Joan de Sola: “És difícil desbancar Rodoreda, que està traduïda a 43 llengües

Com a director de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, està satisfet amb el diàleg amb el Ministeri de Cultura sobre la quinzena d’autors catalans que aniran a la fira de Frankfurt

Joan de Sola enyora la traducció, però té clar que hi tornarà. 
Joan de Sola enyora la traducció, però té clar que hi tornarà. carles ribas

Va assumir el càrrec de director de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull (IRL) fa poc més de mig any, però ja ha passat una prova de foc com la fira del llibre de Londres, on la literatura catalana va ser el focus de Spotlight. Amb el barret de traductor desat temporalment, Joan de Sola (Barcelona, 1975) encara la fira següent, Frankfurt, on Espanya és el país convidat, prou satisfet per la representació acordada amb el Ministeri de Cultura.

Pregunta. Els traductors són la veu de la cultura catalana al món?

Resposta. Si no hi ha millor ambaixador que un bon llibre, no hi ha millor aliat que un bon traductor. Sense ells els millors llibres d’aquest país són muts. Ens hem proposat reforçar absolutament el paper del traductor per mitjà d’un programa que ja el tenim instaurat per fomentar les traduccions. Agafem el traductor i li diem que pot triar una obra del patrimoni català, d’un autor mort fins al 2010. Pot presentar un projecte i el financem a través d’una convocatòria oberta.

P. La més traduïda continua sent Mercè Rodoreda. És possible superar-la?

R. Cal que surti un autor de la rellevància de Rodoreda. La següent amb la inèrcia és Irene Solà, que ja s’ha traduït a més de 25 idiomes. És difícil desbancar Rodoreda, que està traduïda a 43 llengües, però és qüestió de fer una segona tropa de gent que s’hi vagi acostant. Rodoreda regnarà força anys. També hi ha Ramon Llull. Eva Baltasar també s’està traduint força.

P. En cinquena i sisena posició del més traduït hi ha literatura infantil i juvenil.

L’any que ve el llatí serà subvencionable. Ens diem Ramon Llull i el 80% de la seva obra no es podia subvencionar

R. Vora un terç dels ajuts a les traduccions és obra il·lustrada o infantil i juvenil. És un sector històricament molt potent, que té unes xarxes internacionals molt consolidades. Hi ha autores com Rocío Bonilla o Aina Bestard, Xavier Salomó o Xavier Martí que són autèntiques celebritats arreu del món. Veient el seu pes, l’any que ve ens hem plantejat anar al festival del llibre infantil i juvenil de Montreuil, a París.

P. Per quin moment passa la traducció?

R. La traducció al català passa una edat d’or, sense cap mena de dubte. Hi ha un planter de traductors joves molt bons, de 30-35 anys. Els que feia vint anys que treballaven han trobat el model de llengua. Potser té a veure amb aquesta necessitat de blindar el català. El traductor al català també fa llengua. Es tradueix més bé que no pas s’escriu. El nivell mitjà d’un traductor supera el d’un escriptor. Per una raó molt senzilla: un escriptor té un full en blanc i l’altre no. El traductor té totes les limitacions. I no és cap secret que no hi ha millor escola d’escriptura que la traducció.

P. El seu primer repte en el càrrec va ser la fira de Londres.

R. Va superar amb escreix les millors expectatives. La resposta del públic va ser meravellosa. Els actes estaven plens. Vam muntar un programa de cites juntament amb l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC). Vam aconseguir 254 cites d’editors. L’any que ve hi tornem amb estand propi amb l’ICEC, amb un programa de cites. Seguirem la feina d’acompanyament dels editors i dels agents. Sabem que el mercat anglès, com que és l’hegemònic, és el menys porós i el més reticent a incorporar noves veus. Però serem tenaços. Els primers fruits es veuran d’aquí tres o quatre anys.

P. La següent fira important, amb Espanya com a convidada, és Frankfurt.

R. Com que el país convidat és Espanya, em vaig reunir amb gent del Ministeri de Cultura. Al final el resultat que ens van fer arribar s’adiu força a la proposta que vam fer. Hem aconseguit que editorials alemanyes posposin la publicació perquè els autors hi siguin. Hem aconseguit també que gent que havia declinat la proposta l’acceptés. Alguns s’hi trobaven incòmodes.

P. Per què el país convidat és Espanya?

R. Hi ha hagut dos tipus de declinacions. Gent que no pot o no vol viatjar perquè són grans i no els agraden aquests espais. Hi participaran amb vídeos. I dos autors van declinar la invitació perquè no se sentien còmodes. La història recent és la que és i cadascú ho viu com ho viu. Hi vam parlar i els vam dir que no patissin, que nosaltres també hi seríem i els faríem l’acompanyament que calgués. La posició del Llull, de partida, és incòmoda, perquè no organitza en tant que institució, però a dia d’avui no deixa de formar part de l’Estat. Per tant, hi anirà representat, i això és despesa ministerial.

P. Llavors està content amb el diàleg amb el ministeri?

R. Estic raonablement satisfet. Hem evitat un conflicte diplomàtic, que són freqüents. Qui importa no som nosaltres, són els autors. Ens hauria agradat que fossin 25 i no 15. Però també saps que no els pots tenir. No hem de ser ingenus. Sabem el pes que tenim i el que voldríem tenir, que no són equivalents en absolut. La millor manera era intentar cooperar, intentar vigilar i intentar pressionar. Tan bon punt vam arribar a una proposta formal, el ministeri va escriure 17 cartes a consellers de Cultura de la resta d’autonomies preguntant-los si volien fer alguna cosa.

P. Pot concretar algun participant?

R. L’editorial d’Irene Solà publica dos llibres previs, Bèstia i Els dics. La mateixa editorial ha comprat els drets d’Eva Baltasar per traduir Permagel. Maria Barbal farà una gira per algunes ciutats alemanyes, i també Najat el Hachmi.

P. Obriran noves vies de suport?

R. L’any que ve, el 2023, el llatí serà llengua subvencionable.

P. Per l’IRL?

R. Sí, fins ara no ho era. Ens diem Ramon Llull i el 80% de Ramon Llull no es podia subvencionar. Va escriure en català, àrab i llatí. Les traduccions en llatí de l’edat mitjana fins a l’humanisme valencià, fins a Vives, seran subvencionables. I això donarà un tipus de projecció internacional més important.

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas

Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS