Teatre per salvar la natura a La Gleva

Chipko vol dir, en indi, abraçar. I és, a la vegada, un moviment amb segles d'existència de defensa de la natura. Un moviment que planteja, metafòricament (o no tant) abraçar arbres. I Chipko és, també, el nom de l'obra de la companyia Q-Ars Teatre que han escrit Daniela Feixas i Anna Güell i que la primera també dirigeix i la segona interpreta, juntament amb Tània Banús. La dramatúrgia està elaborada a partir de textos de diferents dones valentes que han lluitat contra l'especulació, contra la colonització, contra la indústria, contra la mentida... Contra el poder. Persones que, d'alguna manera, han abraçat arbres. Les representacions, a La Gleva Teatre de Barcelona, estan en cartell fins aquest diumenge.

"Hem escrit la dramatúrgia a partir, sobre tot, de les biografies de dues activistes, Julia Hill i Wangari Maathai", comenta Feixas. La primera, nord-americana, va copsar l'atenció de tot el món quan, el 1997 va pujar a una sequoia de 600 anys per evitar-ne tala i s'hi va estar dos anys, sense trepitjar el terra. La segona, keniana desapareguda el 2011, va ser la primera dona africana a guanyar el Nobel de la Pau, el 2004. "La història de Hill és increïble", diu la directora. "Aporta un munt d'anècdotes viscudes per ella a 55 metres d'altura per evitar que talessin una sequoia impressionant. La pressió sobre ella va arribar a límits impensables, com cremar amb napalm la base al voltant de l'arbre!", revela Feixas, tot insistint en la teatralitat que tenen totes aquestes vivències. "La història de la Maathai la va portar a plantar fins a 51 milions d'arbres al seu país, quan hi va tornar dels Estats Units, on va estudiar i va fer una carrera".

Más información

L’èxit o el fracàs dels ‘millennials’, en mans d’un ‘like’

‘El sensespai’, a la Flyhard, descobreix el dolor amagat rere un diagnòstic

Lliçons de la Mare Terra

"La de la Julia i la de la Magari són dues lluites diferents per una mateixa causa", diu Feixas. "Però totes dues entenen l'amor a la natura com a tesi política. Plantar arbres és el mateix que plantar idees. I per això els activistes són perseguits i, sovint, assassinats". Per això a l'obra es pren partit contra les grans indústries còmplices de la violació dels drets de les comunitats indígenes, de la tala indiscriminada d'arbres, de l'escalfament global, del malbaratament energètic...

Però aquest posicionament es fa des d'un punt de vista teatral. "Posem a dialogar les dues dones, hi ha conflicte, moviment. Tot és de la manera més teatral possible", explica la dramaturga. El guió de la peça contempla també altres textos de dones i homes que han guanyat batalles a favor de la terra. Tot plegat és un cant a la vida: "Des de l'amor a la natura, a través de descripcions, poètiques, en molts casos, de fulles, arrels, troncs, arbres... expliquem tot el que ens estem perdent, un món que és fonamental, imprescindible, per a les nostres vides".

Tota aquesta crítica social es canalitza, doncs, a través del teatre. Estem parlant de teatre documental? "Estem parlant de teatre", respon la Daniela, després de pensar-s'ho una mica. "No ho podem evitar, és el nostre llenguatge, el que ens omple, l'eina que ens fa explicar històries. És evident que hi ha molta documentació, ens basem en experiències reals, i molt dures, però no oblidem en cap moment que el teatre ha de ser una manera entretinguda de representar la realitat. L'espectador ve a gaudir una estona. Ja hi ha documentació, informació, llibres sobre aspectes mediambientals, com sobre feminisme, abusos sexuals o racisme. Aquí les aprofitem per explicar una història". La dramaturga, autora d'obres com Serà el nostre secret, sobre l'abús infantil, o Sandra, que es va veure a la Beckett dins del cicle Violències de gènere i estructures de poder, insisteix que tots aquests arguments no es poden deslligar els uns dels altres.

"L'espai és pràcticament buit, hi ha tres troncs i alguna cosa d'attrezzo, però unes imatges i vídeos que no paren de projectar-se sobre el fons del teatre o sobre les cossos de les actrius, que se submergeixen a dins, fent mappings, donen una sensació de moviment i de dinamisme". Són representacions de la natura, figures abstractes que representen emocions i, al final, imatges documentals de les protagonistes. L'altre element clau de l'obra és l'espai sonor i la banda sonora.