Bones llums

Fa poc els vaig parlar de l'aspecte que tenen alguns edificis d'oficines de nit. La ciutat a la nit, el seu aspecte, depèn essencialment dels llums. Potser fins i tot m'atreviria a dir que una part consubstancial d'allò urbà són les llums. Parlar de l'enllumenat públic dóna lloc avui a múltiples opinions, moltes d'elles contaminades per la contaminació, que han donat lloc a una certa criminalització de la il·luminació. A més, ara, al Nadal, és un moment prou adequat per parlar de les llums de la ciutat.

Els llums i els fanals són part del carrer. D'uns d'aquests vull parlar: dels del barceloní Passeig del Born. Vull parlar-ne perquè en certes ocasions un exemple bo fa veure totes les equivocacions amb una claredat absoluta, i sembla que només amb un petit i insignificant gest que passa quasi desapercebut tot s'ordena i es deixa veure amb tota cruesa. La reforma, acabada ja fa un temps, del Passeig del Born va utilitzar unes bombetes de llum blanca i viva de les que es veu la llum i no la làmpada. I ho ha fet incorporant-les als fanals que hi havia, optant per posar-hi vidres transparents. Em diran amb raó: i això és extraordinari? D'això hem de parlar? Doncs sí. N'hem de parlar perquè enmig de la sobresaturació de disseny lumínic actual aquest cas és avui l'extraordinari.

La primera impressió és la de veure el Passeig del Born a la nit amb els fanals antics però amb nova llum. Al costat d'aquest passeig la resta de la ciutat sembla pitjor il·luminada. Com en gairebé tot hi ha molts factors que ajuden a l'èxit d'aquesta il·luminació. Òbviament, per sobre de tot, hi ha la qualitat de la llum, intensa i blanca. Perquè m'entenguin, és la mateixa sensació que tenim quan netegem els vidres de les ulleres, de cop tot ho veiem més clar. Aquí, totes les altres llums ens semblen brutes. Una altra molt important és el fet que els vidres corbats que protegeixen les bombetes dels fanals són corrents i repliquen amb la seva lluentor els llums. La major part dels fanals de Barcelona tenen vidres òpals i, per tant, són aquests el que veiem. Aquí no, només veiem la llum, aquests vidres posen en valor la seva principal qualitat: la transparència. El fanal també té una part important, sembla conscient que durant el dia ha fet el seu paper, potser més ornamental i escultòric, i a la nit quasi ha de desaparèixer, es transforma en un suport de la llum. La seva alçada és un altre factor que contribueix a la qualitat del conjunt, formant una atmosfera il·luminada baixa, arran de terra i dels bancs. Massa acostumats a què les lluminàries del carrer siguin altes i que les nostres places estiguin il·luminades com un camp de futbol o un dipòsit de la Zona Franca, ens reconciliem amb l'enllumenat públic quan és com aquest. Decidir l'alçada adequada d'un fanal no sembla un problema fàcil, però potser hem abusat que els nostres fanals fossin a l'escala del lloc, com es diria entre professionals, i potser han de ser a l'escala dels vianants, i més si aquests no juguen a la pilota. És clar que l'alçada és la manera d'aconseguir el que els experts en il·luminació anomenen "uniformitat lumínica", però justament a la ciutat potser li escau millor el contrast que no la uniformitat. El disseny del fanal, que en aquest cas no ha estat dissenyat sinó recuperat, és un altre factor no menys important en aquest judici. Aquests fanals, podríem dir, han estat rehabilitats. Això també sembla una banalitat. Però es podran reutilitzar d'aquí a cinquanta anys, posem per cas, els nous fanals de la Plaça Lesseps? No cal que em responguin.

Potser és la grandària d'aquest passeig compacte, potser és el fet de ser el nexe entre dos monuments com Santa Maria del Mar i el Mercat del Born, però a la nit, quan aquests fets són menys evidents, els llums semblen ser un valor en si mateix.