_
_
_
_

El turisme tensa Barcelona

Les pressions originades per la massiva arribada de visitants obliguen a replantejar el model

La Barcelona de postal
La Barcelona de postalGIANLUCA BATTISTA

Moltes places i carrers de la ciutat ja estan llestos per celebrar a partir de demà una nova edició de les Festes de la Mercè. Els barcelonins, una vegada més, acomiadaran els últims dies de l’estiu participant en desenes i desenes d’activitats festives i culturals. I, una vegada més, ho faran acompanyats per milers de turistes. Com sempre. L’única diferència és que, per primera vegada, sembla que aquest estiu s’ha trencat alguna cosa en la llarga (i lucrativa) relació entre turistes i barcelonins.

Ja fa temps que hi ha queixes en diferents barris, especialment a Ciutat Vella, però mai fins ara s’havien produït manifestacions contra el turisme massiu, com ha passat aquest estiu a la Barceloneta o ahir mateix a la Sagrada Família.

Els veïns denuncien que els carrers estan saturats per culpa dels autocars i que ja no poden passar per algunes voreres perquè hi ha massa turistes. Els comerços també han canviat: “On abans hi havia el Pep de la carnisseria ara hi ha un bar de moderns, i en el lloc d’una ferreteria de tota la vida han posat un restaurant argentí de menjar ràpid”, denuncia l’Oriol Casabella, del recentment creat Moviment Veïnal de la Barceloneta diu Prou. Els turistes també provoquen soroll i, en alguns casos, incivisme. Però darrere dels problemes més visibles que genera el turisme s’amaga un conflicte de fons sobre el model de ciutat.

“Amb la connivència del poder municipal, els lobbies, les grans corporacions i els inversors internacionals han fet de la marca Barcelona una pista d’aterratge de les seves operacions especulatives. I, cada cop més, les polítiques públiques hi estan sotmeses”, adverteix el document veïnal que ahir va servir per començar la primera gran assemblea entre les diferents entitats de la ciutat que reclamen un nou model turístic. El text, que porta per títol Una ciutat per viure-hi, denuncia que “la ciutadania se sent expulsada o relegada al paper de figurant d’un immens parc temàtic”. Com si Barcelona s’hagués dividit en dos: la dels habitants i la dels turistes.

Pels veïns, la ciutat sembla dividida en dos: la dels turistes i la dels ciutadans

Però tots aquests problemes, els de forma i els de fons, són una de les dues cares de la moneda. L’altra són tots els beneficis que genera el turisme, especialment en un context com l’actual. El juliol passat Turisme de Barcelona emetia una nota de premsa titulada “Els creuers deixen més de 256 milions d’euros anuals”. I pocs mesos abans, l’Ajuntament feia un altre comunicat remarcant els diners deixats pel saló mundial dels mòbils: “El MWC deixa a la ciutat un impacte econòmic de 300 milions d’euros”, deia la nota. Amb la crisi econòmica colpejant amb força, les administracions han vist en l’activitat turística gairebé la seva única oportunitat de treure pit i intenten il·lustrar l’opinió pública sobre les seves bondats: despesa dels turistes, generació de llocs de treball, captació d’inversions... És un fet que es repeteix una vegada i una altra. Però en Francesc Muñoz, director de l’Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma (UAB), creu que no es tracta només d’adoctrinar en aquest sentit. No es tracta només que arribin diners, sinó que el ciutadà noti que els arriba d’alguna manera a ells i que permeti esborrar el discurs del “privatitzar beneficis, socialitzar pèrdues”.

“No hi ha cap experiència de turisme urbà sostenible a llarg termini si no s’és capaç que els ciutadans percebin que els guanys d’aquesta activitat reverteixen d’alguna manera”, diu Muñoz. És justament el que els passa als veïns de la Barceloneta, com ja els va succeir abans als del Raval. Els suposats beneficis del turisme no els arriben a casa, ben al contrari: tenen la sensació que carreguen amb el pitjor de l’èxit internacional de Barcelona, que primer va comportar un canvi substancial de la fotografia social i comercial del barri i que ara els afecta amb molèsties directes a peu de carrer.

Els urbanistes demanen

Javier Cottet, president de l’eix comercial BarnaCentre, està en contra d’una crítica generalitzada al turisme. “Tothom ha de tenir clar que es tracta d’una benedicció i que jugar amb el turisme és un error brutal. De què pretenem viure, si no? A la indústria ja la vam fer fora de la ciutat als anys noranta”, diu l’empresari que dirigeix el que potser és el centre comercial i turístic més gran de Barcelona, ubicat en un incomparable marc històric urbà. Cottet és una altra de les fonts consultades que carrega davant la incapacitat de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat. Els acusa de no haver escoltat les queixes i els avisos que sorgien de diferents barris de la ciutat i que van acabar explotant el passat mes d’agost a la Barceloneta. “O t’adaptes al món i gestiones les coses, o les coses t’exploten. I així els ho estàvem dient a les administracions”, diu, ferm.

“El problema del turisme és que es tracta d’un sector dinàmic, i que primer s’ha de tenir una diagnosi actualitzada i després fer un pla”, detalla Muñoz, el qual, si ha d’acusar l’Ajuntament, ho fa per haver obviat la seva responsabilitat en l’anticipació dels riscos que comportava el turisme, una activitat suficientment important per a la ciutat, tal com demostra el fet que aporti més del 12% del pes de la seva activitat econòmica. Vista aquesta aportació al PIB local, “no hauria de costar res posar deu antenes per barri per avançar-se als canvis que sofreix la ciutat”. Si s’hagués actuat a temps, ¿s’hauria pogut evitar l’excés de bicicletes (i de companyies de lloguer) que saturen els carrers del Gòtic? ¿O que els habitants de Barcelona hagin de prendre alternatives en les seves rutes diàries per evitar avingudes preses pels turistes? Sense control, el turisme actua com una piconadora capaç de convertir activitats teòricament virtuoses —com anar en bici— en odioses.

“És exagerat dir que Barcelona s’ha venut al turisme, però sí que s’ha de dir que hi ha hagut excessos”, explica l’urbanista Jordi Borja, molt crític amb la política presa per l’equip municipal de Xavier Trias: “El problema és que l’Ajuntament de Barcelona, i especialment el de CiU, ha accentuat la venda de la ciutat. Abans [en època socialista] es feia amb certa mala consciència, però ara és aberrant”. L’urbanista exigeix que s’explotin els plans d’usos municipals per protegir alguns barris i que es posi en marxa una política turística a nivell metropolità que dispersi les càrregues i els beneficis de l’arribada de visitants.

“El turisme és una benedicció i jugar-hi és un error brutal”, afirma Cottet

Quan els veïns, els urbanistes o els partits de l’oposició denuncien que l’actual govern municipal ha posat “la ciutat en venda”, es refereixen a decisions com permetre l’obertura dels comerços en dies festius, concedir molts més permisos perquè els bars i restaurants puguin instal·lar terrasses a les voreres, modificar el Pla d’Usos de Ciutat Vella per eliminar la suspensió de llicències hoteleres, o també un dels projectes estrella: convertir el Port Vell en una marina de luxe.

L’Ajuntament també ha pres decisions per intentar reduir l’impacte del turisme. Però sense gaire èxit. Una de les grans apostes de l’actual govern ha estat intentar distribuir el turisme pels diferents barris de la ciutat. Per fer-ho, s’han instal·lat diferents senyalitzacions intentant guiar els turistes cap a Nou Barris, l’Eixample, Sant Andreu, Sant Martí, Gràcia o Sarrià-Sant Gervasi. Però la immensa majoria dels turistes només surt de Ciutat Vella per visitar la Sagrada Família o el Parc Güell. “No funciona, la perifèria l’han deixada fora, i aquesta aposta turística és molt perillosa”, denuncia Pròsper Puig, president dels botiguers de Sant Andreu, que posa en dubte que es pugui “descentralitzar una ciutat que està centralitzada”, amb atractius i equipaments clau, com per exemple museus, en zones molt concretes.

Trias ha intentat, sense

En les darreres setmanes, el govern també ha pres algunes decisions per tancar o sancionar els apartaments turístics que funcionaven de manera il·legal, però tant els veïns com els partits de l’oposició ho consideren insuficient. “Només faltaria que no es precintin els pisos il·legals! Però el que volem és que es tanquin tots els pisos turístics”, va dir Ester Junquera, veïna de la Barceloneta, durant el ple extraordinari que va celebrar Ciutat Vella la setmana passada. Des del Moviment Veïnal la Barceloneta Diu Prou, Casabella va denunciar que l’Ajuntament “no sap com solucionar aquest problema”. Aquestes entitats s’han reunit diverses vegades amb la regidora del districte, Mercè Homs, i també amb l’alcalde Trias. “Estan fent tot el que els estem dient”, diu Casabella amb una barreja de sentiments contradictoris. Per una banda, celebra que l’Ajuntament els escolti i els faci cas, però per l’altra lamenta que tot sembli tan improvisat. “No és bon senyal que l’alcalde Trias cedeixi sempre als requeriments dels veïns, perquè això vol dir que també cedeix a les altres pressions”, destaca Lluís Rabell, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

Un altre pas que farà l’Ajuntament, forçat per la pressió dels veïns i de l’oposició, serà reclamar a la Generalitat que permeti que tots els diners que recapta Barcelona amb l’impost turístic es destinin a la ciutat, i no només el 30%, com passa actualment. A més, l’Ajuntament també demanarà a la Generalitat que li permeti destinar aquests diners a compensar les zones que reben més turisme i no a continuar promocionant la ciutat, tal com fixa la llei. Així es va decidir ahir a l’Ajuntament després d’aprovar amb els vots a favor de tots els partits una proposta d’ICV-EUiA transaccionada amb el PP.

La necessitat de buscar altres destinacions a Catalunya va ser motiu d’un debat dimarts passat en el marc d’un col·loqui entre els primers executius de multinacionals celebrat amb motiu del Seatrade Med, el principal congrés europeu especialitzat en el negoci dels creuers. Els executius de les principals navilieres subratllaven la necessitat de mantenir la qualitat d’una destinació turística i això aniria en contra de la massificació.

Només els hotels van

Però només els hotels van rebre l’any passat 7,5 milions de turistes (té 1,6 milions d’habitants) i va tancar l’exercici amb 16,48 milions de pernoctacions hoteleres. Són dades de rècord. Des del 2010, coincidint amb la visita de Benet XVI per consagrar la Sagrada Família, les xifres no han deixat de pujar i han consolidat un creixement iniciat amb els Jocs Olímpics. El 1993, un any després d’entrar amb força a les agències de viatges de tot el món, la capital catalana va tenir 2,45 milions de visitants internacionals. La capital ha esdevingut l’objectiu d’inversors hotelers nacionals i internacionals, tot i que cada any s’obren de mitjana una dotzena de nous establiments i, malgrat que alguns analistes adverteixen que la davallada de les tarifes hoteleres demostren cert esgotament del sector, el cert és que en paral·lel han proliferat els polèmics apartaments turístics i altres allotjaments de baix cost. En tot cas, el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, va afirmar fa uns mesos que el seu objectiu és que Barcelona pugui arribar als deu milions de visitants. Requerit per aquest diari, Clos va evitar respondre a les preguntes amb relació al debat sobre el turisme que han suscitat les queixes veïnals de la Barceloneta.

En tot cas, el creixement turístic de la capital catalana no obeeix només a l’originat pels viatges vacacionals. La ciutat s’ha convertit en un dels referents europeus del turisme de negocis, capaç d'allotjar salons professionals com el Mobile World Congress o múltiples congressos de medicina, pels quals es barallen la resta de capitals europees. Tant Cottet com Muñoz asseguren que un dels èxits que corre el risc de convertir-se en fracàs és que les administracions no s’han centrat en un tipus de turista, sinó que han volgut atraure’n de totes les tipologies. Des de l’interessat en la cultura fins a qui vol anar de compres, però també l’anarquista interessat en la Barcelona underground o qui vol menjar bé o beure molt. “I això genera un problema”, diu Muñoz. “Qui tot ho vol, tot ho perd”, rebla Cottet.

I en aquesta situació ha rebut el denominat turisme low cost, criticat perquè deixa pocs ingressos però que, al cap i a la fi, és el que ha permès projectar Barcelona i fer que l’aeroport del Prat hagi capejat la crisi com pocs. I fins i tot, i per primera vegada, que hagi superat en passatgers el de Barajas en els mesos d’agost dels últims dos anys.

Amb aquestes dades sobre la taula, la sensació és que la ciutat pot seguir seduint més visitants si s’ho proposa, perquè la tendència continua sent a l’alça. Però els ciutadans no estan disposats a permetre-ho. Una de les possibles solucions està tancada dins d’un calaix des que va canviar el color de l’Ajuntament de Barcelona. L’anterior govern, després d’un llarg procés participatiu que va començar l’any 2008, va redactar el Pla Estratègic de Turisme 2010-2015, que fixava el camí a seguir per mantenir les visites dels turistes sense perjudicar la convivència amb els ciutadans. Els partits de l’oposició reclamen des de fa temps que es recuperi el Pla Estratègic i que es busqui novament el consens entre veïns, partits i el mateix sector per actualitzar-lo i adaptar-lo als nous reptes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_