Elogi d'en Millet

Confesso que quan va esclatar l'afer Millet vaig ser un dels mediocres que van dir "un altre!". Reconec que amb el coup de théâtre de la confessió pública dels "errors" comesos em vaig quedar astorat. Això no tenia precedents a casa nostra i ja m'hauria hagut de fer adonar que aquest cas és de natura diferent i que ell no era un vulgar pispa sinó alguna cosa més.

Em vaig quedar garratibat quan es va saber que havia festejat amb tots els partits polítics des de l'independentisme fins al PP. Ja era evident que no estàvem davant d'un petit xoricet sinó davant d'un autèntic Maquiavel, un artista del doble joc.

La meva admiració ja va ser, però, definitiva quan es va saber que va aconseguir que el consogre li pagués la meitat del casament de la filla, una despesa que ja s'havia pagat amb diners del Palau. Millet és l'únic català que ha aconseguit guanyar diners amb el casament de la nena. Fantàstic, prodigiós.

Fèlix Millet no és cap mediocre, ell ha assolit el grau d'autèntic virtuós. Quan algú excel·leix en l'exercici de la professió, sigui quina sigui, s'ha de reconèixer i Millet és un dels autènticament grans, el seu cas passarà a la història i el seu nom figurarà a l'olimp català de la delinqüència, aquell que presideix la figura senyera de Don Joan de Serrallonga.

Si no s'hagués destapat tot l'assumpte, l'home hauria passat discretament per la vida i el seu nom hauria anat a parar al pou de l'oblit, ara, vés per on, perdurarà.

Si Serrallonga va generar cançons populars, novel·les, una òpera del mestre Morera i fins i tot un serial televisiu, Fèlix Millet, com a mínim, proporcionarà material per a un musical i cal pensar que els editors més solvents ja fan cua a la porta per tenir l'exclusiva de les seves sucoses memòries. Segur que, bon negociant com és, els en sabrà fer pagar una bona picossada.