Les fundacions de les antigues caixes lluiten per sobreviure

L’obra social de les caixes sumava uns 570 milions el 2010, l’any en què es van produir les fusions de les entitats en diversos grups bancaris. Per fer-nos una idea de les dimensions de l’obra social, hi ha sis conselleries de la Generalitat que tenen un pressupost inferior. D’aquests 570 milions, 500 corresponen a La Caixa. I malgrat haver-se convertit en una fundació bancària, segueix mantenint aquesta dotació. “Tenim 110 anys d’història. Moltes coses han canviat al llarg d’aquests anys. La nostra manera de fer, malgrat tot, segueix i seguirà essent la mateixa”, va dir el president de La Caixa, Isidre Fainé, davant de l’assemblea general abans que s’aprovés la transformació.

L’obra social de La Caixa té la garantia de quedar lligada a la tercera fundació del món i al primer banc d’Espanya. Però no és el cas de la resta de fundacions, que intenten continuar l’obra social de les antigues caixes. La més reeixida és la Fundació Catalunya-La Pedrera, hereva de l’antiga CatalunyaCaixa, que havia arribat a tenir un pressupost de 50 milions d’euros. La Fundació Catalunya-La Pedrera ha estat capaç d’autofinançar-se i estabilitzar-se en un pressupost d’uns 25 milions d’euros. És clar que l’entitat té els ingressos que provenen de l’immoble d’Antoni Gaudí, que nodreix la fundació amb uns 7,5 milions d’euros anuals, i del Món Sant Benet.

La directora de la fundació, Marta Lacambra, afirma que “amb molta gestió” i “explicant que el preu de les entrades va a projectes socials” han pogut mantenir l’obra social amb activitats per a joves amb malalties mentals, amb centres per a afectat de malalties com el Parkinson o oferint reforç escolar a famílies que no s’ho poden permetre. Lacambra explica que no s’ha tractat tant de deixar de fer coses com de concentrar-se a programes molt concrets.

Les fundacions que proven de seguir l’obra social de les antigues caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu sobreviuen sobretot amb l’aportació que el fa el BBVA, el banc que va comprar el negoci financer d’Unnim. Fonts de les fundacions expliquen que aquesta aportació suposa prop del 80% dels fons de què disposen. Fa uns anys, les entitats picaven a la porta de l’obra social de les caixes per demanar-los diners. Avui les fundacions tenen un mecenes principal, BBVA, i estan disposades a buscar-ne més per diversificar les fonts de finançament.

Així com la Fundació Catalunya-La Pedrera ha pogut seguir finançant projectes socials, la Fundació Iluro, successora de l’antiga Caixa Laietana, ha hagut de quedar-se només amb tres projectes culturals: la biblioteca —que s’endú el 50% del pressupost—, una sala d’exposicions i una altra de conferències. El president de l’entitat, Rafael Montserrat, explica que el pressupost de la fundació és només d’un milió d’euros. El 2009 era de cinc milions. Sense la participació a la nacionalitzada Bankia, on es va integrar, Montserrat indica que l’entitat està intentant posar ordre al patrimoni per poder rendibilitzar-lo.

La Fundació Pinnae té un pressupost d’1,4 milions d’euros, molt per sota dels vuit milions que tenia Caixa Penedès. L’entitat té un 4,33% del Banco Mare Nostrum —el grup on es va integrar—, que no li dóna cap dividend, de manera que ha hagut de fer un pla per ser sostenible d’aquí tres anys. “Hem deixat de fer moltes coses”, admet el director tècnic de la fundació, Antoni Gistau. Per exemple, Pinnae gastava més d’un milió d’euros en 14 casals de gent gran. “Els ajuntaments han assumit la gestió dels centres, la qual cosa ens ha permès mantenir-los oberts”, agraeix Gistau. El director de Pinnae està orgullós de reiniciar la caixa tal com va néixer, amb un programa de crèdits a emprenedors. “Donant crèdit a qui en necessita”, afirma.