“Les nits més ‘cutres’ d’Europa són les de Barcelona”

La crisi global ha sacsejat el sector de l’oci i la cultura, i altres de més específiques (l’augment de l’IVA al capdavant) han contribuït a enfonsar-lo encara més. Però no tot és foscor i tenebres, hi ha algun brot verd. Per exemple, aquesta nit (22 hores) un nou local obrirà les seves portes a Barcelona tot recuperant un nom històric en un altre establiment no menys històric de la Rambla barcelonina: el nigth club Tabú es converteix en La Boîte de la mà de l’empresa Mas i Mas. Joan Mas (Barcelona, 1958) és el cap visible d’aquesta empresa familiar (l’altra meitat és la seva germana Marta) que ja regenta les sales Jamboree, Los Tarantos, Moog i La Cova del Drac, i que organitza el certamen estiuenc Mas i Mas Festival i un cicle de música clàssica a l’Ateneu Barcelonès.

La Boîte va funcionar en un recordat soterrani de la Diagonal entre 1990 i 2005, quan, en ple èxit, la propietat no va renovar el contracte d’arrendament. El local va marcar tendència tant pels seus concerts diaris com per les sessions de discoteca, de marcat accent negre. Aquest accent i l’esperit global de l’emblemàtic local és el que a partir d’avui es podrà trobar en la nova Boîte, amb una diferència notable: per ara no s’hi faran concerts perquè l’estructura de la sala no ho permet. “De moment”, recalca Joan Mas mentre mostra el nou local, “però no descarto fer obres per poder-los muntar”.

Pregunta. Inaugurar un nou local nocturn en un moment de crisi profunda és bogeria o clarividència?

Resposta. En moments de crisi és quan t’has de moure, crear llocs de treball. A més, una crisi és un moment propici per a la diversió. La gent necessita passar-s’ho bé, relacionar-se. Per trobar feina és important relacionar-se, perquè les feines es troben gràcies a les relacions; si saps relacionar-te i moure’t, pots trobar feina.

“A la gent ara li calen diversió i relacions;

P. En una disco es troba feina?

R. La gent jove, sí. No aconsellaria als més grans de 40 anys que anessin a relacionar-se a la discoteca per trobar feina, però si un jove es queda a casa, no es relaciona i intenta trobar feina només enviant currículums, ho té molt cru.

P. No tothom va a la discoteca a buscar feina.

R. La gent jove necessita excitar-se, moure’s, fer exercici... i la disco t’ho dóna tot. No solament l’excitació de la música i els llums, el ball és un exercici molt sa. La disco té mala fama perquè la gent gran s’ho mira amb la seva perspectiva: si jo sortís fins a aquestes hores de la matinada quedaria mort, però els joves ho necessiten. Necessiten donar canya al cos.

P. També se sol relacionar amb alcohol i drogues.

R. La gent a qui realment li agrada ballar gairebé no beu. Borratxo no gaudeixes ni de la música ni del ball. Beure és perillós, i ser alcohòlic, un desastre, però la majoria de gent no és alcohòlica. Una altra cosa són les drogues; nosaltres, i crec que la majoria de locals legals, n’hem estat sempre al marge.

P. Si parla de locals legals és que n’hi ha d’il·legals?

R. Cada vegada més. Locals que no respecten les normes. Ni control de decibels, ni bombers, ni res, i si es queixa un veí el tanquen al cap d’un temps, però ja l’han explotat durant un any o un any i mig, i a obrir-ne un altre nou.

P. A què es deu aquesta proliferació de locals il·legals?

R. En bona part, a les traves de l’Administració. El món de la nit i les discoteques ha estat sempre molt perseguit. A Barcelona, des de la democràcia, no s’han donat llicències noves de discoteca, només al port olímpic. A la resta de la ciutat, s’han perseguit. La Boîte es pot obrir perquè tenim les llicències anteriors del local. Les nits més cutres i amb menys color d’Europa són les de Barcelona. Cada vegada hi ha més turistes que volen sortir de nit i menys locals legals. Si Barcelona necessités 100 farmàcies però les autoritats solament donessin 50 llicències, immediatament es muntarien 50 farmàcies il·legals que, a més, no tindrien cap control sanitari. Amb les discoteques passa el mateix.

P. Què creu que haurien de fer les institucions?

R. La forma d’acabar amb els il·legals seria deixar que hi hagi tantes discoteques i bars musicals com necessita la ciutat, donar permisos nous i fomentar que entri gent nova. Els polítics són gent gran i avorrida que no surt de nit. Es nota fins i tot un punt d’enveja: “Aquests poden fer una cosa que jo ja no puc fer, i com que jo no puc, no vull que es faci”. Si les traves per muntar un negoci són brutals, al món de la nit són impossibles. Els bombers, per exemple, exageren cada vegada més les normatives. Hem de passar una revisió cada quatre anys amb un projecte signat per un enginyer. T’obliguen a posar un limitador que val 3.000 euros per equip, i un mesurador de so connectat amb una empresa connectada al seu torn amb la policia, i si et passes dels 100 decibels et tanquen el local. Si continuen estrenyent poden acabar amb la nit.

P. Vostè advoca per discoteques al centre de la ciutat, però com s’eviten molèsties als veïns?

R. Cal solucions per a cada cas concret, però ara el primer que fan és tancar el local... Quan els veïns de la Gran Via es van queixar del soroll d’una autopista enmig de la ciutat, van posar plaques per insonoritzar, però mentre arribaven no van tancar la Gran Via. És un crim que una ciutat com Barcelona tingui tancat un local de més de 100 anys com La Paloma, que estava sempre ple i amb un contingut cultural molt ric.