Pa, bombes, 'noucentisme' i espies

Què va fer la Generalitat durant la guerra civil? Els Fets de Maig, l'allau de refugiats, els bombardejos i l'aterratge del govern de la República a Barcelona han donat la imatge d'un executiu català que va ser la disbauxa total. Amb la publicació del segon i darrer volum de la Crònica de la Guerra Civil a Catalunya , el dietari del govern català que ara comprèn les anotacions entre febrer de 1937 i febrer de 1938 (Edicions Dau, 39 euros), es pot comprovar la força organitzadora, l'esperit noucentista d'un executiu que va prendre -en la mesura que va poder i que li van deixar- força decisions durant les pàgines més negres de la vida quotidiana de Catalunya.

- Volem pa! "El promedio de los que entran semanalmente es de 15.000", xifra Josep Tarradellas els refugiats que arriben a Catalunya a finals de 1937 en un informe inèdit sobre la contribució de Catalunya a la República que mai va arribar a Juan Negrín, text que és una de les joies del llibre. N'hi ha ja 350.000 i se n'esperen 200.000 més. Només faltava això. El dietari constata, ja al febrer de 1937, una manifestació de dones que protesta davant la Conselleria de Proveïments per la nefasta relació qualitat-preu del pa; o el robatori de 200 tones de patates al Bogatell.

El seny ordenador de la Generalitat arrenca: només es podran vendre cinc quilos de patates i "a les persones que justifiquin que fan la compra per al seu consum" (abril, 1937); es prohibeix que la gent les vagi a buscar a Vic perquè segueix l'ordre de no deixar-les transportar per ferrocarril als particulars (juliol); "solament es permetrà portar, per cada persona, dos caps d'aviram per al consum familiar" (juliol) i s'apropia de tota la producció de mongetes a la comarca de l'Alt Urgell (octubre). A cada mes que passa, pitjor, però: s'és conscient que el pa es fa amb farina dolenta "anomenada de força ", que falta llenya per a les fleques, que s'ha de reduir el pa a 200 grams per persona (setembre) i es protestarà, sense èxit, per la incautació militar de 4.000 quilos de llet condensada que anava als hospitals.

- 500 pessetes per matar. "Elements pertorbadors, barrejats amb dones i nens, van assaltar fleques, no per endur-se'n pa, que no n'hi havia, sinó per destruir els forns i inutilitzar la llevadura . En aquests fets va morir un policia. A moltes de les dones detingudes se'ls va trobar el carnet de Falange". La tasca de la Cinquena Columna sura sempre. Es registra un atemptat frustat d'un italià contra el comissari d'Ordre Públic (abril 1937) i es troba una emissora facciosa a un pis del carrer Provença de Barcelona. El president de l'Audiència, Andreu Abelló, va sofrir un atemptat frustat. Els pistolers van actuar "no pas moguts per un ideal més o menys equivocat" sinó per 500 pessetes cadascú (agost). Un mes després, es crea el Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció; la primera actuació (8 de desembre) enxampa a una dona, que en set hores ja té condemna. Negrín "té por d'infiltracions dintre de la ciutat i recomana viure fora" (gener, 1939).

- Bombes, a dins i damunt. "Tots tenim el major interès per tal que hi hagi acord entre les coses de la guerra i de la revolució", diu Companys el 27 d'abril de 1937. Quatre dies després, gairebé clavats, els Fets de Maig. Com una lletania, la Generalitat demana "unitat sindical", "disciplina a l'avantguarda" i "comandament únic". Però els famosos "incontrolats" maten el secretari del conseller de Treball (25 abril); assassinen el conseller Antoni Sesé, de la UGT (5 maig). S'havien obert investigacions pels Fets de la Fatarella, però la crisi de govern de la Generalitat per les difèrencies internes i que durà 21 dies semblava haver-se tancat en fals. El dietari constata que circula per Barcelona un full signat per la Agrupación de Amigos de Durruti, on, entre d'altres coses, diu: "¡La revolución ante todo!"... El 7 de maig, recompte oficial: 400 morts, un miler de ferits, 1.800 armes llargues requisades, 80 camions (5.000 guàrdies d'assalt, en vindrien 3.500 més) enviats pel govern republicà, que es queda amb la seguretat pública i desfarà les patrulles de control.

Perquè d'armes, a Catalunya, n'hi havia gràcies a la tasca de Tarradellas, que creà del no-res una indústria de guerra capaç de fabricar fins i tot gasos militars al Pirineu. O, si es vol, 300.000 cartutxos, mil quilos de pólvora i una vintena de fusells per dia, segons desvetlla Tarradellas. Xifres que no es poden contraposar a les carnisseries que fan els feixistes amb els bombardeigs. Es passarà d'haver dedicat sols cinc ratlles al bombardeig de Guernica a acabar el dietari amb la Catalunya sota les bombes: 398 morts, 1.542 ferits.

- Tarradellas & Companys. Respecte institucional total, però en privat Tarradellas creu que Companys "només és un instrument dels comunistes", diu en les notes sobre la crisi d'abril de 1937, segon inèdit seu al llibre. Serà més dur al seu dietari del 4 al 27 de gener de 1939, tercer inèdit: "No té cap dignitat ni grandesa", diu, molest perquè el president es veu d'amagat d'ell amb Antonov-Ovseenko, cònsol de la URSS a Barcelona, que no menys de mitja dotzena de vegades s'entrevista oficialment amb Companys. De la depriment visita al front, dos apunts: "No sabem les forces que tenim ni on es troben", la batalla de l'Ebre va ser un error propagandístic dels generals comunistes (Modesto, Líster...) i el gabinet Negrín "no és un govern sinó una colla de ximples o de covards".

El dietari oficial acaba el febrer de 1938. Per què? "Potser per falta de paper, la sensació que s'està perdent la guerra i que estan ja en mans del govern republicà", diu Ton Barnils, editor del llibre, al qual ha afegit mapes i fotos inèdits i un índex amb 3.000 noms.