Agenda

COMMEMORACIONS

Per no oblidar mai. El proper dilluns es compleixen els 70 anys de l'entrada de l'exèrcit nacional a Barcelona. Coincidint amb l'efemèride, la Comissió de la Dignitat entregarà els seus premis anuals, concedits a persones o entitats que s'han distingit en la tasca de la recuperació de la memòria històrica. Enguany, els guardonats són els documentalistes Montserrat Armengou i Ricard Belis; l'artista visual Francesc Torres; la Comissió del Centenari de l'Estelada i la Xarxa d'Entitats. A més, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) comença a publicar avui el bloc La ruta de l'exili. Dia a dia 70 anys després (http:// blocs.gencat.net/ blocs/AppPHP/ruta_exili/), on es repassarà el camí cap a l'exili seguit per intel·lectuals i escriptors catalans com Josep Pous, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili i Joaquim Ruyra, entre altres literats. Aquesta és la primera de les accions que la ILC ha programat per commemorar els 70 anys de l'exili. La proposta principal serà l'exposició Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya, que es podrà veure del 21 d'abril al 21 de juny.

CITES AMB LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA

La Guerra Civil és protagonista de la cartellera cultural que no dóna l'esquena a la memòria històrica:

- La mort que arribava del cel. La mostra Quan plovien les bombes recupera la història dels bombardeigs que van patir més de 140 poblacions catalanes. Fins al 25 de gener es pot veure al Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40). Per posar-hi context, el millor és visitar l'exposició La Guerra Civil a Catalunya. Testimonis i vivències, a la seu barcelonina del Museu d'Història de Catalunya (Pl. Jaume Vila, 3) fins a l'1 de març.

- Pare d'un símbol. Malgrat la controvèrsia, la fotografia Mort d'un milicià, de Robert Capa, és una de les grans icones gràfiques de la Guerra Civil, només superada per la immensitat del Guernica de Picasso. L'exposició Capa, aquí aplega, entre altres materials, les 30 fotografies que es van salvar del reportatge que va fer a Tarragona el 15 de gener de 1939, dia en què van entrar a la ciutat les tropes franquistes. L'exposició romandrà oberta fins al 28 de febrer al Palau Firal i de Congressos de Tarragona (Arquitecte Rovira, 2). Obrirà boca perque al juny, el Museu Nacional d'Art de Catalunya presentarà dues grans exposicions dedicades a Capa i a la seva companya Gerda Taro. I, a finals d'any, es veurà al Centre d'Art Santa Mònica les imatges d'Agustí Centellas al camp de concentració de Bram.

- Activistes de l'esperança. Les guerres estan plenes de monstres, però també d'herois. La mestra suïssa Elisabeth Eidenbez va pertànyer a la segona categoria. Moltes dones i els seus nadons van poder sobreviure gràcies a la maternitat que Eidenbez va fundar a la vila rossellonesa d'Elna. Les seves protegides provenien sobretot dels lamentables camps on França va internar la immensa majoria dels exiliats republicans. La seva trajectòria s'explica fins al 25 de gener a La Maternitat d'Elna al Museu Comarcal de Cervera (Major, 115).

- Les línies del patiment. A la postguerra, la frontera separava Estats i patiments. D'un costat, el drama dels exiliats com Pau Casals, el compromís del qual amb la llibertat es pot seguir a la mostra Pau Casals i l'exili, fins al 29 de març al Moll de Costa del Port de Tarragona (Tinglado, 1). A l'altra banda, els que van patir la repressió franquista, víctimes oblidades de les quals ara es recupera la seva història a exposicions com Les preses de Franco, al barceloní Centre Cultural Francesca Bonnemaison (Sant Pere Més Baix, 7) fins al 7 de febrer.