Er aranés s'a de víuer

A les cinc de la tarda, els nens de l'escola CEIP Garona de Vielha surten a corre-cuita de les aules. Els pares els esperen amb un entrepà a la mà. "Eth mèn ei de pernilh", exclama un. Ràpidament, un altre el corregeix: "ei de camalhon, Eric", que el respon amb una ganyota. I oberta la guerra de mots, li recorda que el seu cabell no és gròc sinó auriò. En realitat, ambdues parelles de paraules tenen el mateix significat: pernil i el color groc.

L'escola en aranès va néixer fa 27 anys, perquè els que la van fundar defensen que la llengua s'ha de viure perquè no desaparegui. "Ens vam reunir un grup de mestres per elaborar el material didàctic per als alumnes", recorda la professora Rosa Maria Salgueiro, que detalla que "tot el material eren fotocòpies en blanc i negre i que havien de durar diversos anys". Els mestres han estat, i ho continuen sent, un dels pilars clau que han permès que la llengua sobrevisqui, segons afirma contundentment el síndic d'Aran, Paco Boya. La tasca escolar és necessària per entendre la situació actual de l'aranès. Tant que les institucions de la regió reiteren la "sensibilitat cap a la llengua" que tenen els professors. Tot i això, l'aranès no té encarrilada la supervivència.

La repressió lingüística del franquisme no es va fer sentir a la Val d'Aran

"No és una llengua amb què et pots adreçar als turistes", valoren els hotelers

La imposició dialectal suposaria "la desaparició de l'aranès", diu Boya

Parlat per 5.000 persones a la Val d'Aran, la influència de llengües més fortes com el català i el castellà n'afebleix el lèxic. El territori es basa en el turisme i els serveis, fet que provoca que l'ús social de la llengua minvi a causa de l'alt flux migratori i de l'arribada de nouvinguts. A part, té dos fronts oberts: un d'econòmic i un altre d'ideològic. Per una banda, la Generalitat no atorga a l'Aran els recursos econòmics pactats per assentar la política lingüística de la comarca. Per l'altra, un petit sector assegura que el futur de la llengua passa per obrir-se a Occitània, la zona del sud de França on es parla l'occità, la llengua troncal de la que deriva l'aranès.

El gran repte de la llengua pròpia de l'Aran és al carrer, on l'ús social està sota mínims. Els historiadors consideren que la repressió lingüística que va viure Catalunya amb el franquisme no es va fer sentir tant a la Val d'Aran a causa de l'aïllament geogràfic de la regió.

"L'ús no s'ha perdut per qüestions repressives sinó pel gran flux de gent de fora", certifica la cap de Cultura i Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran Maria Vergés. "No és una llengua amb què et pots adreçar als visitants perquè no l'entenen", valoren els hotelers. D'altra banda, la taxa d'immigrants frega el 30% de la població. L'arribada al territori d'ambdós sectors comporta el predomini de les llengües de l'altre costat dels Pirineus. El mestre Frederic Vergés exposa que "poden ser bones a l'hora d'adoptar neologismes o préstecs, però cal fugir dels barbarismes que adquirim d'aquestes".

Vielha, la capital, és la que més influència rep de l'exterior, mentre que a la resta dels 32 pobles que conformen la Val d'Aran, es manté la puresa de la llengua. "Parlem l'aranès sempre que podem", confessen els habitants d'aquelles localitats on no se sent res, únicament l'aigua que raja d'una font propera i el soroll llunyà dels cotxes. Però, a la vegada, són conscients que fora del territori, "no serveix per a res".

El 66% dels ciutadans de l'Aran entenen la llengua, la meitat la parlen i la llegeixen, mentre que únicament tres mil l'escriuen. Són les dades de l'informe d'usos lingüístics realitzat per l'Institut d'Estadística de Catalunya al 2008 sobre una població molt similar a l'actual, de 10.200 habitants. "La gent gran no sap escriure'l perquè no se'ls va ensenyar a l'escola", assenyala Frederic Vergés, que creu vital la immersió lingüística per "assentar una base sòlida que mai abans s'havia tingut".

Per a una tercera part de la població, l'aranès és la seva llengua materna mentre que dos mil aranesos la senten com a pròpia. En canvi, la dada que ratifica que l'aranès és una llengua minoritària amb risc d'extinció és la que conclou que només 2.000 persones la parlen habitualment i 700 escriuen notes personals.

Un dels motius perquè baixi el nombre de gent que tingui l'aranès com a llengua materna l'evidencia el Carlos. Té 5 anys i va néixer a Galícia. La seva mare és aranesa i es va casar amb un gallec, però la família va tornar a la Val d'Aran quan el nen tenia pocs mesos. Ara, encara que sap aranès, a casa parlen castellà. El flux migratori ha reduït les famílies autòctones. La conseqüència directa és que els nens matriculats a educació infantil que tenen com a primera llengua l'aranès no superen el 20%.

Maria Vergés veu els mitjans de comunicació clau per a la difusió d'una llengua perquè són "una forma de transmetre la consciència lingüística i assentar l'estat de la normalització de la llengua", concreta Boya. No obstant això, els vuit minuts de televisió a la setmana a nivell autonòmic (canal 3/24) i els 10 de desconnexió territorial (telenotícies comarques de TV-3), juntament amb l'hora i mitja al dia que s'emet de ràdio (Catalunya Ràdio), demostren l'ús "inapreciable" de l'aranès, que tampoc disposa de premsa escrita. "Estem en inferioritat de condicions respecte al català o al castellà", explica la cap de Política Lingüística, i el mestre Vergés afegeix que "és una situació precària" per als interessos dels aranesos.

Tot i el poc ús social, la llengua viu una situació plàcida en el terreny educatiu. Però els principis no van ser fàcils: Abans d'aconseguir que es fes una hora a la setmana de classe en aranès va ser necessària la creació de les normes ortogràfiques, aprovades per la Generalitat el 1983, i el posterior reciclatge dels professors. "Van ser un pas essencial per a la normalització de la llengua", assegura Frederic Vergés, un dels propulsors, que pensa que el parlar no és una cosa que es pugui fer de qualsevol manera.

En els centres educatius l'aranès és més que una llengua, explica Maria Vergés, però matisa que "la immersió lingüística [que s'aplica des del 1994] no és cap discriminació cap a les altres llengües". A les aules del centre d'educació infantil i primària de Vielha la pelha, el tricòt, la giqueta, el chapèu i desenes de paraules en aranès amb el dibuix corresponent abarroten les parets. Hi assisteixen més de 500 alumes i l'aranès és la llengua base d'aprenentatge. Al cicle infantil, totes les assignatures s'imparteixen en l'occità de l'Aran a excepció de dues assignatures més que es fan en català o castellà i de les corresponents classes de llengua. Se segueix el mateix procediment a primària, que amplia el nombre d'idiomes estudiats amb l'anglès i el francès. A més, es continuen cursant algunes matèries en les altres dues llengües oficials del país.

En l'únic institut de la comarca, on hi ha 300 escolars, l'oasi de l'aprenentatge en aranès comença a esvair-se. A la secundària, l'estudi es redueix a la classe de llengua. El nombre d'hores assignades és similar a les de català i castellà, que es veuen superades per les que s'imparteixen en la llengua estrangera. Al batxillerat, es limita a una optativa de quatre hores a la setmana en el segon curs. Tot i això, el cap d'estudis del centre, Ramon Balcells, puntualitza que "els professors que ho desitgin poden comunicar-se amb els alumes i impartir les classes, a excepció de les d'idiomes, en aranès".

El síndic reflexiona: "Catalunya ha aconseguit estabilitzar i normalitzar el català amb un èxit considerable, però és difícil que l'Aran faci el mateix si no hi ha recursos perquè la Generalitat no s'avoca a una causa que ha viscut". Sobre aquesta valoració, l'estudi de Sentiment de Nacionalitat a la Val d'Aran publicat pel Conselh reflecteix que un 52% dels enquestats no creu que l'administració catalana ajudi a l'Aran o que podria fer més. Boya tampoc amaga la seva preocupació. "L'oficialitat de la llengua està garantida a través de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran [aprovada pel Parlament al setembre de 2010], però no els recursos econòmics".

Les competències d'educació les té el Departament d'Ensenyament de Catalunya. Les assignatures que s'imparteixen en aranès tenen els llibres de text corresponents. El govern aranès ha acordat que siguin gratuïts per als alumes perquè els ciutadans "no creïn un refús a la llengua", revela Vergés. El fet que el castellà sigui la llengua més parlada en el territori, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, i que hi hagi un 18% d'alumnes immigrants en els centres educatius de Vielha, són els motius que sustenten aquesta decisió. Tenen un cost de 80.000 euros, però "Ensenyament únicament en cedeix 30.000", reconeix Maria Vergés, especificant que "el Conselh ha de posar 50.000 euros propis per sufragar els costos". L'àrea de política lingüística del Conselh s'encarrega de traduir-los en un conveni amb altres editorials i diferents grups de professors es coordinen per dur a terme la tasca.

Les competències lingüístiques, en canvi, són compartides. Les decisions pertanyen al Conselh i els diners els posa la Generalitat. Al 2008 es va firmar un conveni per valor de 100.000 euros per abastar les accions que es considerin necessàries, però aquest any "no ha arribat res", informa el síndic, que atribueix la "situació d'incertesa" en espera de l'aprovació dels pressupostos del nou govern. D'aquí que la comparació amb l'anterior sigui categòrica: "El suport econòmic que rebem de la Generalitat havia millorat amb el tripartit, però ara està sota mínims i els petits passos que hem fet s'estan esvaint". Davant la reducció d'ajudes, Boya comunica, a més, que s'ha cessat a l'encarregat de la normalització entre les administracions catalanes i les araneses, i confessa que encara no ha obtingut una resposta per part de la directora general de Política Lingüística de Catalunya, Ivonne Griley, per reunir-se i parlar de la situació.

Les accions referents a la llengua es duen a terme en la traducció i la correcció de textos i també en la normalització, que engloba els cursos d'aranès per a adults, presencials o, per primer any, a través d'internet. Es fan a Vielha, Barcelona, Tarragona, Esterri d'Àneu i Lleida. Hi ha 228 persones matriculades i 98 hi assisteixen a la Val d'Aran. "Anualment augmenta la gent de fora que el fan", indica Maria Vergés. Una de les recents incorporacions és l'Andreu P., de 24 anys, que va al de Lleida perquè una companya de la universitat és aranesa i el va convèncer. El motiu? Va anar a l'Aran i es va enamorar de les festes i dels balls tradicionals, i del tarannà de la seva gent, "que lluita per allò que és seu, i la seva llengua no pot desaparèixer".

La difusió és la tercera acció i la més desenvolupada. Entre premis literaris, obres de teatre i voluntariats per conversar en aranès es publica una col·lecció periòdica de contes infantils, una de literatura jove i una sèrie de clàssics catalans traduïts. I gran part d'aquestes publicacions es fan amb la col·laboració de Pagès Editors. Ja són més de quaranta publicacions que s'han anat intensificant perquè "Catalunya no pot eludir les llengües minoritàries del territori", defensa el director de l'editorial, Lluís Pagès. De cada publicació s'imprimeixen 800 exemplars, que "es venen molt bé tot i estar destinades a un públic molt reduït", assegura Pagès.

En qualsevol cas, el que sí que tenen clar totes les parts és que l'horitzó de l'aranès el pintaran els joves. "Han d'agafar el relleu", insisteixen, i mantenir la inèrcia que va adquirir una generació per enfortir una identitat que s'estava perdent ha de servir de motor per a la següent, que té el difícil repte de no deixar morir una llengua.