Depeche Mode obre el ball

L'any musical comença amb majúscules, majúscules que vénen dels anys vuitanta, època que ha vist néixer un important percentatge de les bandes que encara poden omplir grans espais. És el cas de Depeche Mode, primer gran concert de la temporada, que tindrà el Palau Sant Jordi com a espai on comprovar el múscul d’una banda que arriba amb nou disc, Delta machine, i nou espectacle.

La banda de Dave Gahan, Martin Gore i Andrew Fletcher inicia l’any precisament amb el concert de Barcelona, la primera de les ciutats que visitaran a Europa fins que el dia 7 de març ofereixin el darrer concert a Moscou.

La gira, que després de Barcelona anirà dos dies al Palau d’Esports de Madrid, ja està bastant rodada, atès que va començar el 29 de juliol de l’any passat a Minsk. Des de llavors han fet bona part del continent europeu —a Espanya van actuar a Bilbao a l’estiu—, els Estats Units i el Canadà. Es tracta doncs d’una veritable gira mundial plena de dates en espais de gran capacitat on la banda pot mostrar la seva popularitat, sostinguda al llarg de gairebé quatre dècades.

La banda que va arrencar amb el techno pop desplega un espectacle força vistós que ha estat dissenyat pel fotògraf Anton Corjbin, un col·laborador habitual del grup que ja ha dissenyat abans altres espectacles del grup. Les imatges projectades a les pantalles que dominen l’escenari són una vegada més l’actiu de l’escenografia, que tot i la seva grandiositat no ha estat ben rebuda a tot arreu, ja que el grup ha rebut algunes crítiques negatives, tot assenyalant que la banda encara podia oferir alguna cosa més que la reiteració en els seus patrons visuals.

Pel que fa a la música pròpiament dita, el concert es força generós i ofereix una bona repassada al cançoner de Depeche Mode. No hi falten temes prou populars, com per exemple Walking in my shoes, A question of time, Enjoy the silence, Personal Jesus, I feel you, Never let me down again i, ja en el tram final, la recordada i veterana Just can’t get enough, que no interpretaven a la seva darrera gira.

Els anglesos també recuperen temes com A Question of lust, Black celebration i Halo, absent del seu repertori en directe des del 2001. Del darrer treball del grup, en el xou acostumen a interpretar Welcome to my world —tema que obre el disc i el concert—, Angel, Heaven i Slow.

El grup no ha variat gaire el repertori al llarg de tota la gira, que es presenta com una repassada de bona part de la seva trajectòria en un moment en què sembla que la banda vol jugar una carta segura amb un repertori amb el qual reivindicar-se.