Torna Convergència

La història potser s'explica amb dues fotos al balcó del Palau de la Generalitat: Pasqual Maragall, Joan Saura i Josep-Lluís Carod-Rovira ?i José Luis Rodríguez Zapatero? celebrant al desembre del 2003 la victòria de les forces d'esquerra, després de 23 anys de pujolisme. No han aguantat tant. Set anys després, al mateix balcó, Artur Mas i la seva esposa Helena Rakosnik; el president Pujol i l'alcaldable per Barcelona, Xavier Trias, escenificaven la victòria de CiU a les urnes. I no només això: tot apunta que Trias prendrà el relleu a Hereu a les municipals del maig. El propi Mas no se'n va poder estar i, enmig de la discreta celebració, i per enuig dels socialistes, va picar l'espatlla de Trias assenyalant-li la Casa Gran.

El tripartit li va estendre a Artur Mas una catifa vermella cap a la victòria

Només han passat set anys, però sembla tot un univers: a la foto del tripartit, Zapatero encara no era president del Govern. Ni havia passat l'esgarrifós 11-M. Ningú no s'imaginava llavors el desgast gegant de la negociació de l'Estatut i del sistema de finançament, o la sentència del Constitucional. O que José Montilla acabaria sent president. Ni la crisi econòmica més greu des del 29. Ni que Maragall o Carod-Rovira havien de ser devorats pels seus propis partits i Saura per les tensions d'Interior. Ni tampoc que el Barça, amb l'ara diputat Joan Laporta a la presidència del club i Guardiola a la banqueta, ho guanyaria absolutament tot!

Com el proverbi àrab, a CiU només li ha calgut esperar assegut per veure desfilar el cadàver del seu enemic. La crisi ha estat la pitjor aliada del tripartit. Ja se sap que les esquerres tenen tendències caïnites i han estès a Mas una catifa vermella directa cap a la victòria. CiU ha tingut la virtut de saber resistir i no donar-se per mort quan tothom deia que estava condemnat a desaparèixer després de la marxa de Pujol. Però ha tornat i amb més força que mai mentre els seus rivals s'estan al divan intentant esbrinar què els ha passat. Mas promet austeritat, serietat i seny. Parla de la nova "transició nacional" però, quan dimarts va sentir crits d'independència, va acabar de saludar des del balcó amb el seu seguici i enfilà cap al Saló Sant Jordi.