Toti Baches: “No ens enganyem, no sortim d’una costella, sortim d’un cony sagnant”

El 27 de maig, en ple rebombori per la nova llei per l’avortament, es va estrenar als Cinemes Girona de Barcelona Red Cunt, un documental de Toti Baches (Lleida, 50 anys), ci­neasta catalana establerta a Alemanya des de fa 30 anys, que trenca els tabús que envolten la menstruació i sobre els quals s’apoltrona tota la societat. A través de testimonis d’activistes i amb una història d’animació, en paral·lel, protagonitzada per una nena (la Isabel) i la seva regla (la Mensi), denuncia l’evident injustícia d’una societat masclista i patriarcal.

Pregunta. Després de més de cinc anys treballant-hi, la pel·lícula arriba en bon moment, no?

Resposta. Per a nosaltres ha estat un timing genial, perquè a tothom li va molt bé posar imatge a tota aquesta controvèrsia de la llei. Jo no soc activista de la menstruació, jo faig pel·lis. Les coses que trobo injustes m’agrada expressar-les d’aquesta manera.

P. La idea ve d’una visita al pediatra amb la teva filla...

R. Li havia d’explicar a la meva filla què és la menstruació i no em sortia res positiu per dir-li. Em sortia: sagnaràs un cop al mes durant 40 anys. Era un horror, pobra nena! El detonant va ser la visita a la pediatra, que li va recomanar que amagués les compreses. Quan la Marta em va preguntar per què havia de fer allò, em va caure la cara de vergonya, perquè em vaig adonar que jo mateixa tenia normalitzat un fet com amagar les compreses; en canvi, la meva filla no estava contaminada. O sigui, que vaig pensar que si no qüestiono tot el que penso, li passaré aquests tabús com me’ls van passar a mi.

Quan la meva filla em va preguntar per què havia d’amagar les compreses, em va caure la cara de vergonya

P. Hem millorat molt, des que et va passar a tu?

R. Moltíssim! Però no crec que sigui gràcies a les mares o al que aprenen al col·le. Nosaltres, com a nenes menstruals, te­níem inquietuds i cossos que no compar­tíem amb ningú. Ara, en canvi, la meva filla ho veu a TikTok 40.000 vegades. Molta gent comparteix aquestes realitats i per això no se senten tan soles. Això normalitza la regla. La meva filla en parla de manera natural. Les xarxes socials hi han jugat un paper molt important.

P. També ha canviat la publicitat?

R. Parlar d’higiene femenina és un eufemisme intolerable, una pocavergonyada! Implica que tenir la regla és no estar neta, sinó estar bruta, tenir bacteris. I la menstruació taca la roba, res més. La publicitat perpetua l’estigma dient: “Si utilitzes els nostres productes et sentiràs neta, et sentiràs còmoda, no faràs pudor...”. Quan en realitat són aquests productes, que ara només tenen plàstics i substàn­cies químiques, els que quan es barregen amb la sang menstrual fan pudor. Quan et treus un tampó t’estàs traient una deixalla del chocho, val? I és fastigós. Les compreses, igual. Però si et treus la copa menstrual hi trobes un líquid digne, fins i tot pots regar les plantes amb ell, és un bon fertilitzant.

Normalitzar la regla no és romantitzar-la.

Esclar, la regla és un pal, és un rotllo, és molt pesada, no et vols tacar, a moltes dones els fa mal... Jo la tindria un cop l’any. No la podem amagar o estigmatitzar com s’ha fet en centenars d’anys, però tampoc es tracta de romantitzar-la.

P. Tot ve del patriarcat neoliberal?

R. I tant. A la pel·li es plantegen: i si Messi tingués la regla? Doncs si els homes tinguessin la regla els productes, que són caríssims, serien gratuïts, o se’ls hauria rebaixat l’IVA: el Viagra té un IVA del 4% i els productes menstruals, no. És escandalós! A veure, tots els col·lectius defensen els seus interessos. I tradicionalment en el poder hi ha hagut homes. Llavors el poder defensa els interessos dels homes i relega la dona a llocs on no té poder. I, discriminant els genitals femenins i tot allò que té relació amb el sexe, la masturbació, la menopausa, desempoderen la dona. Doncs jo defenso que la menstruació es pot considerar com un superpoder. No es parla del fet que la regla és un senyal de bona salut, per exemple, ni que és la primera premissa per tenir fills de manera natural. Tenir fills és un superpoder. Recordem que no venim d’una costella: tots, absolutament, venim d’un cony sagnant. Dignifiquem els nostres conys sagnants!

P. Perquè transmets valors positius.

R. I sense romantitzar res, eh?

P. Què esperes de Red Cunt?

R. Que les nenes no s’hagin d’amagar! Que es reconciliïn amb la seva regla molt abans que jo, per exemple, que tenia més de 40 anys quan vaig pensar que podia ser una cosa bona. I que nigú no se’n rigui. I que aquesta pel·lícula s’ha fet sense pressupost, que vaig estar un any i mig (normalment són set o vuit mesos) en fase de finançament. Que jo ja havia aparcat el projecte i molts em van dir: fem-ho perquè val la pena. I que ara ha arribat al cinema amb la distribuïdora Toned Media, i que l’hagi comprat TV3... Ha estat un miracle.

P. Treballes en dues pel·lícules, sobre la masturbació i la menopausa. Com són?

R. Estic escrivint el guió de la primera. Els personatges ja els tinc, del teatre Talia d’Hamburg. Mantindré l’alternança entre escenes de veritat i de ficció, però amb actrius i actors fent teràpia de grup. Tots es guanyen la vida amb el tema de la masturbació. És al·lucinant. I vull fer un grup d’actors transsexuals. També hi haurà una versió amb actors catalans.