Arrenca el Pacte per la Llengua

El Pacte Nacional per la Llengua comença a caminar amb uns excel·lents propòsits i una metodologia que, d’entrada, permet decantar-se a l’optimisme. Dijous passat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, van presentar les línies d’actuació del Pacte en els propers mesos i els diferents passos que se seguiran fins a la signatura solemne de l’acord, prevista pel desembre d’aquest mateix any, entre els quals destaca l’obertura d’un procés participatiu a la ciutadania. Si tots plegats ens hi dediquem amb la mateixa dèria amb què juguem cada dia al Paraulògic, la llengua la salvarem segur.

Sobre els actors polítics que ja hi han confirmat la participació, hem de celebrar, així d’entrada, que només n’hagin quedat fora els partits que aplaudeixen el final judicial del model d’immersió a les escoles, tal com ja va quedar reflectit en la votació al Parlament el passat 30 de setembre, quan l’impuls del Pacte va rebre 115 vots per 20 de contraris. Això significa que partits com En Comú Podem i el PSC faran honor a la seva història en defensa de la llengua i s’arrengleraran, almenys de sortida, en l’acord. La consellera Garriga, a la roda de premsa de presentació, ja va subratllar el compromís directe de Salvador Illa.

També cal destacar que, almenys pel que fa a les intencions actuals, es preveu donar al Pacte una incidència real, davant el perill, perfectament fonamentat, que acabi sent paper mullat. Així, el document final hauria de servir de “base per al futur pla de política lingüística pluriennal”, una circumstància que suposa un tomb en la política de la llengua: s’ha acabat la inèrcia, l’atonia de l’anar fent en què dormitava fins ara el foment del català; ara es preveu l’elaboració d’un pla pluriennal que, tal com hem dit en començar, es basarà en part en la participació ciutadana. Són bones notícies.

Però també hi ha coses que ens fan estar amb la mosca darrere l’orella. D’entrada, un grup de set experts estan acabant d’enllestir l’informe sobre la situació del català que serà la base dels futurs treballs, però no sabem qui són aquests set samurais; a pregunta d’un periodista, el secretari Vila va excusar no dir-ne els noms per no afegir-los pressió extra. A continuació, aquest informe serà presentat als partits polítics i a les entitats i representants del Consell Social de la Llengua Catalana, tot buscant la màxima implicació de la societat civil i de tots els sectors possibles. I encabat, s’obrirà el procés d’informació i participació en què la ciutadania podrem dir-hi la nostra.

Hi ha, doncs, un pes específic en això del Consell Social de la Llengua, perquè és l’element a partir del qual el Pacte s’ha d’obrir a tot el teixit social i associatiu i depassar l’estricta política. D’acord amb el decret de creació del Consell, hi trobem representants dels empresaris, dels sindicats, de les universitats, de l’àmbit audiovisual, del món municipal, de l’administració, de les cambres de comerç, i d’un reguitzell de sectors que acaben completant el teixit civil suficient i necessari per esperonar el Pacte i les mesures que reculli. Oli en un llum, doncs, tret d’uns petits detalls: es tracta d’un òrgan merament consultiu, sense capacitat de decisió ni en la política lingüística ni —molt important— en els seus propis àmbits (els representants de les organitzacions empresarials estaran apoderats per decidir per elles?); i d’acord amb la pàgina web del Consell, ara farà tres anys de la seva darrera declaració, mentre que l’últim dictamen de la Comissió Permanent es remunta al 2017. No consten enlloc tampoc les memòries que, anualment, el Consell hauria d’elaborar sobre la seva activitat. O bé el web del Consell no està actualitzat, o bé estem confiant el Pacte en un organisme abúlic.

Hi ha però una escletxa per enrobustir el Consell de cara al Pacte. Segons l’esmentat decret, també poden formar part del Consell entre 30 i 40 persones designades per Política Lingüística “entre persones de competència i prestigi reconegut en l’àmbit de l’estudi de la llengua catalana o del foment del català”, cosa que podria dur a la tramoia del Pacte un bon gruix de professionals de la llengua compromesos a fer l’extinció de la llengua cada vegada més difícil. Si els calen noms, els en podem donar uns quants.