Arbúcies, bressol del pop català

Ben bé no sé què significa avui ser independent, terme que potser fa 10 anys, quan vam néixer, tenia una significació més clara. De tota manera, al nostre festival busquem sempre el mateix, bandes de casa nostra que entenen la seva relació amb la música com una passió i que no responen a muntatges de la indústria o del mercat”. És Anna Cerdà, directora del PopArb, que defineix així els contorns d’aquest festival que ja fa 10 anys que des d’Arbúcies dóna suport i visibilitat a una sèrie de grups que fa una dècada no rebien gaire atenció: “Volíem donar un aparador ben muntat a grups que, o no anaven a festivals, o ho feien actuant a hores intempestives. Els grups van sentir que algú els feia costat, que els tractava com a músics, tot donant-los l’oportunitat de participar en un festival on el contacte entre ells, que són alhora artistes que actuen i públic que veu altres concerts, fos fàcil i fluid”, diu Cerdà.

Aquestes són algunes de les característiques del PopArb, festival orientat cap a la música local de vocació independent —tot i que no es desentén del tot de la forana—, no massificat per voluntat pròpia, on no se solapen les actuacions, on es cuida l’entorn, on el públic pot dormir a casa dels veïns de la localitat, que lloguen habitacions a preus competitius, i on, en definitiva, es reuneix el públic que va començar a fer grans Mishima, Manel, Mazoni, Sanjosex i tants altres ara ja prou coneguts. I és això, públic molt interessat en la música, allò que ofereix el festival com una altra nota distintiva. Cerdà ho explica: “El nostre gran actiu és el nostre públic, un públic que ve al festival per feina, amb una actitud molt oberta, a passar-ho bé, però també a descobrir nous noms, veure els grups que li interessen i comprovar com estan de forma. Fan un concentrat de música. La gent està molt receptiva, i deu ser per això que els artistes diuen que moltes vegades fan els seus millors concerts al PopArb”. Potser és per aquesta raó que, tot i ser un festival modest amb un pressupost limitat, els grans grups de l’escena catalana, de vegades vistos per l’organització com a massa importats per oferir-los plaça al cartell, es proposen ells mateixos a l’organització, entenent que el PopArb és una mena de bressol on es troben en família, envoltats per persones que els respecten i cuiden i per un públic que ha estat motor de la seva popularitat. De tota manera, com indica la directora, “si no repenses els projectes, es converteixen en rutina. Hem fet una primera dècada i cal fer voltes al model, tot buscant la seva adaptació a uns temps que ja no són els mateixos de fa 10 anys. Acabada aquesta edició ens ho pensarem tot, fins i tot amb l’ajut del públic, al qual aquests dies potser consultarem”.

El cartell del PopArb 2014 inclou els quatre artistes citats, més un ventall equilibrat que abraça moltes de les estètiques de la música catalana actual.