat gairebé per la inèrcia dels negocis va ser un estrany per al primer fill fruit d’aquest matrimoni i va patir la mort d’una segona filla que el va mortificar. Amb aquella espina clavada fins al final (l’autor no es va decidir a escriure el llibre fins que, d’alguna manera, el seu pare va reparar el dolor), a la fi va lluitar per un amor. París esdevé el símbol de l’esperança, la il·lusió d’ell i del seu gran amor, la Maria.

Les nostres mares

Gemma Ruiz Palà

Proa. 302 pàgines. 20,90 euros

Gemma Ruiz Palà entrecreua 10 històries de dones nascudes durant el franquisme i ens plasma un escenari (real, proper, resilient, en certa manera) femení de la vida en el passat recent, fins als nostres dies (no hi falten útils referències a intensos grups de Whatsapp, per començar). Cada protagonista s’enfronta a qüestions comunes, més o menys greus, però totes importants: des de trobar un “ginecòleg persona” (“anaven molt buscats, els d’aquesta mena”...) fins a la lluita social, l’emigració, el lesbianisme... La crítica al patriarcat és tan evident com versemblant, amb personatges masculins amb tota la bona voluntat, però potser atrapats en una educació d’una altra època. És el premi Sant Jordi d’enguany.

32 de març

Xavier Bosch

Univers. 576 pàgines. 22,90 euros

La Barbara rep una visita desconeguda al petit apartament de la seva àvia, la Margaux, a Montmarte, i hi haurà de conviure, atrapats com queden per la gran nevada del 2008. El jove visitant, un misteriós fotògraf, l’ajudarà a descobrir els secrets que la mamie Margaux va deixar amagats durant l’ocupació nazi de París a la Segona Guerra Mundial. Xavier Bosch, periodista de llarg recorregut (ràdio, televisió, premsa escrita…) fa un treball de denúncia periodística arran de la polèmica exposició del 2008 a París sobre la França ocupada, una mena de fake news propagandístic on la gent… era feliç! París esdevé protagonista d’aquesta història que transcorre al present (2008) i a la fosca època de la invasió alemanya.

En la sombra

Príncep Harry

Plaza & Janés. 560 pàgines. 22,90 euros

El llibre de memòries del príncep Enric d’Anglaterra, fill de Carles i Diana; net d’Isabel II; germà de Guillem, l’hereu al tron britànic; marit de l’actriu nord-americana Meghan Markle (negra i de sang vermella), és un relat (endreçat pel premi Pulitzer J. R. Moehringer) que, ni que sigui pel nivell dels seus protagonistes, satisfarà la curiositat de molts. De lectura amena i organitzat cronològicament, comença amb la mort de Diana i tot el que va suposar en la vida d’en Harry la desaparició de la mare, una pèrdua que mai va assimilar i que va provocar tensió amb la família, especialment amb el seu germà (“Mi querido hermano, mi archienemigo”, escriu, sense embuts) o la seva lluita contra la premsa britànica.

Castillos de fuego

Ignacio Martínez de Pisón

Seix Barral. 704 pàgines. 22,90 euros

Ignacio Martínez de Pisón ha escrit una llarga novel·la, coral, intensa, farcida de personatges admirables, tendres, esperançats, afusellats, traïdors, derrotats, fidels, enamorats… Tots viuen en el Madrid de la primeríssima i duríssima postguerra (1939-1945) i les seves vides aniran confluint, creant una teranyina de relacions que esdevé una crònica fascinant d’aquella Espanya fosca (i encara més recent) que l’autor ja ens ha plasmat en altres títols com Dientes de leche o El día de mañana. Aquest torrent de vicissituds, que recorda els Episodios de una guerra interminable, d’Almudena Grandes, ens atrapa des del primer moment, fent-nos agafar afecte i mania a uns o altres protagonistes.

Hijos de la fábula

Fernando Aramburu

Tusquets. 320 pàgines. 20,90 euros

Si a Patria Fernando Aramburu ens va esglaiar amb el realisme duríssim de l’entorn d’ETA, aquí ens porta cap a l’esperpent, la sàtira i l’absurd a través de dos joves que entren a la banda terrorista quan aquesta lliura les armes. Amagats al sud de França, esperen ensinistrament (que, sense cap recurs ni atenció, es quedarà en “autoprácticas escobiles o martillescas”) per dur a terme les ekintzas (accions) amb què alliberaran Euskal Herria. Aquesta parella de desgraciats, una mena de Vlàdimir i Estragó de Beckett, D’Intino i Deruta de Manzini o directament Laurel i Hardy, tenen un compromís amb la lluita armada, perquè… “¿nosotros somos comunistas?”. “Nosotros somos vascos”. Tot queda claríssim.

Poesia Per Manuel Castaño

Els plaers del condemnat: Poemes 1951-1993

Charles Bukowski. Traducció de Martí Sales

Edicions de 1984. 608 p. 24 euros

Bukowski essencial

Charles Bukowski. Traducció de Marcel Riera

LaBreu Edicions. 490 pàgines. 21 euros

Abierto toda la noche

Charles Bukowski. Traducció d’Eduardo Iriarte

Visor. 516 pàgines. 20 euros

Bukowski és exactament el contrari dels poetes patricis americans a què al·ludia Ferrater. Entre tornar-se boig a la feina o morir-se de gana jugant a ser escriptor, va triar això últim. Va escriure molt i desordenadament, com desordenada era la seva vida. Novel·les, narracions, assaigs i molts poemes. En català ens arriben de cop dues antologies. Els seus poemes ho són tot excepte poemes pròpiament dits: confessions, imprecacions, breus escenes domèstiques o de carrer; retrats de gent desgraciada; hi ha amargura i també pietat; escrits tal com raja, en prosa retallada a l’atzar de l’elocució. Així com no ens vol complaure retòricament, tampoc no ens vol consolar dels mals del món: som així i no hi ha res a fer.

Les ocultacions

Anna Gual

Edicions Proa. 104 pàgines. 15,50 euros

Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) va començar a publicar llibres de poesia fa una quinzena d’anys i aquest és el vuitè. Al final cita el conegut “Poema universal de la negativitat”, de Segimon Serrallonga: “No creguis res que en vers no entri”. Entenguem-hi “vers” com a forma, més enllà de la mètrica estricta. I en aquestes formes, breus, amb frases llampegants i aforístiques, farcides de metàfores torbadores, Anna Gual prova d’il·luminar la cara amagada de les coses. Són com diferents moments d’una intimitat en lluita contra la realitat, sovint enigmàtica i hostil. Aflora a vegades una certa dimensió religiosa que el poeta vehicula: “Al cos hi tinc una capella on els amics vénen i preguen”.

Un llum que crema

Jordi Llavina

Edicions Proa. 104 pàgines. 16 euros

Jordi Llavina (Gelida, 1968) sembla plantejar els seus llibres com un desafiament formal: Vetlla (2012) era un poema narratiu de més de dos mil versos; Contrada (2013), un conjunt de 40 sonets; Ermita, un relat de 1.401 octosíl·labs. Ara reprèn els poemes curts, amb una altra exhibició de virtuosisme mètric: versos blancs, estrofes amb diferents jocs de rima, fins i tot un relat fet de 15 tankes. En tots hi apareix no tant la contemplació del paisatge com la vivència en i des del paisatge. Hi trobem la precisió descriptiva de Guerau de Liost, l’exuberància lèxica de Sagarra, i la saviesa de Carner a transcendir detalls insignificants per fer-nos veure a través de minsos detalls les pregoneses de la vida.

Euforia

Carlos Marzal

Tusquets Editores. 264 pàgines. 18 euros

Carlos Marzal (València, 1961) és un dels grans poetes actuals en castellà. Va rebre el Premio Nacional de Poesía el 2002 i se’l pot adscriure sense gaire discussió en l’anomenada poesia de l’experiència. La seva és senzilla en les formes, amb una hàbilment fingida oralitat, però contundent en el fons. No sorprèn que hagi dedicat un poema a fer un sintètic retrat de Joan Margarit, amb qui comparteix aquesta idea: “No sabemos por qué la poesía | consigue consolar y consolarnos, | por más que no obtengamos el consuelo”. D’aquí el títol Euforia, mot de diversos significats però que en un principi significava la capacitat de suportar bé el dolor i els inconvenients: “Sólo valgo la pena en mi alegría”.

Medúsea

H. D.

Ultramarinos. 360 pàgines. 29,99 euros

Hilda Doolittle (1886-1961) va compartir ideals literaris, a més d’una relació sentimental, amb Ezra Pound —va ser ell qui va inventar el nom de ploma H. D.—, particularment en l’imatgisme, moviment que advocava, en poesia, per un tractament directe del tema, prescindir d’expressions que no fossin essencials i seguir un ritme musical en la frase, tot prescindint de la mètrica estricta. Si altres imatgistes s’inspiraven en la lírica japonesa, H. D. versiona i reprèn temes de la tradició mitològica grega. Medúsea presenta la traducció (sola, sense l’original) dels cinc llibres reunits en els Collected Poems del 1925, més dos assajos escrits a la mateixa època però que no es van publicar fins el 1982.

Eros y otros trazos

Sílvia Ardévol

Ediciones de la Isla de Siltolá. 292 pàgines. 15 euros

Aquest no és un llibre de poesia, sinó un assaig en prosa que explora la matèria de què està feta la poesia. Sílvia Ardévol (Barcelona, 1978), a través de múltiples lectures d’escriptors i filòsofs, ens aproxima a diveres àrees primordials del pensament: la problemàtica identitat del jo; la difícil conquesta de la llibertat; Eros, “un Dios que no necesita devotos”; l’exercici de l’intel·lecte; l’espiritualitat i la mort; la crisi del llenguatge; el coneixement de la veritat. Són breus paràgrafs, sovint centrats en una cita, que cerquen la síntesi i eviten la digressió. Són qüestions de conclusió impossible, però que la millor poesia ha provat sempre d’atènyer. És, en clau humanista, una invitació a la lectura.

Món actual Per Jaume Claret

Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60

Marta Vallverdú

L’Avenç. 408 pàgines. 25 euros

Seixantisme aconsegueix tres objectius. D’una banda, la vindicació d’una generació que protagonitzà un canvi de paradigma en l’ambició de la cultura catalana, tant pel que fa a audiències com de la mida (del voluntarisme a una primera indústria). De l’altra, es destaca el seu paper com a frontissa entre la tradició parcialment escapçada pel franquisme i la modernitat europea. Finalment, se subratlla el paper decisiu que, per la supervivència cultural i lingüística, té la conquesta de nous formats, mercats i públics. El llibre de Vallverdú és un magnífic estudi sobre l’esforç per reconquerir espais de masses per part de la cultura catalana. Sembla com si fos aleshores quan van posar-se els fonaments de la cultura d’avui.

Francesc Cambó. L’últim retrat

Borja de Riquer

Edicions 62 / Crítica. 960 pàgines. 24,90 euros

Tornar a Cambó ens permet entendre el rerefons de moltes de les discussions contemporànies sobre l’encaix territorial, sobre la modernització de l’Estat i sobre la mateixa democratització del país. Borja de Riquer (Barcelona, 1945) culmina una dedicació d’anys amb una biografia cronologicopolítica, tot incorporant apunts més temàtics —el mecenes, el financer, l’intel·lectual o el seductor—. De fons, el debat sobre com substituir la resignada “conllevancia” per una “concòrdia”, amb un balanç negatiu per a l’autor: “Allò no fou simplement la frustració d’una determinada proposta catalanista, també significà un clar fracàs polític espanyol [...] I així estem des de fa un segle”.

A la recerca de l’obra perduda. Històries sobre el patrimoni artístic

Albert Velasco

Pòrtic. 352 pàgines. 18,50 euros

Qui s’hi acosti cercant un Indiana Jones de secà compromès amb un Museu de Lleida assetjat per les reclamacions politicojudicials aragoneses respecte de les peces de Sixena es veurà àmpliament recompensat. Perquè, més enllà d’aquest episodi cridaner, Albert Velasco (Lleida, 1976), sense renunciar a l’entreteniment i a la bona narració, aprofita per vindicar el paper del museu a la societat i per donar valor al vincle entre patrimoni i ciutadania. “Els historiadors de l’art gaudim molt quan les comunitats es projecten sobre les obres d’art que formen part del seu paisatge cultural […] és aquesta projecció de sentiments i identitat allò que dona sentit a les obres i el que les emplaça”.

Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians

Carles Fenollosa

Drassana. 312 pàgines. 21,95 euros

Parafrassejant Josep Pla, el nostre país segurament és aquell on la preocupació pels orígens i el futur de la llengua és omnipresent. Només al segell vigatà d’Eumo, per exemple, trobem un catàleg farcit de recents i exitosos títols signats per Carme Junyent, Xavier Gual o Magí Camps. Amb una mirada més històrica i identitària, Carles Fenollosa (València, 1989) repassa amb brillantor incisiva les moltes vicissituds d’aquest idioma que al sud de la Sénia pren el nom de valencià: “Perquè la llengua no és una matèria atrapada en un tub d’assaig en l’atmosfera tancada d’un laboratori. La llengua batega al món amb els qui la parlen. És pensada, concebuda. Hi ha una consciència sobre ella”.

Jordi Sabater Pi. L’últim naturalista

Toni Pou

Ajuntament de Barcelona. 312 pàgines. 20 euros

Just quan se celebra el centenari del naturalista Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009), el divulgador científic Toni Pou (Masnou, 1977) entoma l’encàrrec d’escriure’n la biografia. Tot alineant-lo amb una estirp de grans investigadors, el retrat rescata l’antropòleg i zoòleg del reduccionisme que el caracteritzava com un simple amateur i que limitava les seves singulars aportacions a la compra d’un goril·la albí. Pou ressegueix la trajectòria de Sabater Pi des de la Barcelona de postguerra fins la seva tardana incorporació a la universitat democràtica, essent els 29 anys passats a Guinea Equatorial i les posteriors estades de recerca a altres zones de l’Àfrica el cos central del llibre.

La desfeta del paradís. Crònica sociològica del boom turístic a les Balears

Antoni Janer Torrens

Moll. 540 pàgines. 40 euros

El 2022 van visitar Espanya 71,6 milions de turistes. D’aquests, més de 13 milions van fer cap a les illes Balears (just per darrere de Catalunya). Però encara cal sumar-hi el lideratge en la recepció de visitants nacionals, i els milers d’estrangers residents temporalment o definitiva. Aquesta gegantina indústria invisible ha generat riquesa i dependència, feina i precarietat, especialització i aculturalització, prestigi i degradació... i podríem anar sumant binomis oposats. Des del 2018 a les pàgines de l’Ara Balears, Antoni Janer Torrens (sa Pobla, 1978) ha traçat diferents aproximacions a aquest fenomen transformador, ara recollides en forma de llibre d’actualitat punyent.

Periodisme Per Jordi Amat

Asalto al Banco Central

Mar Padilla

Libros del K.O. 156 pàgines. 18,90 euros

La principal virtut d’Asalto al Banco Central és fer-nos reviure la tensa incertesa en la qual es desenvolupava encara la democràcia espanyola el 1981. Els fets són coneguts. El 23 de maig un grup de lladregots van assaltar la gran sucursal d’aquell banc a Plaça Catalunya i es van fer passar per delinqüents que actuaven motivats per la política. I el farol se’l van empassar les màximes autoritats del país. Amb grapa periodística, barrejant documents policials i el testimoni dels supervivents, Padilla encerta descrivint unes hores de fortíssima i oblidada tensió perquè revela que els relats sobre la Transició obvien un dels elements que la van caracteritzar: la incertesa.

No callar. Crónicas, ensayos y artículos (2000-2022)

Javier Cercas

Tusquets. 746 páginas. 22,90 euros

No estava previst que Javier Cercas —un escriptor gestat dins de la literatura— acabés esdevenint també un intel·lectual. L’activador d’aquest desdoblament va ser el periodisme i sobretot la pràctica de la crònica. El resultat és una de les veus més originals del periodisme espanyol de les darreres dues dècades. Ja parli del Procés o d’un partit de tenis, de la memòria històrica o la guerra a Ucraïna, també quan parla de literatura, la veu de Cercas es reconeix d’immediat perquè el seu estil racional és l’eina que l’ajuda a comprendre. La seva virtut principal és l’afany de pensar lliurement, i així el Cercas que opina ha esdevingut un intel·lectual perquè, per obligació cívica, ha decidit no callar.

Convergència. Metamorfosi o extinció

Núria Orriols Guiu

Angle Editorial. 398 pàgines. 20,90 euros

El marasme en què es troba la política catalana des de fa una dècada s’explica per l’evolució d’un partit central i d’ordre cap a una força que s’ha desendreçat internament i així ha instal·lat el desordre en el sistema de partits. Veure-ho des de dins és un espectacle que no dignifica la política, però és fonamental per poder explicar què ha passat i per què som on som. La periodista Núria Orriols sembla que hagi estat un quart de segle instal·lada a la sala de màquines del moviment que va crear Jordi Pujol. Ha parlat amb tothom, ha contrastat la informació, identificat les lluites per un poder minvant, i amb fredor ho exposa perquè el lector vegi una història impúdica: porno convergent.

D13. Crònica judicial / V13. Crónica judicial

Emmanuel Carrère

Anagrama. 264 / 272 pàgines. 20,90 euros

Perquè el succés que va motivar L’adversari esdevingués un clàssic de la no-ficció, Carrère va haver d’actuar també com un periodista de tribunals: va assistir a les sessions durant les quals es va jutjar Rommand. Sense aquella pràctica potser no hauria escrit D13. El volum aplega les cròniques que va escriure durant el judici sobre l’atac d’un comando gihadista que el 13 de novembre del 2015 va assassinar 130 persones. Més que interpretar els fets, Carrère descriu perquè escolta. Allò que atorga vàlua literària a aquell llibre periodístic és, precisament, la transmissió del seu procés d’escolta, perquè escoltar el dolor i la pietat dels supervivents modifica la sensibilitat dels que hi eren i dels que ho llegim.

La pausa dels dies. Dietari de vivències plaents

Xavier Graset

La Campana. 352 pàgines. 19,90 euros

Que l’ombra de Josep Pla és allargassada ho sap tothom. Es possessiona de la consciència dels qui l’hem llegit i mediatitza l’experiència amb la qual contemplem el món. Pocs llibres ho aconsegueixen amb tanta sensibilitat aterrada com Les hores. L’aplec d’articles periodístics de Xavier Graset té la mateixa filosofia. Relacionar-se amb el món a través del pas del temps perquè experimentar el canvi segons el ritme de la natura i el pas de les estacions ens rehumanitza. Amb alegria hedonista i bonhomiosa, així ho proposa a La pausa dels dies. “Sortir al carrer i amarar-se de fragàncies”, escriu un dia de Sant Jordi. Veure i beure, llegir, menjar i estimar. M’imagino en Cuyàs fullejant el llibre i traient-se el barret.

El desencanto global

Ramon Aymerich

Libros de Vanguardia. 160 pàgines. 19 euros

No va ser un mocador de paper, com el de Messi, sinó de tela, però probablement va modificar amb més intensitat el futur. Durant un sopar, el 1974 l’economista Laffer hi dibuixa una corba i explica a Cheney i Rumsfeld com la rebaixa d’impostos a les rendes altes no implicava menys ingressos a la hisenda, sinó a l’inrevés. Aquell dia tal vegada va fecundar allò que es començaria a desplegar al cap d’un lustre: la primera fase d’una globalització neoliberal que s’allargassaria fins a la crisi econòmica del 2008. Impugnada aquella teoria per la via dels fets, l’ordre polític que semblava central el 1989 s’ha començat a desfigurar. Pocs periodistes ho expliquen amb la claredat econòmica i política de Ramon Aymerich.

Música Per Luís Hidalgo

Múrries. Breu història de la creació musical femenina de la Mediterrània nord-occidental

Mar Medinyà

Viena Edicions. 170 pàgines. 19 euros

Calia un llibre que desmuntés els mites de la història musical amb bigotis. Múrries ho aconsegueix. La historiadora de l’art i violoncel·lista Mar Medinyà reivindica el paper oblidat de les dones dins de la música, en un recorregut històric més o menys cronològic que abasta els països de parla romança. Fuig del to acadèmic tradicional en favor d’un de més col·loquial i ens passeja des les cantadores esclaves de l’Al-Àndalus fins al segle XX passant per les trobadores o les cortesanes italianes o els salons francesos. És un recorregut que desafia tot allò que donem per sabut.

Ahir enterràrem un nin a ciutat. Vida i mort de Chocolate (1965-1978)

Tomeu Canyelles

Illa Edicions. 117 pàgines. 16 euros

José Esteves de la Concepció, “Chocolate”, va viure molt poc, però va ser un dels grans personatges de la Mallorca preconstitucional, espai que el va propiciar. Cantant i percussionista autodidacte, gitanet d’origen portuguès, va tenir un carisma oceànic que sabia treure rendiment dels primers turistes. El retrat, tramat perfectament amb moltes veus que el van conèixer, té rigor i frescor, totes dues coses necessàries per explicar qui era aquest nin que va conèixer i/o tocar amb Joan Bibiloni o Kevin Ayers, que va ocupar sa Dragonera amb ecologistes per evitar que fos urbanitzada i que va enlluernar al festival Selva Rock del 1977. La música no només pertany als professionals.

Jaume Arnella. Artesà de cançons

Ferran Riera Vives

Edicions Sidillà. 300 pàgines. 22 euros

Definit com un joglar que és nen i punk alhora, aquesta biografia oral de Jaume Arnella situa un dels pares de l’actual folk català. Amant dels concerts on la gent canta, Arnella és a bastament explicat a través d’una sèrie d’entrevistes en què es repassa des dels seus inicis al seminari, l’edició de cançoners, la participació en diversos grups, la seva feina de camp recopilant cançons populars, així com el seu concepte de ball popular i del paper de la sardana. Va formar part de la branca més explícitament ideològica del Grup de Folk, i encara avui és una realitat vigent com a artista popular, tant que les Rondes del vi (escrites per ell mateix i Joan Soler i Amigó) sovint es consideren un peça tradicional.

Un os al Marroc

Lluc Silvestre & MR.ED

Andana Gràfica. 114 pàgines. 19,90 euros

Prejudicis d’home blanc, eurocèntric, culte i sense carències monetàries. Tot plegat es desmunta en aquest còmic amb aires de Guy Delisle en què el protagonista, un tècnic cultural de l’Institut Ramon Llull, explica amb humor i bonhomia el seu voluntariat al festival marroquí Visa For Music (Rabat). També explica, amb dibuix àgil i dinàmic de MR.ED, el context cultural del país i la seva tradició musical, tot desmentint de passada la visió del “bon salvatge” amb djembé, les relacions entre nord i sud, els hàbits i la manera de treballar del personal local, els racons d’un festival que mai es veuen al damunt de l’escenari i el petit miracle que, malgrat els entrebancs, la música acabi sonant.

En la cresta de la nueva ola

Ramón de España

Efe Eme. 156 pàgines. 19 euros

L’autor es va dedicar a la crítica musical als anys setanta, quan tot començava, i el 1981 va escriure aquesta mena de comiat que es reedita tal com va sortir. És aquest fet el que li dona valor, ja que explica perfectament una època tal com va ser viscuda per l’autor, sense restriccions ni correcció, donant moltes pistes sobre com funcionava la indústria i l’exercici mateix del llavors naixent periodisme musical. El llibre és com un cop de porta, un comiat amb dards recurrents a les músiques aleshores menystingudes per l’autor, entre elles el so laietà i la “tabarra” dels cantautors. Amb la seva irònica petulància i els amplis referents culturals, el llibre és testimoni d’una època seminal.

Hijos del Brexit. Nueva escena musical en las Islas Británicas

Diversos autors

Levanta Fuego. 125 pàgines. 12 euros

Potser la història es repeteix, però no es clona. A finals dels setanta, el punk aïrava la societat de la Gran Bretanya dins d’un context socioeconòmic que esdevindria neoliberal amb Margaret Thatcher. Avui el futur continua sense existir, i diverses bandes i solistes de tot el Regne Unit manifesten de maneres diferents en les seves lletres un enuig agreujat per un Brexit que ha augmentat els seus problemes econòmics en dificultar les gires. Són artistes de diversos estils (amb accent postpunk) que van de la reivindicació explícita a la críptica, explicats en un llibre que no perd la vinculació entre la societat i un dels seus fills: la música.

Còmic Per Víctor García Tur

El gran buit

Léa Murawiec. Traducció de Marta Marfany

Editorial Finestres. 204 pàgines. 24,70 euros

La Manel Naher, protagonista geniüda d’aquesta comèdia dels errors, descobreix que ha aparegut una cantant amb qui comparteix el nom. En un món com el nostre, tenir una homònima no hauria de ser problema, però en la fantasia de Murawiec, la insignificança social sí és una pega: si la gent no et té present, desapareixeràs. És per això que els noms de la gent competeixen per guanyar visibilitat. Que bé que capta Muriawec l’esperit del nostre temps espectacular i amb quina alegria, malgrat la matèria, fiscalitza la nostra vida digital. Depura el dibuix fins al mínim, fa un ús moderadíssim del color i demostra una mal·leabilitat excepcional a l’hora de bellugar la figura protagonista: estira i arronsa la Manel i així assoleix el màxim dinamisme. Quin àlbum més esplèndid.

Una gossa en un descampat

Clàudia Cedó i Nono Moreno

Pagès Editors. 124 pàgines. 18 euros

A partir del tràngol d’una mort perinatal (als cinc mesos d’embaràs), la dramaturga Clàudia Cedó va posar en escena Una gossa en un descampat. Nono Moreno s’emporta l’obra de teatre al terreny del còmic. Les vinyetes alternen el verd i el roig per tal que la protagonista, mentre relata l’experiència, es pugui desdoblar entre l’ideal i el pessimisme. Un còmic angoixant que fa el cor fort, de tant en tant, gràcies a l’humor. Hi ha escenes de gran càrrega emocional i escenes més profanes de convivència en família: justament, malgrat la temàtica sinistra, se’ns transmet la llum del suport familiar (i d’un marit que sorprenentment està a l’altura), i finalment el còmic remunta cap al consol espiritual.

Noceà 1. Atari & Tika

Ricard Efa

Mai Més. 62 pàgines. 17,05 euros

Apareguda primer com a còmic al mercat francobelga (on el sabadellenc Ricard Efa hi té el públic a l’aguait), aquesta sèrie de ciència-ficció imagina un futur proper i factible: crisi energètica, pujada del nivell del mar, desigualtats de classe, feudalisme corporatiu i (esclar) multiculturalitat miris on miris... Efa s’encarrega del guió, dibuixa i aplica el color (preciós): és un autor multiús que excel·leix en el disseny de personatges i en els fons arquitectònics, on es permet visualitzar la ciutat futura (potser és fàcil dir que recorda Mœbius; però no és tan fàcil, és un mèrit, que el teu dibuix recordi les proeses de Jean Giraud). Encara que es tracti d’un còmic juvenil, els adults hi són benvinguts.

El Museu

Jordi Carrión i Sagar

Norma Còmics. 204 pàgines. 28,50 euros

Si un museu ha de funcionar com un contenidor d’èpoques i estètiques heterogènies, era obligat que aquest còmic sobre el MNAC s’organitzés en múltiples narracions (guió de Jordi Carrión) i un repertori innombrable d’estils (il·lustracions de Sagar). El museu no es preocupa tan sols per la història del MNAC (això inclou l’apropiació de patrimoni i les contradiccions de la preservació), la construcció nacional o el sentit de les obres que aplega, sinó que també incorpora en la seva col·lecció de vinyetes els relats dels treballadors, els falcons que atalaien des del cim del palau o, com va fer Francesc Torres a l’exposició La caixa entròpica, les històries que queden fora de camp o són arraconades al magatzem.

Històries de la Model

Jordi de Miguel i Susanna Martín

Ajuntament de Barcelona. 96 pàgines. 14,25 euros

L’Ajuntament de Barcelona ha engegat una col·lecció de còmics que versen sobre els episodis essencials de la ciutat. El primer en aparèixer biografia la presó Model (amb èmfasi especial en els anys terribles de la dictadura franquista) i està dibuixat per la Susanna Martín, amb un estil que va del fotoperiodisme de quatre traços al retrat atent dels testimonis de primera mà. El guió és de Jordi de Miguel, habitual del periodisme crític i ben fonamentat. El còmic vol que no oblidem les víctimes anònimes de la vida carcerària (en especial les dones, i això inclou les preses trans, esclar) i que acceptem que, resti el que en resti de l’edifici, la Model serà un mil·liari de la història negra de Barcelona.

Què

Max

Editorial Finestres. 200 pàgines. 20,90 euros

Amb més de quaranta anys dedicats al novè art, Max ja fa temps que va assolir el domini absolut del seu registre com a creador (amb Bardín, el superrealista, oi?). En aquest volum, senzillament, li dona continuïtat a la seva iconografia. Li dona esbarjo amb diàlegs i tot. Mantenint la claredat dels belgues, els nassots inflamats de Bruguera i la irreverència insubornable de l’underground, ens presenta una tirallonga còmica que s’estira, pàgina a pàgina, i esdevé un quest. Com que fa temps que no suca, el protagonista de Què es posa un pèl metafísic i el seu viatge referencia el Quixot, Hamlet, Èdip Rei i —ja posats a jugar amb els indispensables de l’Alta Cultura— Francesc Pujols i Krazy & Ignatz.

Literatura infantil i juvenil Per Pep Molist

Te de maduixa al cau del teixó

Eulàlia Canal. Il·lustració de Toni Galmés

Bindi Books. 54 pàgines. 17,95 euros

Aquest llibre il·lustrat ja ha generat un munt de simpaties entre els lectors. És obra d’Eulàlia Canal, una de les grans veus de la literatura infantil. Hi presenta quatre animals, cadascun dels quals amb el seu tarannà. A mesura que el llibre avança, l’autora va desgranant les seves dèries i preocupacions i va trenant la relació cada cop més profunda entre els protagonistes. L’eix vertebrador és que cadascun va a la recerca de quelcom que el faci sentir bé. Per alguns és una recerca molt concreta i banal, com ara la de l’ós, que busca les ulleres que ha extraviat, o bé, el teixó, que cerca la son que ha perdut. Per d’altres és mes transcendental, així el llop busca un amic, i l’esquirol, el més agosarat i aventurer, busca la felicitat.

La lletra que tot ho canvia

Ramon Besora. Il·lustració d’Albert Asensio

Meraki. 42 pàgines. 18 euros

Els darrers temps, el pedagog i editor Ramon Besora ha esmerçat els seus esforços en la poesia, tot excel·lint en les obres que ha ofert als lectors. Destaquen per la proposta poètica, però també per la proposta lúdica i estètica, tot esdevenint vertaders regals per als sentits. En són un exemple les seves darreres obres, editades per Meraki: Mitja closca de nou plena de pluja i La lletra que tot ho canvia. Aquesta darrera, de gran format, el que fa és jugar amb les paraules. En una doble pàgina una paraula amb un poema breu, i al darrere, el resultat il·lustrat de treure una lletra a la paraula: així Tren esdevé un ren; Mànec, un ànec... La il·lustració realista d’Albert Asensio en realça el resultat.

En King i les libèl·lules

Kacen Callender. Traducció de Marc Donat

L’Altra Tribu. 170 pàgines. 15,95 euros

Aquesta és la primera novel·la per a joves de l’americana Kacen Callender que es tradueix al català. És una autora “negra i trans”, aspectes que li ha tocat viure i patir amb intensitat i que, sovint, vertebren les seves novel·les. En King és el noi protagonista que lluita per superar el dol per la mort del seu germà gran i que necessita prendre una decisió clau per a la seva vida i per a la seva relació amb els altres. Una novel·la que conté escenes i imatges tan corprenedores com emotives, i amb unes descripcions ben precises que fan que les imatges siguin com fotogrames d’una pel·lícula que se succeeixen amb claredat per la ment del lector i li van esgarrapant emocions de tota mena.

Contes desconcertants

Oriol Garcia Molsosa. Il·lustració de Mercè Galí

Combel. 62 pàgines. 11,90 euros

El músic Oriol Garcia Molsosa presenta una proposta original: un recull de cinc contes que giren a l’entorn de la història de la música i que barregen ficció i no-ficció. Des de la història del rei que, tot i no saber música, volia participar en un concert (Henry Purcell va haver d’inventar-se una partitura per cobrir l’expedient); o la màgica maleta del músic de jazz Benny Goodman... En totes elles hi ha un ingredient d’humor que les il·lustracions precises i dinàmiques de Mercè Galí accentuen. També destaca el final de cada història, on de cadascuna d’elles l’autor n’extreu una veritat com un temple i una mentida podrida, element que posa la cirereta a l’originalitat, a la curiositat que desvetlla i a l’humor del conjunt de l’obra.

Cartes d’amor de 0 a 10

Susie Morgenstern, Thomas Baas

Blackie Books. 82 pàgines. 17,00 euros

Cartes d’amor de 0 a 10 és una novel·la d’una de les autores referents de la literatura infantil universal, Susie Morgenstern. Es va publicar el 1996 i es va traduir al català el 2014. Ara n’arriba una atractiva versió en còmic. El guió i els dibuixos són del francès Thomas Baas. Narra la història de l’Ernest, un infant que viu enmig de l’avorriment, al costat de la seva àvia. Amb l’arribada a l’escola de la Victòria, una noia alegre i curiosa, tot canvia. Neix l’amistat, l’amor, i entra en la vida de l’Ernest un aire de bogeria i les ganes d’emprendre accions, com ara intentar localitzar el seu pare. Un còmic que manté tota la força de la novel·la original i que l’obre a un ventall de públics més ampli, siguin infants o adults.

Sigues tortuga

Agustín Sánchez Aguilar. Il·lustració d’Anna Baquero

Traducció de Maria Llopis. Edebé. 216 pàgines. 9,60 euros

Amb la novel·la per a infants Sigues tortuga, l’escriptor barceloní Agustín Sánchez Aguilar guanyava el premi més prestigiós de l’actual literatura infantil, l’Edebé. Una obra protagonitzada per un gall que havia estat un cantant famós però que ara es troba en una situació ruïnosa. Per superar-la, accepta la feina i el repte d’ensenyar a cantar un grup de velles tortugues que es volen presentar a un concurs musical, quan tothom sap, i ell ho comprova, que les tortugues no saben cantar! Una entranyable faula, amb situacions ben còmiques, que destil·la missatges filosòfics profunds, com ara intentar assaborir cada instant de la vida, l’altruisme, la generositat, la importància de superar els prejudicis...