El futur incert de la cultura comarcal

Els temps corren ara tant de presa i els esdeveniments ens sobten tant que sembla que haja passat una eternitat, però fa tan sols uns 30 anys que la democràcia i el naixement dels moviments associatius han començat a transformar la societat valenciana. Joves il?lusionats, de vegades amb el guiatge d'alguns erudits més grans, començaren a estudiar pam a pam el seu espai més pròxim: el poble, la ciutat, la comarca.

I nasqueren els instituts d'estudis comarcals (Ideco), amb una tasca fabulosa en tots els vessants del coneixement. Encara que irregular quant a la metodologia i el temps, la seua faena ha estat magnífica i molt digna: desenes de congressos i jornades, centenars de llibres, revistes, opuscles i articles que, tots plegats, constitueixen una revisió profunda, un redescobriment del país.

"El territori, l'espai viscut es pot estudiar des de diferents perspectives"

Els estudis locals poden capgirar les teories generals? "Són fonamentals", afirma el catedràtic d'arqueologia José Luis Jiménez, "perquè només a partir d'aquestes aportacions es poden orientar les investigacions envers unes altres metes". "Per exemple", afig, "sorprenentment per als qui hi atribuïen un origen islàmic, les excavacions al jaciment de l'Horta vella han demostrat el poblament romà de Bétera". Els estudis locals també han fet caure mites: les investigacions de Manuel Ardit al Baix Vinalopó confirmen que els moriscos a Elx no eren vassalls pobres; les de Santiago La Parra a la Safor rebaten que la seua expulsió el 1609 va afavorir els nobles; i altres estudis locals demostren que, durant la Guerra de Successió, ni tots els austriacistes eren burgesos i llauradors, ni tots els borbònics nobles.

Però aquestes entitats no sols han treballat la història. "El territori, l'espai viscut es pot estudiar des de diferents perspectives, com ara la literatura, el patrimoni cultural, l'economia, la llengua, l'ensenyament o el medi ambient", explica Gabriel Garcia Frasquet, director del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia. La competència entre les universitats de València, d'Oriola i de Gandia al segle XVII; la industrialització i els moviments obrers d'Alcoi al segle XIX; el sistema de reg mil?lenari de l'Horta de València; el patrimoni siderúrgic de Sagunt; les plantes amb flor de l'Horta Sud; l'art rupestre del Comtat... Estudis a petita escala que són com les peces del gran mosaic que és el País Valencià i, també, l'Europa al llarg dels segles.

El medievalista Josep Torró, un dels fundadors del Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics, reconeix que "la qualitat i la quantitat dels treballs fets per aquests centres és dispar, s'han fet algunes monografies millorables, però molt útils, perquè sense la il?lusió i el voluntarisme d'aquesta gent mai no hagueren estat possibles". El voluntarisme: aqueixa és la clau d'aquestes associacions; la majoria, privades i d'altres de mixtes, juntament amb caixes d'estalvis i ajuntaments.

Excepte l'Alfons el Vell de Gandia i el Centro de Estudios Requenenses, nodrits pels pressupostos municipals, la resta dels centres es mantenen amb la quota anual dels socis ?de 12 a 35 euros? i alguna subvenció. Un dels més potents és l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, amb 750 socis i un pressupost de 55.000 euros. El del Maestrat té 600 socis; el de Camp de Morvedre, 480; el de la Vall d'Albaida en té 300; el de l'Horta Sud, 200, el de l'Horta Nord, vora un centenar...

Però, el voluntarisme d'aquesta gran base social amant del seu territori no ha obtingut el suport de l'administració valenciana. No hi ha un índex general dels centres d'estudis. No hi ha cap lloc, ni físic ni virtual, on es puga consultar tota la bibliografia conjunta produïda al llarg d'aquests anys. S'editen revistes en moltes comarques, però, amb el mateix confinament territorial que la resta de les publicacions. Algunes de les seues webs són tan sols presencials i molt pocs centres estan presents en les xarxes socials, com Facebook o Twitter. "Hem anat per lliure, ens hem conegut per lliure i, de vegades, pel que ix en la premsa", es lamenta Francesc Martínez, president de l'Ideco de l'Horta Sud. "No hem tingut una institució superior que canalitzara les activitats, com la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana que hi ha a Catalunya". "El problema", raona Josep Vicent Frechina, president de l'Ideco de l'Horta Nord, "són els recursos humans. Treballem voluntàriament i estem espremuts al màxim".

Hi ha hagut alguns intents de coordinació. L'any 2000 es va crear la Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals Valencians, però, sense massa èxit. El mateix any, a les comarques centrals, va nàixer la Xarxa d'Instituts d'Estudis Comarcals, que, almenys, edita periòdicament l'Espai del llibre, que recull les novetats de la Costera, l'Alcoià, la Marina Alta, la Safor i la Vall d'Albaida.

Si fins ara la desvertebració ha estat tan significativa, què passarà ara, amb la crisi econòmica? Tots els centres temen una gran retallada pel que fa a les poques subvencions que reben i una caiguda del nombre de socis, perquè, a més, no s'ha produït un relleu generacional.

En un nou intent de salvar la gran tasca cultural mampresa des de la societat civil a les comarques, la Universitat de València, mitjançant el vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, s'ha oferit a centralitzar el contacte entre totes les entitats, constituir una comissió mixta de treball i editar un catàleg únic de les publicacions, que estarà disponible en el web http://projeccio.uv.es. El primer pas es va fer el passat 25 de novembre en una trobada a València. "Falta coordinació, hi ha un excés de voluntarisme i poca professionalització dels gestors, i s'ha d'incentivar l'entrada de nous socis", va resumir el vicerector Jorge Hermosilla. De suport logístic en tindran, però no econòmic, atés que la mateixa Universitat de València viu les retallades, "ajustaments", en llenguatge políticament correcte