L'espiral de l'oblit

Silenci de plom

Salvador Company

Edicions 62

Barcelona, 2008. 318 pàgines

Hi ha novel·les tan deficitàries en la idea i en l'execució de la idea que, precisament per aquesta buidor integral, plantegen un sever problema d'anàlisi crítica, ja que no ofereixen agafadors i només poden ser refusades de soca-rel. En canvi, hi ha novel·les que, tot i les seves impureses, revelen valors literaris importants. Silenci de plom, malgrat patir una inflació detallista i exegètica que sepulta els espais de respiració de l'argument, mostra instruments expressius i alens morals que certifiquen la incontestable fortalesa literària de Salvador Company (València, 1970).

Concebuda com un dietari en clau de novel·la negra, Silenci de plom combina tres plans de la vida d'un professor de literatura: en primer lloc, l'intent de trobar clarícies sobre la seva dona, desapareguda mentre investigava l'assassinat d'un regidor d'Urbanisme de Benborser; en segon lloc, la interpretació d'un extens poema, titulat 212 , dimensió ficcionalitzada que permet que Company recreï els seus lúcids artefactes literaris al voltant de la (des)memòria històrica; i en tercer lloc, la seva tasca com a traductor d'una novel·la de ciència-ficció, Quiet lead, que conjectura sobre camps de reeducació i futures colònies penitenciàries instal·lades a Mart.

Per tot allò que té de denúncia de la degradació que s'amaga darrere els clixés folklòrics de la política valenciana, Silenci de plom pot ser associada amb la decadència moral tan sàviament exposada en les obres de Joan F. Mira. Però tanmateix l'espai que Company explora amb predilecció és el de la pèrdua i l'oblit, motius recurrents en la seva obra. A Silenci de plom, tal i com també s'evidenciava a Voleriana (2002) i al relat Marxa enrere (2004), l'oblit que han sofert els desnonats de la història s'erigeix en un centre imantat. I, com en la literatura de Sebald, a través d'un procés d'introspecció motivat per la pèrdua, Company farà que els vius i els morts, i la memòria i la desmemòria flueixin en paral·lel fins a fondre's en un concepte en què l'intent de defensar-se contra l'oblit cristal·litza en un baluard de la literatura. Per intensificar els efectes d'evasió i recerca, Company recorre a la literatura dins de la literatura. Així, els versos del líquid poeta Eveli Volero i la traducció de l'obra de ciència-ficció en què es narra la desaparició d'una dona misteriosa crearan un efecte mirall, identificant la fabulació amb la realitat material: vida i literatura comparteixen un mateix destí de recerca.

Silenci de plom se sustenta en una estructura narrativa molt compacta, en una gran riquesa lèxica i en una polifonia de veus on cobra vigor tant l'erudició com el registre tallat de dialectalisme. Però aclapara el lector per l'excés d'acumulació de pistes enmig d'un trencaclosques que difícilment podrà ser dominat amb una primera lectura. Aquesta densitat sumada a l'absència d'un vendaval de passions per part de qui ha perdut l'esposa, i a causa d'aquest destret no s'entreté en intel·lectualitzacions detectivesques de la realitat, resten vivesa a la novel·la. Allunyada del plantejament net i vital de l'excel·lent relat Lawn tennis (2004), Silenci de plom s'abarroca en un detallisme que sacrifica l'esveltesa.