Mediterrani, creatiu, sostenible

Fa cinquanta anys la ciutat de València obria els ulls a la modernitat a través dels grans aparadors de la botiga de mobles Martínez Medina situada al carrer del Marqués de Dos Aigües. Els llums de la botiga encesos de dia i de nit ?quan la despesa energètica era sinònim de prosperitat i d'una certa joie de vivre? atreien curiosos i vianants davant dels mobles i de les cadires de disseny contemporani. Unes formes i uns volums que semblaven anunciar una època nova. Durant molts anys el nom de Martínez Medina va ser un referent a l'hora d'invocar el disseny a València ?en el pol oposat la marca Lladró s'erigia com a símbol de la nostàlgia del passat amb les seues figuretes de gust neoclàssic? a què es van acabar de sumar altres opcions dins del marc innovador de la modernitat, alhora que s'eixamplava el paisatge industrial.

"El sector valencià del moble està experimentant un gran canvi positiu"

"Els processos de transformació mai no són fàcils"

"L'objectiu és que els objectes tinguen una alta intensitat creativa"

"Traspassar la creativitat més enllà d'allò merament formal"

"En moments com aquests sempre sorgeixen idees potents, revolucionàries"

Dins de l'ultima generació o nova onada de disseny autòcton cal situar Alegre Industrial, un estudi creat pel dissenyador Marcelo Alegre, que, des de la seua residència a Sueca, s'ha plantat en el disseny del moble industrial. "El sector valencià del moble", assenyala Marcelo Alegre, "està experimentant un gran canvi positiu, ja que les empreses amb una gran tradició i una tecnificació posterior s'han adonat del fet que han de crear una identitat per a ser visibles des de l'exterior i, en conseqüència, canviar el cicle econòmic". Una transformació que, segons Alegre, ha estat assenyalada en uns casos per "criteris d'eficiència, productivitat i sostenibilitat", o en uns altres "per a projectar-se en sectors més especialitzats. Però sempre partint d'una forta tradició industrial sustentada en la visió creativa de dissenyadors". Aquest procés de transformació és el que va afavorir, a la meitat de la dècada dels setanta, la creació de la cooperativa de vidre La Mediterránea de L'Olleria. "Un grup de treballadors", conta Silvia García, coordinadora de l'àrea de disseny, "van decidir associar-se convençuts que la transformació del vidre reciclat podia ser l'inici d'un gran projecte. La situació no era la més propícia: escalada contínua dels costos energètics, absència total d'exportació i marges reduïts de benefici en el sector". Al cap de quatre anys l'empresa feia les primeres exportacions al grup Habitat, al mateix temps que s'incorporava a les noves tecnologies.

"La Mediterránea", continua García, "es basa des del començament en tres principis: respecte pel medi ambient, conservació del valor artesanal de l'empresa i potenciació de la innovació a través del disseny". Uns principis que n'han fet una de les empreses més dinàmiques del paisatge valencià, tot i que en aquests darrers anys no han faltat moments de crisi i una reestructuració inevitable. Ara, com assenyala José Luis Pérez Herrero, La Mediterránea s'encara al futur amb una sèrie de reptes. "Els nostres objectius principals", assenyala Pérez Herrero, "són la inversió en la marca i en les persones, que continue creixent l'equip i el negoci, compartir l'èxit i mantenir l'aposta per la marca".

Dins d'aquesta estratègia d'inversió en la marca cal situar la col?laboració amb creadors de fora de la casa, com ara amb Hèctor Serrano, un dissenyador valencià instal?lat des de fa temps a Londres, on ha creat el seu estudi amb projecció internacional. Serrano ha creat la sèrie Natura, una col?lecció de llums i de pitxers a partir de la relació entre dos materials, el suro i el vidre, i una cultura del disseny basada en els conceptes d'innovació i sostenibilitat. Natura forma part d'una de les línies de treball de La Mediterránea, Art, caracteritzada per un concepte més avantguardista i creatiu i dirigida a la decoració contemporània i al sector de la il?luminació. En una línia més tradicional i amb el vidre reciclat com a matèria, cal situar Ecovintage, mentre Trendy Home, l'altra línia, abraça tota una gamma formada per un disseny més depurat i contemporani amb col?leccions recents, com Koko i Maiaia, que juguen amb formes essencials o minimalistes o volums de clara inspiració en la natura i formes orgàniques, tot això marcat per un colorisme vibrant i enèrgic i el vidre, de nou, com a element distintiu.

Un exemple modèlic de reconversió ha estat el de la marca Gandia Blasco. L'origen es remunta als anys quaranta del segle XX, en l'època en què l'empresa, situada a Ontinyent, es dedicava a fabricar mantes dins del tradicional sector tèxtil de la zona. En la dècada dels vuitanta i en un moment de crisi, José Antonio Gandia-Blasco Canales agafa el timó de l'empresa familiar i inicia el procés de reconversió. "Tots els processos de transformació", recorda Gandia-Blasco, "mai no són fàcils, perquè canviar d'una cultura determinada a una altra sempre és una cosa complicada i vam haver de véncer moltes resistències, pors, inèrcies, però al final sempre es reïx si hi ha, d'una banda, perseverança i, d'altra, el convenciment que s'està fent el que s'havia de fer". En una primera etapa, Gandia Blasco continua treballant en el món tèxtil, ara amb el disseny contemporani com a divisa, fent de les col·leccions d'estores la nova identitat de la casa. En una segona fase, Gandia Blasco amplia el camp de creació i es projecta en el mobiliari exterior amb la col·laboració de l'arquitecte Ramon Esteve, que és una figura clau en aquest procés d'ampliació i d'obertura a uns altres sectors. El mobiliari de terrassa de Gandia Blasco fa amb èxit el canvi de segle tot evocant un univers hedonista i de cert gust dolce far niente amb les seues col·leccions de descans voluptuós. Una cultura de la vida de gust o estètica chill out atrezzada pels seus bancs i butaques de línies estilitzades i identitat arquitectònica. En el catàleg figuren noms com Patricia Urquiola, Mario Ruiz o el mateix José A. Gandia Blasco. "El nostre disseny", diu Gandia Blasco, "és sens dubte essencial, sobri, intemporal i universal". La marca ha fet del blanc un dels colors identitaris, lligat al paisatge mediterrani i a l'illa d'Eivissa. "Podríem dir que el disseny Gandia Blasco és mediterrani en els inicis, però ara jo hi afegiria també uns altres adjectius geogràfics: atlàntic, pacífic, oceànic...".

En un altre punt de la geografia valenciana, a la localitat de Xiva, té el centre d'operacions LZF Lamps, un projecte dels creadors Sandro Thortill i Mariví Calvo que va nàixer l'any 1995 en el camp de la il·luminació i amb la fusta com a material distintiu. "L'objectiu", assenyala Mariví Calvo, "és que els objectes tinguen una alta intensitat creativa, però al mateix temps que respecten l'expressió pròpia de la fusta il·luminada". En aquests últims anys LZF s'ha erigit com una de les empreses amb un impuls creatiu més seductor en el sector de la il?luminació al nostre país. Un èxit que cal lligar als seus propis senyals d'identitat amb aquesta fusió o convergència entre artesania i creativitat contemporània que ha motivat dissenyadors i estudis com Luis Eslava, Miguel Herranz, Yonoh o Bang Design. "Els dissenyadors", diu Mariví Calvo, "que col?laboren amb nosaltres han de saber, d'entrada, treballar, expressar-se, amb un material com la fusta, que no és un material fàcil, per descomptat, han de fer funcions com la d'il·luminar, i han de transmetre alguna cosa, han de ser amables amb l'entorn, han de conviure amb tu. L'objectiu és que els objectes tinguen una alta intensitat creativa, però al mateix temps respecten l'expressió pròpia de la fusta il·luminada". Aquesta relació entre objecte i creativitat, en el cas d'Alegre Industrial, es fonamenta a "traspassar la creativitat mes enllà d'allò merament formal". "Es tracta d'aplicar", diu Marcelo Alegre, "el concepte de creativitat, entés per nosaltres com a 'sorprendre', a tot el procés de desenvolupament d'un producte design thinking. Des de l'orientació, passant per la forma, analitzant la percepció de l'usuari, aportant nous processos o conceptes a la fabricació i posada en el mercat".

Sobre aquesta manera de veure la creativitat i la seua aplicació a diferents camps i sectors diu Marcelo Alegre: "És la que ens ha permés participar en projectes estratègics singulars com IBE-RM promoguts pel Ministeri de Ciència i Innovació en col·laboració amb els instituts tecnològics". Finalment, amb la crisi en el retrovisor, Mariví Calvo és categòrica. "En moments com aquest sempre sorgeixen idees potents, revolucionàries, que conten alguna cosa nova; allò que no sabem és quines arribaran a triomfar i quines no, però si creus en allò que fas, de segur que no és temps perdut!".