Recomanem

Assaig

Les històries fan la història, diu el poeta. I és cert. Aquesta història, la que presenta Els quaderns escolars de Maria, és la de la vida escolar d’un poble des del segle xvii fins al franquisme. El poble és Benigànim, i afig una pedra més al mur de la història de la pedagogia. Així, més de dos-cents anys d’història de l’ensenyament en aquest poble de la Vall d’Albaida es clouen amb els quaderns que motiven el llibre, de Maria Vidal, una alumna de l’època de la República que va conservar unes pàgines que ara es recuperen en color. Mapes d’un món que ja no existeix o redaccions en un castellà que no parlava el seu poble. Dibuixos i paraules rescatats, finalment, dels calaixos. I de l’oblit.

Novel·la

Joan Olivares no és nou en la narrativa valenciana. Aquest llicenciat en Física Teòrica i professor de Matemàtiques a l’IES Josep Segrelles d’Albaida, ja guanyà el premi Andròmina de narrativa el 2005 amb L’estrep. Abans, havia guanyat el Ciutat d’Alzira amb Vespres de sang: vint-i-quatre almuds. Ara torna a la càrrega amb El metge del rei, una novel·la que, estirant el fil de la poca coneguda biografia de l’il·lustre metge xativí Lluís Alcanyís, perseguit i assassinat per la Inquisició, recrea la vida a la ciutat i al Regne de València en aquell segle xv de boom econòmic i cultural. Cent anys de llum on no falten les ombres. Potser és aqueixa l’aportació més gran d’aquesta obra: traure del calaix la salvatge persecució religiosa, ni tan llunyana en el temps ni tan llunyana en l’espai com pensem.

Infantil

L’alboraier Vicent Sanhermelando, després de publicar algunes novel·les juvenils, com Esperant la lluna plena, debuta en el camp de la literatura infantil amb Ximo Potter i el col·leccionista de mòbils. Una història protagonitzada per un actor atípic, heroi de circumstàncies, que ompli una novel·la amable, que es fa llegir, il·lustrada per Núria Feijoó i escrita en una primera persona lleugera. “No heu imaginat mai que sou els protagonistes d’una pel·lícula?”, es pregunta Ximo, i és que ell és el principal de la producció que prepara son pare. A partir d’ací, és clar, no hi podia faltar la dosi de misteri i d’aventura que s’espera d’una obra adreçada als més menuts.

Disc

El so de l’apocalipsi. Això és, comptat i debatut, el segon àlbum del quartet de Granollers. Industrialisme amb resquills de kraut, electrònica desballestada i un punt que s’acosta a un shoegaze tèrbol, que posa amb fúria el dit en algunes nafres i sintonitza amb virulència amb els discursos que Fasenuova, Pablo Und Destruktion i molts altres projectes van teixint des de diferents punts de l’Estat per posar fil sonor a aquests dies de ràbia contra la gran estafa de les nostres elits. “L’odi és una altra forma d’amor”, “Devastació”, “El poder” o “Excita la bèstia” són mostres inequívoques del fet que, sota l’estètica de la destrucció, encara es poden edificar mostres abassegadores de creació sonora, plenes de vida. Per cert, el seu magnífic contingut es pot baixar gratuïtament en el seu bandcamp. De moment, el presentaran el pròxim mes de març al Aloud Music Festival de Barcelona.

Disc

El sentit paisatgista i elegantment desbordant de neopsicodèlia del mallorquí Miquel Serra té una concreció més afinada que mai en aquest La felicitat dels animals. Una de les millors aproximacions estatals al corpus sonor que Panda Bear o que Animal Collective han anat sedimentant en les últimes temporades en l’àmbit forà, tot i que tramat amb una perícia que és capaç de perfilar contorns singularment propis, plens d’una sensualitat que albira un univers autònom, encara que les fílies (evidentment) s’hi noten; lisèrgia sonora filtrada per la llum del folk autòcton, amb connivència de Pep Toni Ferrer (dels sempre estimulants Oliva Trencada). El seu pròxim concert és dissabte 17 de gener al Loco Club de València, fent de teloner de Mishima: una oportunitat esplèndida per a fer un test de la seua translació a l’escenari, que s’intueix com un repte.