Recomanem

Narrativa

Quan obris un llibre i trobes un pròleg en què s’elogien les pàgines que venen a continuació, normalment penses que l’advertència no calia. En el cas de Gegants de gel, de l’escriptor de Beneixama Joan Benesiu –pseudònim–, et trobes amb un gegant com Manuel Baixauli dient que la novel·la que tens a les mans és llum en les tenebres actuals. Escèptic, continues llegint. I a cada pàgina li dónes la raó. Senzillament, una de les millors novel·les en valencià publicades últimament. Una obra profunda en matisos. Una novel·la de pensament al voltant d’unes quantes vides al límit –figurat i literal–, perdudes i a la recerca del que no saben, que s’ho conten tot en un bar polonés de l’Ushuaia argentina, tot entre el joc entre la realitat i la ficció que permeten les imatges que l’autor incorpora a les paraules. Bravo.

Assaig

Amb El camp periodístic valencià, Mònica Parreño acaba de presentar un llibre necessari. Necessari per a qui? És la pregunta pertinent. En primer lloc, per als especialistes del gremi, que trobaran en el seu assaig una de les millors anàlisis del camp periodístic d’aquestes terres. És a dir, tant de la professió periodística al País Valencià com de la seua estructura actual de mitjans de comunicació. Mitjançant entrevistes a fons i dades objectives, es revela una professió a hores d’ara precària, que travessa temps de canvi, i també difícils. Un assaig transparent, doncs, que també evidencia un teixit comunicatiu molt feble, desballestat a força de colps i renúncies, que deixa, per tant, molt tocada la democràcia.

Revista

El primer número de la revista Saó després del seu 400 aniversari és un homenatge. Concretament, el monogràfic que dedica al cantautor i poeta Paco Muñoz, coordinat per Enric Lluch, amb articles d’Alfons Cervera, Toni Cucarella i Josep Vicent Frechina, i amb una entrevista en què el cantant fa balanç de quaranta anys de carrera musical. A banda, i com sempre, la revista repassa l’actualitat social, política i cultural del País Valencià. Molt destacables els articles “Humanitzar la ciutat”, en què l’arquitecte Fernando Camallonga analitza l’urbanisme que vivim –i que patim–, o “Valmor, Ecclestone, Camps: anatomia d’un desfalc”, del periodista Jaume Barber, una repassada al pou sense fons de la Fórmula 1 valenciana.

Disc

La Marina Alta torna a demostrar la seua condició de viver d’algunes de les bandes més notòries i potents del nostre panorama rock amb el segon àlbum dels Smoking Souls. Un treball que millora considerablement el que havien ofert en el seu debut i que beu de les aigües del hardcore melòdic dels anys 90, però mitjançant un tractament feréstec pel que fa al so i més que amable pel que fa a la seua dèria pop. I que incita a veure com els de Pego el tradueixen a l’escenari, tal com van fer ja la setmana passada a l’Espai Rambleta de València, amb Berri Txarrak i amb entrades esgotades. Conjugant eficiència amb comercialitat, sembla ara el moment perquè facen un bon salt de popularitat.